Selecciona Edició
Connecta’t

Radiografia de l’usuari de les ‘chemsex’

Un estudi de Stop Sida revela que els participants addueixen motius diversos per participar en aquestes festes sexuals, des d'augmentar el plaer o desinhibir-se fins a buscar intimitat emocional o afrontar moments complicats de la seva vida personal

Fotograma de la pel·lícula 'Chemsex', del 2015.
Fotograma de la pel·lícula 'Chemsex', del 2015.

La comunitat científica ha començat a posar el focus en les anomenades chemsexsexe químic, en anglès–, terme amb el qual es coneixen les reunions en què els participants consumeixen diversos tipus de drogues intencionadament per mantenir relacions sexuals durant un llarg període de temps. Aquest fenomen, acotat gairebé en exclusiva a una part minoritària del col·lectiu gai, ja és considerat un problema de salut pública pels riscos que comporta: en alguns casos pot generar addicció a determinades substàncies tòxiques, desenvolupar problemes de salut mental i, fins i tot, segons un estudi del centre comunitari BCN Checkpoint, pot triplicar el risc d'infecció per VIH –per la reducció de la percepció del risc quan s'està sota els efectes de les drogues.

No obstant això, els experts encara saben ben poca cosa sobre les dinàmiques d'aquestes pràctiques. L'organització Stop Sida s'ha proposat conèixer, en primera persona, com són els protagonistes d'aquestes sessions sexuals i ha fet un estudi qualitatiu amb entrevistes a 26 usuaris. El resultat: un perfil heterogeni, policonsumidor, amb motivacions diverses i una baixa percepció del risc.

Els usuaris entrevistats tenen entre 23 i 55 anys i el 80% tenen estudis de formació professional o superiors. El 46% són persones que conviuen amb una infecció per VIH. Percy Fernández Dávila, investigador de Stop Sida, explica, no obstant això, que el perfil de participant a les chemsex és molt heterogeni. 

Encara que al principi les chemsex es vinculaven a l'ús de tres tipus de drogues (GHB, mefedrona i metamfetamina) en contextos sexuals, l'estudi de Stop Sida sosté que el tipus de substàncies consumides és molt ampli. A més d'aquestes tres, les més freqüents són la cocaïna, l'èxtasi, la ketamina i fins i tot la viagra. "L'aparició de la metamfetamina ha suposat un punt d'inflexió en el consum de drogues entre homes que tenen sexe amb homes a Barcelona", sosté l'investigador de Stop Sida. De fet, segons alerta, molts dels entrevistats han assegurat que no sabien què era la metamfetamina quan la van provar per primera vegada. "Als Estats Units ja és un greu problema de salut pública en tots els col·lectius. Està considerada la droga més perillosa del món pel seu poder addictiu", assenyala Fernández Dávila. Aquesta substància treu la son, el cansament físic i la sensació de gana, i fa augmentar la libido. 

Els motius exposats pels usuaris són molt variats: diversitat de maneres d'experimentar el sexe, cerca d'intimitat emocional, socialitzar i fer amics, tenir accés a drogues... En aquestes pràctiques, van reconèixer els entrevistats de l'estudi, "es consumeixen totes les drogues que estan disponibles i poden durar entre cinc hores i diversos dies". L'informe recull, no obstant això, que "a través del sexe s'expressen moltes necessitats no sexuals". I afegeix: "Diverses motivacions per fer chemsex i assistir als espais on es practica poden estar relacionades amb la recerca per satisfer certes necessitats psicosocials". De fet, les ruptures sentimentals solen aparèixer com a part fonamental del relat dels entrevistats quan parlen de com es van apropar al consum de drogues.

Preocupació pel consum problemàtic de drogues

Malgrat els riscos que genera, la pràctica del chemsex no resulta pas problemàtica per a tots els usuaris. Només hi ha una part dels participants que manifesten un consum problemàtic de substàncies per tenir sexe o problemes de salut mental que hi estan associats. En aquest sentit, alguns dels entrevistats van reconèixer que havien patit símptomes d'ansietat, dependència emocional o estat d'ànim depressiu. A més, el 70% dels participants en aquest estudi de Stop Sida van reconèixer que estaven preocupats pel consum que en feien o es trobaven en risc de començar a tenir-hi problemes. 

Conscients del risc d'addicció o d'augment d'ITS –el 85% dels entrevistats indica que mai no fa servir preservatiu o l'utilitza de manera inconsistent– que pot implicar aquesta pràctica, alguns hospitals catalans ja han començat a abordar aquest tema entre els pacients susceptibles de practicar chemsex i entitats com BCN Checkpoint o Stop Sida han obert consultes d'atenció psicosocial per atendre els casos de consum problemàtic.

Fernández Dávila sosté que el que és més urgent, en termes de prevenció, és formar i informar els usuaris. "Volen saber quins efectes tenen les drogues, què passa si barregen substàncies...", sosté l'investigador de Stop Sida. Fernández Dávila aposta també per programes de reducció de riscos, millorar la formació dels professionals de la salut de la xarxa d'atenció a drogodependències i vigilar l'impacte que aquesta pràctica pot tenir en els col·lectius de risc.

MÉS INFORMACIÓ