Als lloguers socials també se’ls acaba el contracte
Famílies hipotecades que van aconseguir dacions en pagament i quedar-se als seus pisos amb la PAH tornen a l'entitat tres anys després
Fa quatre i cinc anys, en plena crisi hipotecària, amb milers de famílies colpejades per l'atur i incapaces de pagar les quotes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va començar a aconseguir dacions en pagament i lloguers socials. La dació en pagament suposava deslliurar-se del deute i lliurar el pis al banc. I el lloguer social significava l'alleujament de poder-se quedar a casa pagant una petita renda. Tres anys després, aquells contractes de lloguer han finalitzat i les mateixes entitats que llavors ja van intentar fer fora les famílies ara no els renoven els contractes. O sí, però a preus de mercat que no poden assumir. I els afectats estan tornant a la PAH.
“Ens arriben famílies de tot arreu: de Barcelona, però també de Badalona, l’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma…”, explica la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. I són sobretot famílies que en el seu moment es van hipotecar amb entitats que van acabar sent absorbides per Catalunya Caixa. Delgado evoca tot el recorregut: “Amb la crisi hipotecària ens vam organitzar, vam empoderar la gent que criminalitzaven amb allò de ‘ningú et va obligar a comprar-te un pis’, vam aturar desnonaments, vam assenyalar els bancs com a culpables, vam aconseguir dacions, lloguers socials… i tres anys després tornen a utilitzar els mateixos afectats per especular amb l'habitatge perquè després de l'estafa hipotecària s'apunten a la bombolla del lloguer”.
Són famílies que ja van haver d'afrontar l’amenaça de la pèrdua de l'habitatge, es van recuperar i ara reviuen el malson, els tornen a donar evasives, reben la demanda de desnonament… i tornen a posar-se la samarreta verda de la PAH. “Hem aconseguit alguna renovació, però molta gent ha marxat sense recórrer a ningú, els desnonaments invisibles, i d'altres han tornat a la PAH”, lamenta.
En aquell moment l'hecatombe era tan gran que ningú es plantejava la periodicitat dels contractes de lloguer. Tres anys o cinc de tranquil·litat a les famílies els semblava fantàstics. Famílies com la de Wilson Rivera, equatorià que viu amb la seva dona i les seves tres filles en uns baixos del barri de Sant Ildefons, a Cornellà. Va arribar a Espanya el 2002 per treballar en la construcció i el 2004 va comprar els baixos. 212.000 euros. Hipoteca amb Caixa Tarragona, que després va absorbir Catalunya Caixa, amb la qual va signar la dació i el lloguer social quan es va quedar sense feina, sense subsidi i sense poder pagar. Durant tres anys ha pagat 210 euros al mes, fins que l'abril de l'any passat se li va acabar el contracte.
Però ara l'interlocutor és un altre. És Anticipa, la gestora immobiliària del fons Blackstone que es va quedar la cartera del BBVA després d'absorbir tot el totxo de Catalunya Caixa. De fet, no és ni tan sols Anticipa, sinó Budmac, una filial.
“Els nostres són els pisos dels fons voltors, que se’ls van quedar després de pagar el rescat dels bancs amb diners públics en un país on hi ha diners per a tot menys per fer habitatge social”, lamenta. Des que se li va acabar el contracte –“els tres anys han passat volant”– ha deixat de pagar. Assegura que no va rebre el burofax un mes abans per informar-lo que se li acabava el contracte i no l'hi renovaven. “Em donaven dues opcions: sortir del pis o pagar 600 euros de lloguer, i no podem”, assegura. La seva dona treballa 30 hores i ell cobra el subsidi dels 430 euros. La demanda de desnonament li va arribar a l'estiu i l'advocat d'ofici hi va detectar un defecte de forma que li ha donat una mica d'aire.
“He tornat a la PAH però tard, quan ja tenia el problema al damunt”, diu Rivera fent autocrítica. Assegura que li han ofert diners. 3.000 euros si marxa: “Ni parlar-ne, ja no soc jovenet, jo el que vull és viure aquí amb un lloguer que pugui pagar; i els fons el que volen és que desapareguem els llogaters per reformar l'habitatge i llogar-lo a preu de mercat”.
“Sempre rebem els pobres, va haver-hi amnistia fiscal per a les fortunes… per què no per als autònoms?”, lamenta Rivera. “I mentrestant hem retrocedit 15 anys, amb lloguers alts que conviden a comprar, com si no haguéssim après res, i amb la diferència que ara la feina és precària”, afegeix. Davant de casos com el d'aquesta família, fonts d'Anticipa responen que “en casos de vulnerabilitat estan intentant que els ajuntaments també hi contribueixin i aportin un complement de renda, a mig camí entre el lloguer social i el preu de mercat, perquè l'empresa també renuncia a la renda de mercat”.
