Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona incorpora el ‘chemsex’ per primera vegada com un problema de salut pública

El Pla de drogues de l'Ajuntament abordarà el fenomen després d'atendre el 2016 uns 200 casos de consum problemàtic de substàncies per practicar sexe

El psicòleg de BCN Checkpoint, Antoni Gata, atén un pacient al centre comunitari.
El psicòleg de BCN Checkpoint, Antoni Gata, atén un pacient al centre comunitari.

Les conseqüències del chemsex –un fenomen gairebé exclusiu del col·lectiu gai i que es caracteritza per consumir diversos tipus de drogues amb l'objectiu de mantenir relacions sexuals durant un llarg període de temps– ja són un problema de salut pública. Encara que és un fenomen gairebé residual, segons els experts, els riscos per a la salut –pot estendre les infeccions de transmissió sexual (ITS) i generar dependència de substàncies tòxiques– han alertat les autoritats sanitàries. Així, l'Ajuntament de Barcelona incorporarà per primera vegada l'abordatge del chemsexacrònim de l'expressió anglesa chemical sex– al Pla de drogues municipal. Els centres d'atenció i seguiment de drogodependències van atendre l'any passat 193 casos de consum problemàtic de substàncies per tenir sexe.

Si bé és cert que l'ús de drogues recreatives en contextos sexuals no és nou i molt menys exclusiu del col·lectiu gai, el chemsex té unes característiques que el fan particular: per exemple, l'ús de determinades substàncies (especialment mefedrona, metamfetamina i GHB) per aguantar llargues jornades de sexe que poden durar dies. La combinació d'aquestes drogues permet aguantar les festes sexuals però deixa els participants en un estat de semiinconsciència que redueix la percepció de risc. Això significa que poden augmentar les conductes sexuals de risc (sense preservatiu) i, en conseqüència, les infeccions de transmissió sexual (ITS). De fet, segons el centre comunitari Barcelona Checkpoint, el chemsex pot triplicar el risc d'infecció per VIH en el col·lectiu gai.

Però on han posat el focus l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és en la cara menys visible d'aquest fenomen: el consum problemàtic i/o dependència d'algunes substàncies per tenir sexe. Els centres comunitaris que atenen aquest col·lectiu ja han començat a informar dels primers casos de consum problemàtic de substàncies tòxiques vinculades al sexe i fins i tot entitats com Barcelona Checkpoint han obert consultes psicològiques per abordar-los. El Pla de drogues de l'Ajuntament és taxatiu: "En els últims anys hi ha hagut un augment del percentatge d'homes que inicien tractament per trastorns de consum d'aquestes substàncies [metamfetamines, mefedrona, GHB o ketamina] i el 2016 aquests suposaven el 7% del total d'inicis de tractaments per trastorns per ús de substàncies en homes". Des del 2013, aquest percentatge s'ha duplicat.

En el pla, l'ASPB i l'Ajuntament han engegat una estratègia per implementar, a curt termini, programes de prevenció i tractament per l'ús de noves i velles substàncies associades a contextos sexuals entre el col·lectiu LGTBIQ. En aquest sentit, el Consistori aposta per una atenció "personalitzada" a les persones derivades del projecte chemsex que requereixin una intervenció motivacional breu o un procés terapèutic de llarga durada. "Es tracta també d'una estratègia de reducció de danys i posar l'accent també en casos molt inicials per evitar que arribin a tenir un consum problemàtic", concreta Maribel Pasarín, directora de l'Observatori de Salut Pública de l'ASPB.

El consum d’heroïna, estable

Els responsables de Salut Pública han matisat que, malgrat l'alerta que han suscitat els pisos de compravenda d'heroïna al barri del Raval, el consum d'aquesta droga a la ciutat no ha augmentat, sinó que segueix estable. "Ens preocupa moltíssim el que està passant al Raval per a la gent que hi ha molt vulnerable i perquè aquesta situació ens dificulta la lluita contra l'estigma", ha reconegut la tercera tinenta d'alcalde, Laia Ortiz.

No obstant això, la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, sí que ha reconegut que, en concret, al barri del Raval, el nombre de xeringues recollides al carrer va augmentar al juny i juliol, però va tornar a baixar a finals d'agost. "Cal seguir el procés i veure com evoluciona. No es poden treure conclusions", ha apuntat. Pasarín ha concretat també que "més que un augment, hi ha hagut un moviment" de consumidors de zones metropolitanes, com la Mina, cap al Raval, coincidint amb els canvis al mercat de venda d'aquestes substàncies.