Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya perd tots els seus grans bancs en vuit anys

El 2009, en territori català hi havia onze grans entitats financeres. Amb la sortida del Sabadell i CaixaBank ja no en queda cap

DUI: Declaracion Unilateral de Independencia en Cataluña
La caserna general de CaixaBank a Barcelona. REUTERS

Aquesta setmana s'ha fet un dels cops més grans al procés independentista amb la marxa de les seus socials del segon i del cinquè banc espanyol, CaixaBank i Sabadell. El moviment deixa sense entitats rellevants radicades a Catalunya, una comunitat que tenia onze entitats domiciliades el 2009. La crisi financera del 2008 va fer caure les caixes de Girona, Sabadell, Terrassa, Manlleu, Tarragona, Manresa, Laietana, Penedès i Catalunya. Les seus operatives dels dos bancs citats, on es prenen les decisions, es mantindran de moment a Catalunya, però la clau és si en el futur hi romandran a fi d'atendre amb la mateixa proximitat particulars i empreses.

Els dirigents catalans ho van negar fins a l'últim moment: CaixaBank i el Sabadell no se n'aniran de Catalunya, va dir el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, 48 hores abans que les dues entitats traslladessin la seva seu a València i Alacant respectivament. També ho havia dit abans, l'octubre del 2015, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, per aplacar els temorosos amb el procés: "No ens tractin com si fóssim tontets. Els bancs no se n’aniran de Catalunya perquè representa el 20% del mercat espanyol. Es barallaran per estar aquí", va concloure.

La preocupació dels polítics s'explica perquè els últims anys han estat molt durs per al sistema financer català, que només fa unes dècades disposava de grans bancs, com Banca Catalana, o gegants de les caixes d'estalvis, com la Caixa de Barcelona, que va ser absorbida per la de Pensions, que va formar La Caixa. El potent teixit industrial i manufacturer català es va recolzar històricament en les entitats, algunes de les quals van formar el que es va conèixer com la banca industrial.

Després de les crisis dels vuitanta i noranta, el sector es va concentrar en una desena d'entitats més fortes. Així es va entrar en la Gran Recessió del 2008, però la mala gestió, la politització de les entitats i el col·lapse de l'euro van implicar la fallida i la venda posterior de nou caixes, algunes de les quals tenien 170 anys d'existència. En paral·lel, l'economia catalana, com la de la resta d’Espanya, es va enfonsar. Només fins al 2014, en aquesta regió es van tancar 65.000 empreses i es van destruir més de 650.000 llocs de treball.

Mantenen la seu operativa

El sector financer català va quedar reduït a CaixaBank, ja convertida en banc per imposició de les autoritats —el Banc d’Espanya—, i al Sabadell. Totes dues entitats tenen grans quotes de mercat a Catalunya, però destaca l'antiga caixa, que disposa de 68.000 milions de dipòsits a la regió, el 39% del total de Catalunya, el 24% dels crèdits a empreses i llars i 1.352 oficines, el 26% del total d’Espanya. L'entitat presidida per Josep Oliu té 24.000 milions d'estalvi, el 24% del total, 638 oficines, el 30%. En resum, Oliu sosté que Catalunya representa el 15% de tot el negoci a Espanya, que suposa el 70% del grup. El Regne Unit suma el 30% addicional.

Tots dos bancs han dit que deixen Catalunya per protegir els seus clients, accionistes i treballadors davant el mal que estan patint per la incertesa creada pel procés independentista. Des del diumenge passat, dia del referèndum, però sobretot des del dimecres, han rebut la retirada de dipòsits, dins i fora de Catalunya, vendes d'accions a la Borsa i la pressió dels inversors internacionals, que veuen amb preocupació la seva situació jurídica. Amb les noves seus valencianes volen frenar aquest corrent perillós perquè no poden viure ni un dia més amb la inquietud de quedar sense la cobertura del Banc Central Europeu ni el Fons de Garantia de Dipòsits.

Quines conseqüències pràctiques comporta el trasllat de la seu social? Els dos bancs afirmen que no mouen les seves seus operatives de Barcelona, on tindran les seves principals casernes generals. Però hi ha la por al degoteig de trasllats d'infraestructures a València o Alacant, sobretot si Catalunya perd força econòmica.

Por a més trasllats

"Allò realment rellevant són les relacions bancàries, que aporten valor tant a les entitats com a les empreses i famílies. És preocupant que algunes relacions bancàries es deteriorin pel canvi de seu en deixar de tenir la proximitat física amb la qual van néixer fa anys. I en aquest cas, la gran perjudicada és Catalunya", manifesta Joaquín Maudos, catedràtic d’Economia de la Universitat de València.

Aquest expert, i altres consultats que han demanat l'anonimat, afegeixen que hi ha el risc de desafecció "dels dipositants catalans favorables a la independència, que puguin percebre que el seu banc de sempre ja no és català". "Però aquest impacte negatiu quedarà més que de sobres compensat perquè els dipositants de la resta d’Espanya tornen a sentir-se coberts pel Fons de Garantia i el BCE. Espero que això acabi amb la marxa de dipòsits", afegeix Maudos.

En un món globalitzat, pot ser important tenir bancs de la teva regió, però, sobretot, la clau és que els que operen a la regió, siguin d'on siguin, ofereixin finançament en bones condicions, indiquen Maudos i altres experts. De res li serviria a Catalunya que es quedessin CaixaBank i Sabadell si no fossin solvents i, per tant, no poguessin oferir bones condicions d'accés al crèdit i remuneració de l'estalvi.

Només resisteixen dos de petits

El divendres passat, Arquia, la caixa d'arquitectes, i el banc Mediolanum, van anunciar que traslladaven la seva seu de Barcelona a Madrid i a València, respectivament. Amb aquest moviment, a Catalunya només queden dues petites entitats amb seu social i fitxa bancària que resisteixen: la Rural Caixa Guissona i la Caixa d’Enginyers. La primera va néixer el 1963, té 4 oficines a Guissona, Barcelona, Lleida i Reus i administra 520 milions dels seus clients i va guanyar 5,1 milions. Diu que és una entitat "especial, amb prioritats diferents a les de la resta perquè només busquem fer més fàcil la vida dels nostres clients". En realitat és una entitat comarcal amb petit negoci respecte a les grans xifres del sector.

Caixa d’Enginyers és una cooperativa amb més de 150.000 socis, amb 50 anys d'història, 25 oficines i 12 milions de benefici. El divendres va emetre un comunicat en el qual deia que la seva solvència i liquiditat estaven en alts nivells i que només canviaria la seu si ho decidia la seva assemblea. De moment, no té pensat convocar-la, van apuntar.

MÉS INFORMACIÓ