Selecciona Edició
Connecta’t

Els mobles barrocs del Palau Moxó, a la venda

En 2016 es va subhastar una de les peces més destacades de l'edifici

La llibreria vitrina escriptori del segle XVIII que va sortir a subhasta al desembre.
La llibreria vitrina escriptori del segle XVIII que va sortir a subhasta al desembre.

No existeix un inventari detallat del ric mobiliari que es conservava al Palau Moxó de Barcelona fins fa uns mesos, quan l’edifici que pertanyia a la família que el va construir al segle XVIII el va vendre per 7,5 milions d’euros. La compra de l’edifici situat a la plaça Sant Just i Pastor, en ple barri Gòtic, es va fer sense mobiliari. “Les finques es venen buides si no hi ha interès pels mobles”, va explicar Inés Moxó fa unes setmanes a aquest diari, quan va assegurar que el mobiliari era a Sevilla, on resideix aquesta aristòcrata.

Però no tot. Al desembre del 2016, un mes abans que l’edifici s’oferís, per segona vegada, a l’Ajuntament perquè exercís el dret de preferència pel fet de tractar-se d’un bé cultural d’interès local, la família va posar a la venda una de les peces més excepcionals de tot el mobiliari: una gran llibreria vitrina amb taula escriptori creada entre el 1780 i el 1790, poc després que es construís el palau, que havia romàs allà durant més de dos segles, de manera que a l’inventari post mortem de Francisco Graell, el noble que va ordenar construir el palau en 1770, hi apareix citat.

El moble, que subhastava la sala Balclis de Barcelona amb un preu de sortida de 20.000 euros, no es va adquirir i al cap d’uns mesos —encara era a la sala a principis de març— la família el va retirar i se n’ignora el parador actual. L’originalitat d’aquesta peça, realitzada en noguera, palissandre i boix, l’ha portat a ser la protagonista del número de juliol de la revista Estudio del Mueble, de l’Associació per a l’Estudi del Moble, que la qualifica d’excepcional i única per la seva tipologia i en destaca la gran labor de talla, marqueteria i xapatge, exemple del bon treball d’ebenisteria de la Barcelona del segle XVIII; una cosa que, pel que sembla, encantava a l’alta societat de llavors, ja que representava el seu estatus social.

La façana del Palau Moxó a la plaça Sant Just i Pastor de Barcelona.
La façana del Palau Moxó a la plaça Sant Just i Pastor de Barcelona.

Ningú no sap si han sortit a la venda més mobles en els últims mesos, perquè cap administració, ni la municipal ni la Generalitat, que vetlla pels béns mobles catalans, no s’ha preocupat de saber quines peces hi havia al palau fins fa uns mesos, ni quina importància patrimonial tenien.

“Al desembre del 2005 tres persones de l’associació vam fer una catalogació de part del mobiliari del Palau Moxó i en vam destacar 25 peces”, explica Mònica Piera, presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble. “Fins fa molt poc aquest tipus de mobles excepcionals fets a Barcelona passaven per mallorquins, perquè en tenim pocs exemples, ja que ens els hem carregat gairebé tots”.

Quant al preu a què sortia a la venda, l’experta destaca que “el mobiliari antic és molt barat i els mobles catalans no els compra ningú”. No obstant això, ressalta que “es tracta d’una peça que podria estar perfectament al Museu del Disseny, on no hi ha cap moble bo del segle XVIII”. De les 25 peces que es van catalogar fa uns anys, Piera destaca com a més rellevant, a part d’aquesta vitrina i del retaule del segle XVI que hi havia a l’entrada atribuït a Joanot de Pau, una alcova amb un llit pintat estil Carles IV i un cadirat blanc del mateix estil, a més d’una fantàstica arquella de noguera del segle XVI amb temàtica geomètrica de tradició musulmana i marqueteria de pinyolet “que era de les més pures que he vist” i que Piera també creu que es mereixeria estar “en el museu per la seva singularitat”.

Detall de la part central del moble.
Detall de la part central del moble.

Piera assegura que “més enllà del valor de cadascuna d’aquestes peces, el que fa interessants aquestes cases és el conjunt”. Per això, lamenta que s’hagi perdut aquesta oportunitat que Barcelona tingués un edifici així. Malgrat tot, Piera justifica que es venguin mobles com aquests: “Els privats n’estan farts, és un sacrifici, perquè és complicat mantenir-los en bones condicions i no tenen ajudes, sinó tot el contrari: se’ls renyeix i se’ls multa per part de l’administració. Però és un error, perquè això els porta a desprendre-se’n quan poden i en tenen una oportunitat. És un tema delicat que caldria arreglar entre tots”, rebla Piera.

Dret de retracte

Quan es va fer públic que el Palau Moxó s’havia venut a un privat després que el rebutgés en dues ocasions (desembre del 2015 i gener del 2017) l’Ajuntament, els representants municipals del PP, el PDeCAT, Ciutadans i ERC van preguntar en comissió per què se n’havia rebutjat la compra i van exigir veure l’expedient complet per saber qui va ser el responsable o responsables de prendre la decisió de no adquirir-lo.

Jaume Ciurana, del PDeCAT, va un pas més enllà, i després de comprovar que al Registre de la Propietat el palau barroc continua estant inscrit a nom de la família Moxó, en concret d’Inés Moxó i de l’empresa WU-100SL, propietat del seu germà Francisco de Asís Moxó, mort el març de 2016, demanarà al govern d’Ada Colau que, si la venda s’ha produït o es produeix i té la inscripció registral pertinent, exerceixi el dret de retracte i adquireixi la finca, un edifici catalogat com a BCIL, segons preveu l’apartat 6 de l’article 22 de la Llei del patrimoni cultural català.