Selecciona Edició
Connecta’t

Els mitjans de la Generalitat lideren la resistència al 155

L'inici dels tràmits per a la suspensió de l'autonomia ha provocat les primeres reaccions de resistència a la mesura

TV3
Les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí.

L’inici dels tràmits per a l’aplicació de l’article 155, anunciat dissabte pel president Mariano Rajoy, ha provocat les primeres reaccions de resistència a la mesura. Els mitjans públics —TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies (ACN)— han estat els primers a mostrar el seu rebuig a la previsible tutela del Govern central. El sindicat majoritari de l’ensenyament, Ustec, va anunciar que “no reconeixerà com a interlocutors vàlids” aquelles persones que assumeixin les competències en l’àmbit educatiu.

La reacció dels mitjans públics va ser gairebé immediata a l’anunci de Rajoy. Els comitès professionals i d’empresa van sortir al pas amb comunicats i, en el cas de Catalunya Ràdio, van anunciar la intenció de “no reconèixer l’autoritat” d’un nou director si l’actual, Saül Gordillo, és rellevat del càrrec. La plantilla de l’ACN va subscriure, per la seva banda, que s’oposarà “amb tota la vehemència possible” a una hipotètica nova direcció imposada per l’article 155.

A aquesta posició s’hi han sumat desenes de professionals, que han rebut el suport d’entitats com el Col·legi de Periodistes de Catalunya i de treballadors d’altres mitjans. El Sindicat de Periodistes de Catalunya va qualificar en un comunicat d’“intervencionisme desmesurat” l’acord adoptat pel Consell de Ministres i va mostrar “tot el suport als treballadors dels mitjans públics en les manifestacions de rebuig que sens dubte es produiran”.

L’estructura de la CCMA està encapçalada per un president i un consell de govern format per sis persones, que són nomenats pel Parlament català, que en aquest punt requereix una majoria de dos terços. És aquest òrgan el que nomena i cessa els directors dels mitjans públics. Tot i que l’acord del Consell de Ministres aprovat dissabte no va més enllà d’assenyalar que “correspondrà als òrgans o autoritats que es creïn a aquest efecte o designi el Govern de la nació” garantir que la informació oferta és “veraç, objectiva i equilibrada” i “respecta els valors i principis continguts en la Constitució espanyola”, aquest enunciat obre la porta a la intervenció dels mitjans per part del Govern central.

Les crides al desafiament a la previsible activació de l’article 155, pendent de la votació al Senat divendres que ve, es van estendre també a l’àmbit educatiu. Alguns directors de centres escolars van mostrar ahir la seva intenció de no acceptar cap altra autoritat que la dels actuals membres de la Generalitat, mentre el sindicat Ustec va assegurar que no reconeixerà “com a interlocutors vàlids aquelles persones que no siguin representants de la legitimitat popular”. Ustec va fer una crida a “resistir” contra “les imposicions” i va alertar que “l’escola catalana pot córrer el risc de ser intervinguda”.

Les xarxes socials es van convertir ahir en un degoteig de desenes d’entitats, funcionaris i alguns càrrecs públics que també van mostrar la seva intenció de “no acatar” o “no reconèixer” possibles canvis en els seus departaments que es poguessin produir la setmana vinent després de l’activació de l’article 155 si aquest és ratificat pel Senat.