Selecciona Edició
Connecta’t

Els independentistes qualifiquen els dirigents de l’ANC i d’Òmnium de “presos polítics”

Les entitats sobiranistes convoquen les primeres protestes i el PSC considera "desproporcionada" la decisió judicial

Jordi Cuixart, president d'Òmnium (esquerre) i Jordi Sànchez, president de l'ANC.
Jordi Cuixart, president d'Òmnium (esquerre) i Jordi Sànchez, president de l'ANC. AFP

L'independentisme va reaccionar ahir massivament a l'empresonament de Jordi Sànchez, líder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, dictat per l'Audiència Nacional. La Generalitat va interpretar que la mesura és la resposta del Govern del PP a la seva proposta de negociació. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va qualificar l'empresonament de “barbaritat”. L'ANC va organitzar ahir a la nit cassolades i ha convocat per a aquest dimarts aturades davant dels centres de treball i una concentració amb espelmes enceses a la confluència entre el passeig de Gràcia i l'avinguda de la Diagonal a Barcelona.

La jutgessa va dictar presó incondicional sense fiança per a Sànchez i Cuixart per un presumpte delicte de sedició pels incidents del 20 de setembre davant del Departament d'Economia de la Generalitat durant l'operació de la Guàrdia Civil contra l'organització del referèndum d'independència de l'1 d'octubre. La majoria de dirigents independentistes i de Catalunya en Comú, partidaris del referèndum, però no de la secessió, van coincidir a lamentar que pugui haver-hi “presos polítics” a Espanya al segle XXI. La decisió va desencadenar cassolades i concentracions a diverses ciutats com Vic, Terrassa, Girona —2.000 persones es van manifestar en silenci i amb espelmes fins a la comissaria— i a Barcelona —200—. Les mobilitzacions continuaran avui.

En un vídeo gravat abans de conèixer la decisió judicial i davant la previsió del seu empresonament, Sànchez va denunciar que la seva entrada a la presó “és un acte que no respon a cap principi de justícia”. “Intenten atemorir-nos, castigar-nos per haver defensat la llibertat i per haver sortit al carrer com fa tant de temps que fem”, va sostenir. En termes semblants es va expressar Cuixart, que va fer una crida a “seguir treballant de manera organitzada” i va vaticinar que “la repressió de l'Estat no tindrà límits per intentar parar l'onada democràtica que viu Catalunya”.

L'independentisme va començar a témer l'ingrés a la presó després de les mesures cautelars aplicades contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. El comissari és una figura molt popular a Catalunya després de l'actuació del cos policial arran de l'atemptat gihadista a Barcelona i Cambrils i després de decidir no carregar contra els votants l'1 d'octubre en aplicació del principi del dret penal d'intervenció mínima. Diversos diputats de Junts pel Sí van acollir amb irritació la decisió judicial, que van qualificar de “vergonya”.

“Tristament, a Espanya torna a haver-hi presos polítics”, va escriure en anglès el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al seu compte de Twitter. Per la seva banda, el vicepresident Oriol Junqueras va afegir: “Demanem parlar, asseure'ns i dialogar i el PP, via fiscalia, respon amb presó incondicional”. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, va considerar la decisió judicial una “vergonya democràtica” i va afegir: “El món ha de veure com les gasta l'Estat espanyol”.

Dos dirigents del PDeCAT, alineats en el sector moderat, van ser taxatius: Santi Vila, conseller d'Empresa, va apuntar: “Nou cop al diàleg i a la distensió. Amb amenaces, repressió policial i presó no s'ofegarà el desig català de llibertat”. Marta Pascal, coordinadora del partit, va escriure: “No entenen res. Creuen que la força de la societat civil es para privant-los de llibertat? Amb vosaltres, amics”.

ERC va carregar amb duresa. El diputat al Congrés Gabriel Rufián va afirmar: “Benvinguts a Turquia”. I el seu company Joan Tardà va assenyalar el PSOE: “Presos polítics de nou! Apunta't part de l'èxit, Pedro Sánchez Castejón”. La CUP va sostenir que l'empresonament implica que a Espanya “no hi ha un futur democràtic” i va acusar el Govern espanyol d'actuar amb “ànim de venjança i odi”. Quim Arrufat, portaveu de la CUP, va parlar de “sadisme”. “Pura crueltat. Prou”, va apuntar. El moviment de l'esquerra independentista Arran va exigir la llibertat i “sobretot la immediata declaració d'independència. No hi ha temps per perdre”. La diputada cupaire Mireia Vehí va defensar que "davant l'enèssima bufetada, república i endavant. És l'única manera de sortir de l'atzucac".

Junts pel Sí i la CUP van ajornar ahir el ple del Parlament per a la setmana vinent, però la decisió judicial pot precipitar els esdeveniments. No només l'independentisme va destil·lar indignació. Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem al Congrés, va resoldre: “No es pot caure més baix. Llibertat immediata, llibertat presos polítics”. Joan Coscubiela va rebutjar donar-los aquest tracte, tot i que va apuntar: “La presó és excepcional. Mereix el nostre rebuig per arbitrària”. Albano Dante Fachin, líder de Podem, va afirmar: No, així no. Presos polítics. Espanya 2017. No passaran”.

El popular Xavier García Albiol va assenyalar: “L'Estat de dret acaba posant cadascú al seu lloc”. Fonts de Ciutadans van assenyalar: "Respectem les decisions dels tribunals. Tots som iguals davant la llei. Tant de bo no estiguessin donant un cop a la democràcia però l'estan donant i tothom ha d'assumir les seves decisions". El diputat Fernando de Páramo va assenyalar a les xarxes socials: “La llei, per sort, és igual per a tots encara que alguns, com els del 3%, vulguin la seva legislació a mida”. Inés Arrimadas, líder de l'oposició, que havia demanat amb antelació la dimissió de Carme Forcadell, va ser l'única dirigent política d'un grup al Parlament que no va emetre a les xarxes socials cap reacció a l'ingrés a la presó.

Iceta critica la decisió i el procés judicial

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va criticar l'empresonament de Sánchez i Cuixart, així com el procés judicial obert contra ells. “La decisió de la jutgessa ens sembla desproporcionada. El 23 de setembre ja vam criticar que se'ls acusés de sedició”, va dir a Twitter. La majoria d'alcaldes socialistes van coincidir a qualificar la mesura de “desproporcionada”. Va ser el cas de Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona); Àngel Ros (Lleida) o Nuria Marín (l'Hospitalet del Llobregat). Cap d'ells va col·laborar amb el referèndum. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, va anar més enllà: “Els conflictes polítics no es resolen enviant a la presó a persones que organitzen manifestacions. Tot aquest despropòsit s'ha d'aturar ja!”, va dir.