_
_
_
_
_

La jutgessa dicta l’ingrés a la presó dels líders de l’ANC i d’Òmnium per sedició

La magistrada ha deixat en llibertat el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb mesures cautelars

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arriben a l'Audiència Nacional.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arriben a l'Audiència Nacional.Jaime Villanueva

La jutgessa de l'Audiència Nacional ha enviat aquest dilluns a presó incondicional Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els líders de les principals entitats sobiranistes, ANC i Òmnium Cultural, respectivament, estan imputats per un delicte de sedició i la magistrada els considera, "per la seva capacitat de convocatòria", els principals responsables de promoure les concentracions que es van fer davant de la Conselleria d'Economia, que va ser bloquejada per milers de persones el passat 20 de setembre, quan una comissió judicial va entrar per fer-hi un escorcoll per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

En la interlocutòria en la qual es recullen les mesures cautelars contra Trapero, la jutgessa ja avançava el paper que van tenir els líders de l'ANC i Òmnium en les protestes dels dies 20 i 21. Segons la resolució, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart “es van erigir com a interlocutors de la concentració” i van intentar almenys cinc vegades negociar amb les forces de seguretat “plantejant opcions que els convenien exclusivament per a les seves finalitats polítiques”. No obstant això, no van acceptar mai les opcions que els oferien les forces de seguretat “per evitar o disminuir riscos”. Segons la interlocutòria, aquest control sobre les masses “no el van utilitzar mai per desconvocar o diluir una concentració que havien convocat i que estava coaccionant i impedint als agents complir les ordres del jutge”.

En la seva interlocutòria, la magistrada es refereix únicament als fets dels dies els dies 20 i 21 de setembre, sense arribar a la data del referèndum de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional i prohibit per la justícia. Segons la jutgessa, hi ha elements que vinculen el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero (Santa Coloma de Gramenet, 1965), amb l'estratègia per a la ruptura de Catalunya amb Espanya, com el contingut del document EnfoCAT trobat al domicili de Josep Maria Jové, número dos d'Oriol Junqueras o la passivitat, encara per investigar, que s'atribueix als Mossos en la jornada del referèndum. L'atestat de la Guàrdia Civil parla d'una “activitat de contravigilància” dels Mossos per protegir determinades persones davant de possibles actuacions de la Policia i la Guàrdia Civil. No obstant això, l'actuació de Trapero “no apareix encara prou perfilada fins al punt de poder-lo vincular en aquest moment a fets tan greus com els que van passar aquells dies”, tot això, “sense perjudici del que es pugui determinar en una fase més avançada de la investigació”.

Dilluns, la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ja havia decidit deixar en llibertat amb mesures cautelars la intendent dels Mossos d'Esquadra, Teresa Laplana, després que la Fiscalia hagués sol·licitat que ingressi a la presó sota fiança de 40.000 euros, segons informen fonts jurídiques. La magistrada ha rebaixat aquesta petició i ha acordat per a Laplana la prohibició de sortir d'Espanya, el lliurament del passaport i l'obligació de comparèixer quinzenalment al jutjat més proper al seu domicili.

Laplana era la responsable de la dotació dels Mossos d'Esquadra encarregada de la seguretat a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, que va ser bloquejada per milers de persones quan una comissió judicial va entrar per efectuar un escorcoll per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Després de la declaració de la intendent, feta per videoconferència des de Barcelona, ha entrat a declarar el comissari major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Després d'aquest ha estat el torn dels líders de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Tots quatre estaven citats aquest dilluns a l'Audiència Nacional com a imputats per sedició, deu dies després que els interroguessin per primera vegada. La jutgessa Lamela volia indagar sobre el seu paper en les concentracions massives organitzades per forçar que es fes el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, suspès pel Tribunal Constitucional i que la Justícia havia ordenat impedir.

El 7 d'octubre els imputats van sortir de l'Audiència sense cap mesura cautelar i se'ls va tornar a citar després per poder examinar documentació facilitada per la Guàrdia Civil. En aquests informes s'assegura que Trapero està "totalment involucrat en el procés separatista".

La Guàrdia Civil assegura que Trapero va ordenar a la policia autonòmica que fes "funcions de protecció i seguretat" per als organitzadors de la consulta i que va donar "instruccions o pautes d'actuació" als seus subordinats perquè no actuessin per tancar col·legis el dia del referèndum.

Als presidents de l'ANC i Òmnium, la Guàrdia Civil i la Fiscalia els acusen d'haver estat els organitzadors i mobilitzadors de les protestes contra les actuacions contra el referèndum.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_