Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona rep 4,8 milions de la UE per provar la renda mínima

El Consistori farà un test de polítiques socials amb mil famílies sense recursos

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu.

Barcelona ha estat triada entre 400 ciutats pel programa Urban Innovative Action de la Unió Europea com una de les 15 ciutats que rebran fons extraordinaris per a projectes d’innovació social. En el cas de la capital catalana, l’Ajuntament ha presentat un projecte que ha titulat B Mincome –un nom que remet a un projecte que es va fer al Canadà fa quaranta anys– i que consisteix a provar el funcionament i l’eficàcia de cinc tipus diferents de combinació entre una renda mínima d’emergència (RME) i polítiques complementàries (formació, ocupació, habitatge, treball comunitari) en mil famílies. El projecte, que durarà tres anys, té un cost de sis milions d’euros, dels quals la UE n’aportarà 4,8.

Dels tres anys, sis mesos seran de definició dels cinc programes (ajudes i polítiques complementàries) i elecció de famílies; dos de funcionament de les ajudes; i altres sis mesos d’avaluació. La idea és que les cinc modalitats tinguin el mateix cost, per poder mesurar-ne l’eficàcia a partir de la mateixa despesa. “El supòsit de partida és que la renda mínima d’emergència dotarà les famílies de seguretat, llibertat i més responsabilitat, palanques per superar la pobresa”, explica la memòria del projecte. Comprovar si, com defensa l’executiu de l’alcaldessa, Ada Colau, assegurar un ingrés mínim “millora la capacitat de prendre decisions i esperona els individus a desenvolupar les seves pròpies estratègies”.

La tercera tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, defensa que el projecte permetrà anar en la línia que defensa l’Executiu d’“aconseguir tendir a una agrupació de les ajudes actuals fragmentades i evitar que els usuaris hagin de fer un viacrucis i s’aconsegueixi apoderar la gent combinant una renda amb altres polítiques”.

De l’avaluació qualitativa del programa se n’ocuparan la Young Foundation (del Regne Unit) i l’institut de polítiques públiques (IGOP) de la UAB. L’avaluació quantitativa, quin retorn té la inversió pública –si es redueix la pobresa dels receptors–, la farà un centre d’investigació de l’escola de negocis IESE vinculat a la Universitat de Harvard. Al programa també hi participarà la UPC amb una aplicació de mòbil que compartiran els serveis públics implicats i els usuaris per monitorar tot el procés.

La renda mínima és una de les qüestions que el govern d’Ada Colau portava al seu programa electoral, encara que els ajuntaments no tenen competències per implementar rendes, més enllà d’ajudes d’emergència. Però el Consistori sí que podrà fer el test durant dos anys, asseguren fonts municipals.

La selecció de les mil famílies serà “aleatòria però estratificada”. Això és, entre casos que són potencialment beneficiaris d’ajudes perquè estan per sota del llindar de la pobresa, però amb perfils diferents. Per exemple: persones grans soles, famílies nombroses, d’origen immigrant, etc. Sense definir exactament els cinc programes, el Consistori avança que la quantia de les rendes dependrà en primera instància del nombre de membres de cada família i de quina és la seva situació respecte a l’habitatge (si viuen de lloguer o tenen hipoteca pendent, o si no tenen aquesta despesa).

La tinent d’alcalde subratlla a més que aquest projecte se suma a dues convocatòries europees més guanyades per l’Ajuntament que “permetran donar impuls als recursos propis”. Els altres dos són els 15 milions rebuts per l’Eix Besòs i l’ajuda per crear una xarxa de ciutats contra la pobresa urbana.