Selecciona Edició
Connecta’t

Narcís Serra diu que el Banc d’Espanya va tutelar les operacions per les quals Catalunya Caixa va fer fallida

L'expresident de l'entitat afirma que ningú podia preveure el daltabaix immobiliari del 2008

Narcís Serra, aquest dimarts, a la seva sortida de l'Audiència Nacional. Ampliar foto
Narcís Serra, aquest dimarts, a la seva sortida de l'Audiència Nacional. EFE

Narcís Serra, president de l'extinta Catalunya Caixa, ha afirmat aquest matí davant del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno que el Banc d'Espanya tenia coneixement de totes les operacions immobiliàries que van generar un forat de 720 milions d'euros a l'entitat entre el 2000 i el 2007. I no només això. L'exdirectiu i antic vicepresident del Govern espanyol ha assegurat que la caixa va consensuar amb l'organisme supervisor la seva entrada al sector del totxo i les fórmules per a la seva sortida quan va explotar la bombolla immobiliària a partir del 2008. Quan ha acabat de declarar al tribunal, Serra ha afirmat: “He entrat molt tranquil i surto encara més tranquil. Això acabarà bé”.

El màxim responsable de Catalunya Caixa, que va ser nacionalitzada el 2011 amb una injecció del FROB de més de 12.000 milions i venuda al BBVA l'abril del 2015, ha manifestat davant del magistrat que el procés per aprovar les operacions ruïnoses a Espanya, Portugal i Polònia es va ajustar estrictament a la normativa interna. També ha assenyalat que els promotors que van fer els projectes eren socis fiables. Serra ha recordat que aquells anys l'entitat va finançar 600 o 700 inversions immobiliàries que van resultar un èxit, segons fonts presents a l'interrogatori.

L'expresident de l'entitat s'ha escudat en l'arribada sobtada de la crisi el 2008. Segons les mateixes fonts, ha afirmat que ningú podia esperar el daltabaix que es va produir aquell any, i ha recordat fins i tot en l'inici de la crisi el llavors president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, parlava de “brots verds”. Serra ha evitat responsabilitzar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) de la fallida de l'entitat, tot i que ha explicat que el forat de l'entitat té a veure amb el poc valor amb què el fons de rescat va adquirir els immobles de la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb).

La citació de Serra va venir seguida de la de l'exdirector general de l'entitat Adolf Todó. Segons una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció de l'abril passat, la caixa “va executar una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària” a través de la seva filial Procam. Aquesta empresa va fer inversions a Espanya, Polònia i Portugal. La investigació se centra en operacions per a la compra d'immobles i de participacions en societats.

Les operacions immobiliàries sospitoses no reunien garanties de viabilitat. Els directius de Catalunya Caixa –la denúncia es dirigeix contra 15 persones– van donar "aval" a les operacions basant-se en la simple confiança dels socis copartícips. No existien, no obstant això, informes independents ni es va estudiar de manera exhaustiva "la solvència i capacitat" d'aquests socis per tirar endavant els projectes.

Els projectes immobiliaris estaven condicionats a tràmits urbanístics que en molts casos resultaven "incerts". Part dels terrenys no eren ni tan sols urbanitzables o bé estaven pendents de requalificacions urbanístiques, la qual cosa suposava, segons recull el fiscal anticorrupció de Barcelona, Fernando Maldonado, un "risc en la inversió". Les operacions es van tancar, a més, sense incloure clàusules que garantissin els interessos de la caixa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ