Selecciona Edició
Connecta’t

Escenaris per a una investidura impossible

L’anunci del nom de Puigdemont obrirà un nou període de tensió

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu. Ampliar foto
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu. AP

Després de la constitució del Parlament dimecres passat i les protocol·làries reunions mantingudes després amb els grups parlamentaris, el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, anunciarà demà que proposa Carles Puigdemont —fugit a Brussel·les des del novembre— com a candidat al debat d’investidura per presidir la Generalitat, que s’ha de celebrar abans que finalitzi aquest mes. L’anunci de Torrent obrirà un període polític i judicial imprevisible. Aquests són alguns dels escenaris que poden produir-se en els dies que queden, amb l’horitzó d’una investidura que es preveu impossible i que tornarà a enrarir el clima polític català:

Impugnació preventiva del Ple. Sobre el que serà candidat a la presidència de la Generalitat pesa una ordre de detenció quan trepitgi sòl espanyol. L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, no va descartar ahir que pugui acudir presencialment a la sessió del Parlament, però si ho fes el detindrien. Una altra possibilitat és que torni abans i que, després de ser empresonat, demani al jutge un permís per llegir el seu discurs davant la Cambra. Existeix el precedent de Juan Carlos Yoldi, el pres d’ETA al que Herri Batasuna va presentar com a candidat a lehendakari el 1987.

Junts per Catalunya, la llista electoral de Puigdemont, defensa que el seu líder gaudeix d’immunitat parlamentària, però la Fiscalia General de l’Estat va advertir ahir que això no el dota d’“impunitat”. En aquest escenari, el Govern o algun grup parlamentari podria sol·licitar al Tribunal Constitucional que suspengui preventivament el Ple d’investidura en saber que el candidat serà un pròfug de la justícia. Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, opina que no existeixen arguments jurídics per a aquest recurs i que, si es produeix, seria una extralimitació política perquè el candidat no està inhabilitat per sentència ferma, sinó fugit de la justícia. “El problema que es planteja és que el debat d’investidura ha de ser presencial, no que pesi sobre Puigdemont una ordre judicial de cerca i captura”, afegeix Arbós.

Suspensió del Ple. L’article 4.3 de la Llei de la Presidència de la Generalitat estableix que “el candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d’un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació”. Si l’independentisme persisteix en els seus plans i es força una investidura telemàtica de Puigdemont per part de la Mesa del Parlament s’estarà infringint la llei. Es dona per fet que alguns grups de l’oposició ho advertiran i reclamaran que se suspengui el Ple fins que el candidat compleixi amb el que es disposa. Si la Mesa persisteix en la seva intenció de continuar endavant amb la sessió, estarà servit l’argument per a la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional per part del Govern o d’algun dels grups parlamentaris.

Suspensió de la votació o del resultat. El Ple podria continuar endavant perquè l’independentisme té majoria en la Mesa, malgrat les protestes de l’oposició i el probable abandó de l’hemicicle d’alguns grups, com va ocórrer quan es van aprovar la llei del referèndum i la de ruptura el setembre passat. El següent escenari a debatre seria l’abast del recurs d’inconstitucionalitat i les seves conseqüències polítiques. No seria el mateix que el Tribunal Constitucional anul·lés l’elecció de Puigdemont o la pròpia votació d’investidura.

Un altre candidat. Si s’anul·la el resultat d’aquesta votació d’investidura —és a dir, l’elecció de Puigdemont com a president de la Generalitat— s’engegaria el rellotge i la previsió de l’article 67.3 de la Llei de la Presidència de la Generalitat, que estableix un termini de dos mesos per investir un altre president. Aquest és l’escenari que desitjaria ERC i que provocaria friccions en l’independentisme. Junts per Catalunya segurament voldria presentar com a candidat un altre diputat de la seva llista, mentre que ERC defensaria que, una vegada demostrada la inviabilitat de la presidència de Puigdemont, hauria arribat l’hora de reivindicar l’alternativa d’Oriol Junqueras, l’exvicepresident destituït. El líder d’ERC està empresonat, però podria ser posat en llibertat —com l’etarra Yoldi— per sotmetre’s de manera presencial al debat d’investidura. Fins i tot pot passar que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena li concedeixi la llibertat provisional, com ja va fer amb tots els consellers destituïts (excepte Joaquim Forn) que no van fugir. El final del termini per investir un president coincidiria amb la Setmana Santa.

Eleccions. “Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat és triat, el Parlament queda dissolt automàticament i el President de la Generalitat en funcions convoca eleccions de forma immediata, que s’han de celebrar entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria”, diu l’article 67.3 de la citada llei. En aquest escenari tornaria a ser Mariano Rajoy qui convoqués les eleccions, com ja va succeir amb la cita el 21 de desembre, perquè seguiria operant l’article 155 de la Constitució.

Temps mort. Si el que anul·la el Constitucional és la votació mateixa de la investidura (no només el seu resultat), el rellotge no s’engegaria i s’entraria en una situació de temps mort indefinit insòlit en democràcia. Sense la pressa del calendari, les discrepàncies en l’independentisme podrien aflorar sense contenció davant la impossibilitat de consensuar un nom. No sembla que Junts per Catalunya i ERC, amb el suport de la CUP, vulguin arribar a aquest moment, però si es descarten Puigdemont i Junqueras no serà gens fàcil trobar un nom de consens.

Pendents del judici. Si, malgrat tot, s’investís un president de la Generalitat, pesaria sobre ell i tots els seus consellers l’espasa de Dàmocles de la causa judicial en el Tribunal Suprem. És probable que a la primavera estigui instruïda la causa i que a la tardor comenci el judici. L’escenari de penes de presó i inhabilitació, al marge dels delictes que s’atribueixin als acusats, no sembla pas que es pugui descartar. La Generalitat podria ser ingovernable. En aquest cas, la llei permet convocar noves eleccions una vegada transcorregut un any de l’última convocatòria.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ