Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

El Govern espanyol aplica l’article 155 per destituir Puigdemont i els seus consellers

El Consell de Ministres aprova convocar eleccions en sis mesos

El president espanyol, Mariano Rajoy.
El president espanyol, Mariano Rajoy. AFP

El Govern va desplegar aquest dissabte sense complexos les possibilitats que ofereix la Constitució, en l’article 155, per restaurar a Catalunya l’ordre constitucional i la legalitat que el secessionisme va fer saltar pels aires. Mariano Rajoy no va voler arribar mai a aquest extrem, va dir, però va optar finalment per fer-ho amb totes les conseqüències: destituirà dels seus llocs el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, i tot el Govern; limitarà les funcions del Parlament i controlarà tota l’Administració catalana fins que, en un termini màxim de sis mesos, convoqui, ell mateix, unes eleccions autonòmiques. Puigdemont va convocar el Parlament per “debatre sobre l’intent de liquidar el nostre autogovern”, sense anticipar l’abast de la resposta.

Mariano Rajoy va esprémer al màxim els terminis, amb l’esperança d’una rectificació de la Generalitat que mai va arribar. Va revelar finalment la seva intenció d’aplicar l’article 155 al màxim de les seves possibilitats. La mesura més extrema: la destitució del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del vicepresident, Oriol Junqueras, i de tots els consellers del Govern, com va avançar EL PAÍS en l’edició de dissabte.

El cap de l’Executiu espanyol, Mariano Rajoy, assumeix les funcions del president de la Generalitat, entre les quals hi ha la de més rellevància, la capacitat de convocar eleccions i, per tant, dissoldre el Parlament. Ara serà Rajoy qui convocarà eleccions “ordinàries” a Catalunya en un termini no superior a sis mesos, per la qual cosa aquests comicis se celebraran la propera primavera, si la intervenció de l’Administració catalana transcorre sense imprevistos per aconseguir “la tornada a la legalitat”. La vigència del 155 i de totes les mesures adoptades, en qualsevol cas, es mantindrà “fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat” després de la celebració d’aquestes eleccions.

El president del Govern va comparèixer cap a dos quarts de dues de la tarda després de la fi del Consell de Ministres, en què es va aprovar la llista de mesures d’intervenció de la Generalitat de Catalunya. El document es va enviar immediatament al Senat, on el seu president, Pío García-Escudero, havia reunit la mesa de la institució. “El Govern ha hagut d’aplicar l’article 155 de la Constitució; no era la nostra intenció ni el nostre desig”, va reconèixer Rajoy sense embuts. No ho volia Pedro Sánchez, líder del PSOE, però ell tampoc. Sí, és un article constitucional, va assenyalar, però “només s’aplica en circumstàncies excepcionals”, va dir per remarcar la gravetat de la situació. Ho fa perquè “cap govern pot ignorar la violació de la llei”. Rajoy va acusar Carles Puigdemont i l’independentisme d’haver propiciat aquest desenllaç. “Alguns volien que s’arribés a aquesta situació, perquè no es poden fer pitjor les coses, fins i tot per als interessos dels que les han fet”, va afirmar.

El Govern va posar en marxa una tasca pedagògica que s’aventura llarga, per convèncer els ciutadans que la decisió adoptada no és ni una suspensió de l’autonomia catalana ni una retirada de les seves competències. Simplement, va explicar Rajoy, “se cessa les persones que han posat aquesta comunitat al marge de la llei”.

La duresa de totes les decisions adoptades, que encara han de ser validades pel Senat, és cridanera. Finalment, es va optar per permetre que el Parlament segueixi en actiu, però les seves funcions de control es veuran seriosament limitades; les seves iniciatives legislatives, sotmeses a un possible veto del Govern si contravenen la Constitució; i la seva presidenta, Carme Forcadell, desposseïda de prerrogatives tan simbòliques com la de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat o plantejar un debat d’investidura. Forcadell va definir les mesures com “un cop a la democràcia al segle XXI” i va cridar els ciutadans catalans a defensar el seu Parlament.

Suport de Sánchez i Rivera

Els líders del PSOE, Pedro Sánchez, i de Ciutadans, Albert Rivera, que han donat suport a la decisió del Govern d’activar el 155, no van mostrar ni la més mínima fissura després de conèixer les mesures concretes d’intervenció. Rivera es va mostrar convençut que la resposta de l’Executiu ha estat d’acord amb la situació de fora de la legalitat en la qual s’ha col·locat la Generalitat. “Discrepàncies amb el PP sobre la integritat territorial d’Espanya, cap”, va afirmar al seu torn Sánchez durant un acte dels socialistes a Cartagena. Els socialistes estan convençuts que amb la decisió adoptada es preserven “les institucions de l’autogovern”, va dir el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos. La direcció socialista, no obstant això, s’enfronta al problema de noves tensions en el si del seu soci català, el PSC. Alguns alcaldes del PSC van manifestar el seu “més radical desacord” amb l’aplicació del 155, en un comunicat encapçalat per Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que va dimitir hores després com a membre de l’executiva del PSOE. El text es feia públic mentre encara es desenvolupava a Barcelona una manifestació que va reunir 450.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana. La concentració va ser convocada per demanar la llibertat dels líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, però va derivar en una protesta contra la decisió del Govern d’intervenir la Generalitat.

Les reaccions més dures van procedir de Podem i del PNB. El secretari d’organització de la formació morada va acusar Rajoy de “suspendre la democràcia”, no només a Catalunya sinó a tot Espanya. El portaveu del PNB al Senat, Jokin Bildarratz, va afirmar que les mesures anunciades pel Govern eren “anticonstitucionals” perquè “s’intervé el Parlament català, i per tant, el dret de sufragi”.

La talaia des d’on s’observarà l’evolució de l’aplicació de l’acord serà el Senat. Si tot segueix el seu curs segons el que està previst divendres que ve el ple de la Cambra alta haurà aprovat aquest pla, del qual donarà comptes el Govern cada dos mesos. Per tant, els membres de l’executiu de Mariano Rajoy no respondran davant el Parlament de Catalunya sinó al Senat en una comissió creada específicament per a aquest procés o en un altre òrgan encara per determinar.

L’afany del govern per no semblar invasiu físicament, per no afegir encara més gravetat al control que exercirà sobre la Generalitat, es tradueix de moment en no nomenar una figura com a representant de l’Administració de l’Estat a Catalunya.