Barcelona s’avança al Govern i assaja una renda ciutadana

Barcelona s'avança a la Generalitat i assaja una renda ciudadana per lluitar contra la pobresa. Mentre la renda garantida de ciutadania del Govern català no arrenca —vuit mesos després d'aprovar-se tot just se n'han tramitat un miler d'expedients a tot Catalunya—, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha començat una prova pilot de renda mínima amb 950 famílies dels barris del Besòs. Les famílies rebran durant dos anys una ajuda mitjana de 568 euros, que es finançarà en un 80% amb fons de la Unió Europea.

En total, els perceptors són 3.760 usuaris dels serveis socials dels 10 barris de l'eix Besòs. La prova pilot consisteix a combinar l'ajuda (que les famílies van començar a rebre al desembre) amb polítiques complementàries (de formació i ocupació, de foment de l'economia social i cooperativa, i d'habitatge) per mesurar-ne l'eficàcia. De l'avaluació s'encarregaran quatre instituts de recerca.

En la prova hi haurà perceptors que rebran l'ajuda amb la condició que segueixen plans d'ocupació, i d'altres que no. Alguns reben l'ajuda i si aconsegueixen futurs ingressos se'ls rebaixarà; i d'altres, no. De mitjana les famílies reben 568 euros al mes, però les quantitats oscil·len entre 100 i 1.600 euros, en funció de la composició de cada unitat familiar o el que paguin d'habitatge. El càlcul bàsic és que, sense la despesa de l'habitatge, un adult necessita 402 euros mensuals per cobrir les seves necessitats i cada membre de més de la unitat familiar, 148.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament, Laia Ortiz, va recordar ahir que la “lluita per la inclusió i contra la bretxa social” és una prioritat per al Consistori. Per això la ciutat es va presentar a un programa europeu d'innovació social i va aconseguir 4,8 milions d'euros amb el projecte B-Mincome. Segons la legislació vigent, les ciutats no poden crear rendes universals com les comunitats o l'Estat, per la qual cosa l'ajuda de la prova pilot és formalment un suport d'emergència vinculat a despeses bàsiques.

“Es tracta de passar de l'assistencialisme i el control a un programa amb un suport econòmic acompanyat de polítiques que permeten aportar evidències per afavorir el debat sobre la lluita contra la pobresa, que va més enllà dels ens locals”, va defensar Ortiz. La regidora va retreure a la Generalitat que “exclogui milers de persones de la tramitació de la renda garantida” i va considerar “urgent desencallar-la i aplicar-la a ple rendiment”.

De les famílies perceptores, en el 84% dels casos els referents són dones. I si es compten els usuaris, el 40% són menors de 15 anys i el 38%, autòctons. Entre els perceptors hi ha persones de 35 països diferents, com Rkia Larfa, del barri del Besòs. Ahir explicava que la renda ha suposat per a la seva família “sentir-se més tranquil·la, respirar una mica” i els ha permès “pensar més enllà de pagar les factures” o “participar de la vida comunitària” d'un barri on va arribar fa 16 anys i que “no coneixia gens”. Larfa, per exemple, s'està plantejant estudiar per treballar de cuinera, després de 14 anys treballant en una fleca que va tancar quan va morir el propietari.