Selecciona Edició
Connecta’t
Consulta del 9-N a Catalunya

El Tribunal de Comptes reclama gairebé 5,3 milions de fiança a Artur Mas pel desfalc del 9-N

L’expresident català veurà embargats els seus béns si no diposita aquesta garantia per haver desviat diners públics a la consulta il·legal del 2014

Homs i Mas davant del Suprem.
Homs i Mas davant del Suprem.

El Tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas que ha de dipositar una fiança solidària de 5.250 milions d'euros per la despesa ocasionada a les arques públiques per a l'organització de la consulta il·legal d'autodeterminació del 9 de novembre del 2014, celebrada malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional. L'expresident veurà embargats els seus comptes i propietats si no diposita aquesta quantitat els 15 dies fixats pel Tribunal. La quantitat inclou els diners suposadament desviats de l'erari públic més els interessos generats des d'aquesta data, segons fonts jurídiques. La quantitat encara és provisional perquè els advocats dels implicats estan presentant al·legacions i, a més, ha de ser reunida per tots els investigats. La instructora també ha acordat exculpar dos dels 11 implicats en aquesta causa després d'acreditar que no van tenir participació en aquestes despeses. Es tracta de Jordi Serra, interventor de Presidència, i Carolina Pardo, interventora de la Conselleria de Governació.

El Tribunal de Comptes, en aquesta fase d'investigació prèvia a un judici en la jurisdicció comptable, atribueix a Mas la responsabilitat per totes les despeses que es van generar en aquell pseudoreferèndum d'independència de Catalunya, pel qual el polític va acabar sent inhabilitat per desobediència en la via penal.

En el procediment obert al màxim òrgan fiscalitzador de l’Estat també estan investigats els exconsellers de la Generalitat Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, que van ser també condemnats pel Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència. A més, la causa es dirigeix contra sis alts càrrecs més del Govern autonòmic que suposadament van donar llum verda en els seus respectius departaments a les despeses irregulars pel 9-N. A tots ells se'ls reclamen diverses quantitats econòmiques en funció de la seva presumpta responsabilitat.

La instructora designada per l'òrgan estatal encarregat de vetllar perquè les administracions destinin els diners a les seves finalitats legals, María de los Llanos Castellanos, ha investigat en els últims mesos els comptes del 9-N. I ha resolt que els diners il·lícitament desviats amb aquiescència de Mas ascendeixen a 5,1 milions, als quals suma 400.000 euros més en concepte d'interessos. A aproximadament 5,5 milions ascendeix la liquidació provisional aflorada fins al moment pel tribunal.

Aquests són els diners que Mas i nou persones més (cinc alts funcionaris de la Generalitat i quatre alts càrrecs del seu Govern) han d'afermar en un termini màxim de 15 dies si no volen veure embargats tots els seus béns. És una fiança solidària, per la qual cosa, si algun dels encartats no té diners ni propietats, els altres han de respondre amb les seves per ell. No tots s'enfronten a la mateixa quantitat. Responen de les quantitats en la destinació il·lícita de les que haguessin participat. Va haver-hi compres, per exemple, de 7.000 ordinadors, de cartells electorals, d'aplicacions informàtiques... En saber que el Tribunal de Comptes l’havia citat per avui pels comptes del 9-N, l'expresident Mas va demanar públicament als catalans que l’ajudessin amb petites quantitats per pagar el que li reclamaria l'òrgan fiscalitzador.

La instructora té previst comunicar aquest dilluns al matí a la representació de Mas que ell és responsable de totes les compres il·legals perquè llavors era el president de la Generalitat i va donar el vistiplau a totes les despeses, o les va consentir. Tots els encartats (inicialment va haver-n’hi onze, si bé la instructora n’ha exonerat un, un funcionari) han estat citats aquest matí per lliurar-los els resultats de la seva investigació. Quatre advocats i un procurador en representació de l'expresident català Artur Mas i diversos ex-alts càrrecs del Govern han arribat prop de les 11.00 al Tribunal de Comptes, enmig d'una gran expectació de periodistes.

La comunicació de la instructora es farà davant del fiscal i de l'advocat de l’Estat que s'han personat en aquestes perquisicions econòmiques, i els oferirà la possibilitat de presentar al·legacions. I tret que la instructora adverteixi en les seves entrevistes que algun més ha de ser exculpat perquè justifica que no va participar en el desviament dels diners, els que quedin, amb Mas al capdavant, hauran d'afermar en 15 dies els 5,5 milions. En cas contrari, els seus béns també quedaran embargats fins que finalitzi el procés en un judici que determinarà definitivament les responsabilitats individuals.

La instructora entén que “hi ha responsabilitat comptable” en 10 dels 11 denunciats per dues associacions jurídiques catalanes. Entre els encartats hi ha Joana Ortega Alemany (exconsellera de Governació amb Mas), Irene Rigau Oliver (d’Educació) i Francesc Homs Molist, (vicepresident, i a qui ha calgut notificar-li la cita d'avui a través del BOE del passat 16 de setembre ja que que les tres vegades que els agents del tribunal han anat a citar-lo personalment no era a casa). Sis funcionaris de la Generalitat també han de respondre per haver posat les seves signatures en els deslliuraments de diners pel 9-N.

La instructora els atribueix “haver ordenat, instigat o cooperat de forma necessària en la imputació als Pressupostos de la Generalitat del 2014” diners que van ser destinats il·legalment a la celebració del 9-N. A part dels 7.000 ordinadors per als col·legis electorals, es van comprar programes i aplicacions informàtiques per al seguiment de la participació i la transmissió dels resultats; material destinat a la consulta, urnes i paperetes, instal·lació d'un centre de premsa des del qual fer publicitat dels resultats, i les despeses de l'enviament massiu de paperetes a milions de llars catalanes”. La Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans, que van ser les denunciants d'aquests fets, van xifrar el desviament il·lícit en 5,1 milions.

La fiança pot créixer

No obstant això, la instructora ha descobert altres partides econòmiques també destinades al 9-N que no figuren en la liquidació provisional que avui comunicarà als deu implicats. I que seran objecte d'anàlisi durant el procés que ja està en marxa, la qual cosa pot incrementar substancialment els gairebé 5,3 milions de fiança destapats fins al moment. El tribunal no ha tingut temps per recaptar de la Generalitat la documentació necessària per verificar-ho.

Amb cada conseller i amb la resta d'intervinents de cada departament del Govern català, Mas és, segons el tribunal, responsable solidari dels gairebé 5,3 milions sortits de tots i cadascun d'ells. I després d'ell, el seu exvicepresident Homs. Per aquestes despeses il·legals, l'expresident (dos anys d'inhabilitació) i Homs (un any i quatre mesos) ja van ser condemnats pel Tribunal Suprem. Ara toca retornar els diners.

EL DESGLOSSAMENT DELS 5,25 MILIONS

FERNANDO J. PÉREZ

El desglossament dels 5,25 milions que hauran de garantir entre els nou supòsits responsables finals és el següent: 2,8 milions per l'adquisició d'ordinadors portàtils per a les meses de votació, que hauran d'assumir Mas i l'exconsellera d’Educació Irene Rigau; 806.000 euros per la campanya institucional per fomentar la participació (Mas, Homs, Jordi Vilajoana i Ignasi Genovés); 699.000 euros per al suport informàtic (Mas, Homs, Ortega i Lluís Bertrán); 307.000 euros per a la campanya d'informació (Mas, Homs i Jaume Domingo); 144.000 euros per a un centre de premsa (Mas i Homs); 50.000 euros per al material de votació (Mas, Ortega i Josefina Valls), 21.700 euros d'un contracte menor per a una altra campanya informativa (Mas, Ortega i Josefina Valls). Les dues partides menors són de 1.400 euros de l'ampliació d'una pòlissa d'assegurances per als voluntaris del 9-N (Mas, Ortega i Valls) i 74 euros per al registre d'un web institucional de la votació (Mas, Ortega i Lluís Bertrán).