Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència arxiva part de la causa contra Catalunya Caixa, però manté imputat Narcís Serra

L'expresident i la cúpula de l'entitat van cometre presumptes irregularitats en la venda d'actius immobiliaris, segons el jutge

Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya i exvicepresident del Govern central.
Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya i exvicepresident del Govern central.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat mantenir com a investigat l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra pel presumpte perjudici milionari causat a l'entitat a través d'operacions immobiliàries, tot i que ha arxivat la causa respecte a vuit exdirectius més.

En l'acte conegut aquest dilluns el magistrat manté obertes les indagacions per les promocions sospitoses en les quals va intervenir l'antiga caixa a països com Polònia, després de validar el criteri de la Fiscalia, segons la qual "existeixen indicis de criminalitat" en la participació de Serra i quatre membres més de l'antiga cúpula. A més del que va ser ministre de Defensa, continuen en el cas l'exdirector general de Catalunya Caixa José María Loza, l'exdirector general adjunt Lluís Gasull i els exdirectius Eduardo Aznar i Joan Valls.

Per contra, són apartats, almenys provisionalment, l'exvicepresident de la caixa Antonio Llardén, l'exdirector general Adolf Todó, l'exdirectiu Joan Güell, i els antics membres de la comissió executiva Joan Manuel Pla, Josep Alonso, Joan Echániz, Josep Molins, Montserrat Robusté, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.

La causa investigava fins ara una sèrie d'operacions efectuades entre el 2000 i el 2013, en les quals la caixa va entrar amb una participació d'aproximadament el 50% amb altres socis i que posteriorment va instrumentalitzar a través de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (Procam). En el seu escrit inicial, la Fiscalia Anticorrupció, a instàncies del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), distingia dos períodes, el primer entre el 2000 i el 2007, quan es van prendre decisions d'inversió i d'adquisició de compromisos "rellevants", i entre el 2008 i el 2013, moment en el qual es va fer palesa la impossibilitat de desenvolupar-los.

Ara el titular del jutjat central d'instrucció número 2 dona suport a la seva decisió en l'últim informe elaborat pel ministeri públic, recollit en la interlocutòria, després de l'interrogatori als investigats. Per al fiscal, les declaracions posen de manifest l'absència d'un "autèntic control en la presa de decisions", de manera que "el director general era qui realment decidia de facto a la caixa, sense que les seves decisions es posessin mai en dubte ni a la comissió executiva ni al consell". Sobre aquesta qüestió, continua, "sembla que hi ha notables irregularitats en l'aprovació i desenvolupament dels projectes immobiliaris", en especial per "l'absència de garanties per recuperar el preu abonat en l'adquisició dels terrenys [...] o els notoris conflictes d'interessos".

Anticorrupció dedueix, de tot això, que el consell d'administració de Catalunya Caixa era "una simple figura legal desproveïda de tota mena d'eficàcia controladora dels càrrecs directius de l'entitat", motiu pel qual "hi ha dubtes sobre el grau de coneixement que en poguessin tenir els altres membres".

Respecte al període del 2008 al 2013, el jutge Moreno ha arxivat la investigació sobre els acords de separació dels socis, perquè entén que es tracta de fets prescrits. Conclou que de les proves practicades no ha quedat prou acreditat cap delicte, com ja defensava la Fiscalia, per la qual cosa "no es pot afirmar que els administradors actuessin amb una clara voluntat de perjudicar l'entitat i beneficiar tercers quan van prendre aquestes decisions".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >