Selecciona Edició
Connecta’t

La bici s’accelera a Barcelona

L’augment dels desplaçaments amb pedals es triplica en un any, alhora que creix la xarxa de carrils

Carril bici a la plaça Tetuan de Barcelona.
Carril bici a la plaça Tetuan de Barcelona.

A segons quina hora en segons quin carril bici, hi ha embussos, malgrat que la xarxa ha crescut un 20% en un any i mig. O pots tenir problemes per aparcar, malgrat que hi ha 25.000 ancoratges al carrer. Dos indicadors que la bici a Barcelona funciona bé. El 2016, els desplaçaments amb bicicleta van augmentar un 14%, fins a 167.000 diaris. El triple del creixement que experimentava en els últims anys.

La bicicleta viu un moment dolç a la capital catalana. L’aposta del govern de l’alcaldessa, Ada Colau, de triplicar la xarxa ciclable (ha sumat 25 quilòmetres al llarg del mandat i ha licitat les obres per construir-ne 62 més) té molt a veure amb l’augment de la infraestructura, però no és l’únic motiu. La ciutat va començar a fer algun carril als anys 90 del segle passat –en carrers amb llambordes i restes de raïls dels antics tramvies!– però el gran punt d’inflexió el va marcar, el 2007, el Bicing, la bicicleta pública. Va començar amb 600 bicicletes i ara en són 6.000.

Colau, doncs, ha premut l’accelerador en una ciutat que ho té tot per moure’s amb bici: un clima agradable, una orografia amable excepte alguns barris, distàncies manejables, una ciutadania amb amplis sectors conscienciats en matèria de sostenibilitat...

De vegades la pregunta és per què la ciutat ha trigat tant a posar-se a pedalejar massivament. De fet, malgrat els indicadors de creixement, els desplaçaments amb pedals amb prou feines són una mica més del 2% del total, a anys llum del 40% del transport públic, el 26% dels cotxes o el 32% que es fa caminant. “És la modalitat que més està augmentant, però el percentatge encara és molt reduït, tenim molt marge per créixer”, subratlla la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal.

En realitat, recorda Vidal, el que s’està fent “és seguir el full de ruta que és el Pla de Mobilitat Urbana, aprovat durant el mandat passat”, amb CiU al govern. El pla es fixa com a objectiu aconseguir el 2,5% de quota modal el 2018. “És essencial passar de la idea de fer carrils en determinats eixos a contemplar una xarxa íntegrament, perquè tothom tingui un carril a prop de casa i de la seva hipotètica destinació”, diu. I ampliant la xarxa, es crea demanda, i més bicis pacifiquen la resta del trànsit, en un cercle virtuós.

Entre els veterans del sector hi ha Pere Serrasolses, de la cooperativa Biciclot, que aquest any celebra el 30è aniversari. Dels qui protestaven fa 30 anys “per aconseguir algun dia una ciutat ciclable”. Entre els motius de l’èxit, no oblida la xarxa construïda fins ara –també amb els governs socialistes i l’exalcalde Xavier Trias– el Bicing “que malgrat els recels inicials del sector, vist en perspectiva ha estat una bona eina” i la crisi, “que més enllà de qüestions econòmiques i d’estalvi, ha fet que molta gent es replantegés coses i es posés a pedalejar”.

Des del BACC, una de les entitats de referència en bici urbana, Carles Benito atribueix el salt “a la xarxa, que genera un efecte bola de neu”, però també “al fet que hi ha més cultura, botigues, esdeveniments...”. Benito celebra “el desplegament de la xarxa, els carrils mar muntanya” i “la regulació dels vehicles de mobilitat personal, com els segways, que hauran d’anar pel carril bici”.

Sobre els carrils nous també hi ha objeccions. Els plantegen Albert Garcia, d’Amics de la Bici, i Esther Anaya, investigadora en mobilitat ciclista de l’Imperial College de Londres. Tots dos convenen que els carrils bidireccionals que s’estan fent són massa estrets. “Cap altra ciutat els fa”, diu Anaya, que aplaudeix altres polítiques, com “les dades que s’estan penjant en obert, que permetran a les universitats fer estudis” que potser l’administració no té diners per fer.

Qui és un entusiasta de la mobilitat amb bici a Barcelona és l’editor de la revista Ciclosfera, Rafa Vidiella. “Comparat amb Madrid això és una meravella”, aplaudeix i ressalta que el perfil dels ciclistes a Barcelona és molt transversal: “Veus senyors amb vestit, moderns, famílies, nens...”. “I hi ha maduresa, no és casualitat que Barcelona sigui la ciutat del món amb més Brompton, una bici que costa 1.200 euros”. Efectivament, amb 20.000 d’aquestes bicicletes plegables, la capital catalana és líder al món en Brompton per habitant

Els ‘peròs’: indisciplina, robatoris, aparcament

La indisciplina dels ciclistes, els robatoris de bicicletes (no hi ha dades oficials) i els aparcaments a la calçada que estàn eliminant la construcció de nous carrils són pegues que els experts consultats assenyalen. Els qui denuncien la falta de disciplina són vianants i taxistes.

Carles Fernández, secretari general del Sindicat del Taxi, denúncia que hi ha “un problema d’indisciplina viària amb les bicicletes, utilitzen el carril bus taxi quan no poden i hi ha certa permissivitat”. Un altre tema són les bicis per les voreres: l’ordenança preveu prohibir-ho, però el Govern ha ajornat la decisió a l’espera de triplicar la xarxa de carrils.

Sobre el malestar en carrers concrets pels aparcaments que s’eliminen quan se substitueixen per carrils bici, l’Ajuntament respon que són només 600 places de 130.000.