Rajoy explora totes les vies per evitar que Puigdemont sigui investit
El Govern espanyol estudia com impedir que la resolució del Constitucional arribi quan ja sigui president
El Govern espanyol explora totes les opcions per evitar que el Tribunal Constitucional emeti una sentència contra la investidura telemàtica o per delegació de Carles Puigdemont després que ja hagi estat declarat president de Catalunya. L'Executiu central considera molt greu que el líder independentista sigui escollit i que després aquest acte s'hagi de revertir. L'objectiu és que la decisió arribi abans. El Govern espanyol veu prioritari impedir que Felip VI es trobi en la tessitura d'haver de signar el decret d'investidura.
Fonts coneixedores de l'estratègia del Govern central reconeixen que difícilment hi haurà prou base per a un recurs al Constitucional en l'acord de la Mesa del Parlament que programi la sessió per a la investidura de Puigdemont. Com que el líder independentista és diputat de ple dret, l'alt tribunal només podrà suspendre la sessió prevista per a la votació si la seva convocatòria explicita que el candidat compareixerà per via telemàtica o per delegació, cosa que difícilment passarà. Això obre la porta a la possibilitat que la resolució del Constitucional arribi quan Puigdemont ja hagi estat investit. Un escenari que a la Moncloa consideren dramàtic.
Són moltes les raons per les quals l'equip de Mariano Rajoy considera d'extrema gravetat aquesta hipòtesi. La investidura de Puigdemont col·locaria Felip VI davant la tessitura de signar el decret corresponent malgrat que el líder independentista es troba fugit a Bèlgica per escapar-se de l'acció de la justícia espanyola. A més, amb tota probabilitat el recurs governamental provocaria la nul·litat de la investidura telemàtica o per delegació. Aquesta decisió permetria a l'independentisme argumentar que els poders de l'Estat desfan per segona vegada les decisions dels catalans, recordant la sentència del Constitucional que va eliminar diferents parts de l'Estatut de Catalunya el 2010.
“És necessari que, físicament, el nou president de la Generalitat assumeixi aquest càrrec”, va recordar ahir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, subratllant que l'Executiu no reconeixerà una investidura telemàtica. “Ha arribat al final del trajecte”, va opinar durant una entrevista a la cadena Cope. “Pot adoptar decisions poc racionals, però no pot ser president de la Generalitat”, va seguir. “I ho sap, ho saben els seus i ho sap l'independentisme. Pot dedicar-se a la propaganda i intentar mantenir aquest mite que s'autoconstrueix, però no serà president de la Generalitat, i si pensés en Catalunya i fins i tot en l'independentisme, faria un pas enrere”.
El Govern espanyol roman alerta per reaccionar a totes les decisions que vagin prenent els independentistes al Parlament. Així, els especialistes de l'Executiu central estudiaran al detall l'argumentació que utilitzi la Mesa del Parlament quan decideixi sobre la petició de delegació de vot que ahir van registrar tres dels cinc diputats fugits a Bèlgica —Clara Ponsatí, Lluís Puig i el mateix Puigdemont, tots representants de Junts per Catalunya.
Continuïtat del 155
A més, si el recurs del Govern espanyol contra la investidura telemàtica o per delegació no arribés a temps d'evitar que Puigdemont torni a ser proclamat president, seguirà en vigor la intervenció executada a l'empara de l'article 155 de la Constitució.
L'acord adoptat pel Senat per permetre al Govern espanyol aplicar aquesta previsió constitucional recull que només la presa de possessió del nou Govern posarà fi a la seva activació. Des de Moncloa es recalca que això suposa assumir el traspàs de poders presencialment. I que aquesta circumstància no es complirà en cap cas amb un president que no trepitja Espanya per evitar que el detinguin.
