Selecciona Edició
Connecta’t

El Tribunal de Comptes ordena embargar les cases de Mas, Ortega, Rigau i Homs

Els excàrrecs del Govern van dipositar al novembre diversos immobles per cobrir la fiança de 5,2 milions per l'organització del 9-N. L'embargament és provisional

Sentencia Artur Mas
Artur Mas, amb Irene Rigau (esquerre) i Joana Ortega.

El Tribunal de Comptes ha ordenat l'embargament preventiu de l'habitatge que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va dipositar per cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros que li va imposar per la despesa de diners públics per organitzar la consulta del 9 de novembre del 2014.

Després de consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana van dipositar el passat 23 de novembre diversos immobles com a garantia per cobrir la fiança de 5,2 milions.

La instructora del Tribunal de Comptes ha ordenat ara als Registres de la Propietat competents que procedeixin a executar l'embargament provisional d'aquests immobles, segons detalla en una providència, a la qual ha tingut accés Efe. En la seva resolució, que es pot recórrer en un termini màxim de cinc dies davant la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, la instructora detalla que ha ordenat l'embargament dels habitatges aportats com a fiança per Mas -a Barcelona-, Homs -a Taradell (Osona)-, Ortega -a Barcelona-, Vilajoana -a Barcelona- i Rigau -a Ribes de Freser (Ripollès)-.

Després de dipositar Mas i els seus exconsellers aquests béns com a fiança, juntament amb les taxacions pericials que acrediten el seu actual valor de mercat, la instructora va procedir a sol·licitar la certificació de totes les càrregues i gravàmens que pesaven sobre els mateixos, "amb la finalitat de comprovar si el valor net dels béns arribava a la quantia suficient" per entendre assegurada la quantitat restant del suposat abast als fons públics.

Un cop acreditat que els béns immobles aportats sí que cobreixen el valor suficient per cobrir la fiança, la instructora ha acordat en la seva resolució, datada el passat 4 de desembre, embargar els béns "en quantitat suficient per assegurar el dret de la Hisenda Pública a reintegrar-se dels possibles perjudicis" econòmics derivats en la despesa pública del 9N.

Per aquest motiu, la instructora ordena als Registres de la Propietat competents perquè procedeixin a la pràctica dels embargaments preventius de les finques ofertes per Mas, Homs, Ortega, Rigau i Vilajoana. Segons la resolució, la plataforma sobiranista Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser la que va aportar els 2.944.588 euros en efectiu en benefici de tots els implicats en aquest procés, que van haver d'oferir els seus béns immobles per assegurar els 2,3 milions d'euros pendents per cobrir els 5,2 milions de fiança.

La voluntat de Mas, Ortega, Rigau, Homs i Vilajoana a l'aportar els seus habitatges com a fiança ha estat preservar el patrimoni dels càrrecs tècnics i de confiança sobre els quals també pesava el requeriment, segons han informat a Efe fonts del seu entorn. Això no obstant, Mas i els exconsellers sostenen que no van cometre cap tipus d'"infracció comptable", per això estan "absolutament disconformes" amb la liquidació acordada per la instructora, segons les fonts. Com a exemple, sostenen que se'ls reclamen 3,1 milions d'euros per la compra d'uns ordinadors -que van servir per a la votació- i que actualment estan en poder del departament d'Ensenyament, a efectes del seu servei públic.

Per tant, Mas i els seus exconsellers confien que quan finalitzi el procés se'ls donarà la raó, ja que tots els contractes i factures sobre els pagaments per la consulta del 9N són anteriors a la providència del 4 de novembre del 2014 en què el Tribunal Constitució els ordenava aturar la votació.