Selecciona Edició
Connecta’t

De palau barroc a dúplex de luxe

L’edifici barceloní del segle XVIII dels Moxó es transformarà en sis habitatges d’alt ‘standing’. Ja hi ha llista d’espera

El Palau Moxó, a la plaça Sant Just i Pastor de Barcelona, en el centre de la imatge.
El Palau Moxó, a la plaça Sant Just i Pastor de Barcelona, en el centre de la imatge.

S’han confirmat els rumors que apuntaven que qui havia comprat el Palau Moxó, l’últim edifici barroc de Barcelona, que pertanyia a la família que el va construir a finals del segle XVIII i que conservava el mobiliari i els interiors originals, havia estat un inversor mexicà. A meitat del 2017 l’inversor Eduardo Rallo, va tancar l’operació per fer-se amb aquest edifici únic construït al número 4 de la plaça de Sant Just, davant de la basílica del mateix nom pel mòdic preu de 7,3 milions d’euros. La compra es va efectuar després que l’edifici, que està catalogat, fos rebutjat dues vegades (al desembre del 2015 i al gener del 2017) per l’Ajuntament de Barcelona, que no va exercir el dret de retracte que li permet la llei per considerar que el preu era excessiu i estava fora de les seves possibilitats.

Gairebé un any després de la compra ja se sap quin serà el destí final d’aquest impressionant edifici de quatre pisos (planta baixa, planta noble, segon pis i altell): sis pisos de luxe. Un n’ocuparà tota la impressionant planta noble, de 600 metres quadrats. La resta seran cinc dúplex d’entre 130 i 250 metres quadrats cadascun, de dues o tres habitacions amb vistes al barri Gòtic, on es troba l’edifici. Es preveu que als baixos s’obrin tres locals comercials. Ja hi ha llista d’espera per aconseguir un d’aquests pisos exclusius, després que la setmana passada 300 persones assistissin a la selecta presentació del projecte.

Sostre del saló Sant Vaig morir, l'estada principal del Palau Moxó.
Sostre del saló Sant Vaig morir, l'estada principal del Palau Moxó.

Rosa Hierro, directora d’inversió de Vivendix, la immobiliària que comercialitza l’immoble, explica que els treballs de reforma de l’interior de l’edifici els realitzaran el despatx d’arquitectura de Joan Trias de Bes (TDB Arquitectura), que ha estat al capdavant d’altres reformes d’edificis amb la mateixa protecció, com la Casa Burés. Les obres començaran quan l’Ajuntament en concedeixi la llicència d’obres, que s’ha sol·licitat aquest mes de març, segons confirmen fonts de l’àrea d’urbanisme municipal. S’ha de validar que els treballs que es volen realitzar no afectin els elements protegits al catàleg municipal des de l’any 2000 quan la casa va ser declarada Bé Cultural d’Interès Local amb categoria B: les façanes, en què destaquen esgrafiats amb motius florals de garlandes, els gerros i els interiors, el vestíbul i els sostres, els elements arquitectònics, els terres i la distribució original de la planta noble. “Els treballs en un bé d’aquestes característiques han de ser molt respectuosos. De fet, a la planta noble no s’intervindrà, es vendrà tal com està, perquè no se sap qui la comprarà: una fundació, una empresa, un particular o s’instal·larà un consolat. Qui la compri haurà de demanar una llicència especial per acabar d’adequar-la a les seves necessitats”, explica Hierro, que insisteix en el respecte i la sensibilitat del propietari per l’immoble.

La responsable de la comercialització d’aquests exclusius habitatges assegura que el projecte preveu que, quan els nous propietaris ocupin el palau, les portes principals estiguin obertes i que l’impressionant vestíbul barroc sigui accessible per a tots. “Es col·locarà una segona porta, però tothom podrà entrar-hi i fer fotografies”, explica Hierro. L’exclusivitat i l’alt preu (no desvetllat) dels sis habitatges no han espantat ningú, sinó ben al contrari. “El projecte ha generat molta expectació ja que no hi ha gaires possibilitats de viure en un palau a Barcelona. Ja hi ha gent en llista d’espera interessada a rebre tota la documentació del projecte”, explica Hierro.

La venda del palau i dels mobles, que va fer públic EL PAIS el juny del 2017, va generar polèmica al consistori. Tant ERC com el PDeCAT van demanar explicacions al govern d’Ada Colau per deixar passar l’oportunitat d’haver adquirit un edifici d’aquestes característiques i, sobretot, per haver permès que els mobles (que no estaven catalogats) sortissin de l’edifici: uns, cap a les sales de subhastes i els antiquaris, i d’altres, amb destinació a Sevilla, on viu actualment Inés Moxó, una de les propietàries. “No sé qui és el comprador i la utilitat que donarà a l’immoble. M’agradaria saber-ho. En tot cas està protegit, no faran cap ximpleria”, assegurava Moxó en aquell moment des de la capital sevillana.

Imatge digital que recrea el saló de la planta noble del Palau Moxó.
Imatge digital que recrea el saló de la planta noble del Palau Moxó.

La venda també va rebre crítiques del món universitari, en concret dels professors Rosa Subirana i Joan Ramón Triadó, que dirigeixen el grup d’investigació Arquitectura i ciutat. Programes Artístics a Barcelona 1714-1808 (ACPA) de la Universitat de Barcelona que van enviar cartes a l’Ajuntament i a la Generalitat exigint explicacions per la venda. “Només ens ha respost la Generalitat, l’Ajuntament no ha dit res”, es queixa Subirana, després de saber el darrer destí del palau: “Bo i el desastre, no em semblen tan malament els plans del nou propietari i els promotors, però restarem pendents, perquè una cosa és el que diuen que faran i una altra, el que s’acaba fent. Tenim molts exemples a Barcelona de desastres amb les obres”, explica aquesta professora obstinada a preservar i donar a conèixer el barroc barceloní.

Un inversor amant de Barcelona

El mexicà Eduardo Rallo és un desconegut a Barcelona, però el nou propietari del Palau Moxó té fortes vinculacions amb aquesta ciutat ja que descendeix d’una família barcelonina que va emigrar al país centreamericà després de la Guerra Civil. Aquest inversor, que va estudiar Economia a Harvard i San Diego, ha viscut a San Francisco i Nova York i ha fundat diverses firmes que gestionen restaurants i farmàcies vinculades al món hispà, a més d’empreses com Brainstorm Ventures, especialitzada en la creació de startups, es va instal·lar fa dos anys a Barcelona, on estudien els seus tres fills, “perquè vol recuperar les seves arrels catalanes”, segons fonts properes a l’empresari.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >