L’FMI alerta dels riscos per a l’economia per la tensió a Catalunya
La institució se suma als advertiments del Banc d'Espanya, les agències de qualificació i les cases d'anàlisi
El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix dels riscos que pot comportar per a l'economia la crisi política catalana. "Considerem que les perspectives actuals per a Espanya són positives. Però en el cas que la situació s'allargui, les tensions polítiques a Catalunya podrien perjudicar la confiança de la inversió i el consum", ha declarat l'economista en cap de la missió de l'FMI enviada a Espanya, Andrea Schaechter.
Amb només un breu però explícit esment en el seu informe, el Fons situa el desafiament sobiranista entre els principals riscos que afronta l'economia espanyola: "En l'àmbit intern, desfer els èxits de les reformes podria enfosquir les perspectives de creixement a llarg termini, els retards en la consolidació fiscal limitaran la capacitat de maniobra davant de futurs xocs i els moviments d'independència regionals podrien afegir incertesa", sosté el document que cada any elabora l'FMI sobre la conjuntura econòmica d'Espanya, l'anomenat article IV que es confecciona per a tots els països a partir de les visites regulars dels equips del Fons.
I les referències a la qüestió catalana no s'acaben aquí. També es recull un esment vetllat en un estudi apart que l'organisme dedica a la banca i les institucions financeres, el conegut com Financial System Stability Assessment, que es duu a terme cada cinc anys i que el 2012 va detectar el forat a Bankia. En plantejar quins són els possibles riscos que afronten les entitats en els testos d'esforç, l'FMI insisteix que la inversió i el consum poden "afeblir-se a causa de la incertesa política".
Aquests informes oficials es redacten amb setmanes i mesos d'antelació. I les dades econòmiques acostumen a recollir-se amb un cert retard, la qual cosa fa encara difícil veure l'impacte econòmic de la incertesa generada a Catalunya. No obstant això, davant del recent desenvolupament dels esdeveniments, la institució que presideix Christine Lagarde ha introduït a última hora aquests incisos. En una conferència telefònica amb els mitjans, la responsable de la missió a Espanya, Andrea Schaechter, no ha volgut afegir-hi res més. Però sembla evident que la preocupació per Catalunya ha arribat a les altes esferes de l'organisme amb seu a Washington i encarregat d'assistir els països en dificultats financeres.
Des de dilluns, el soroll generat ha anat en augment. CaixaBank i el Sabadell traslladaran el seu domicili social fora de Catalunya enmig de rumors sobre una fugida de dipòsits per la por que aquestes entitats quedessin fora de l'euro. Naturhouse, Oryzon, Dogi, Service Point, Mediolanum i Eurona també surten de la comunitat. I Catalana Occident i Freixenet s'ho estan plantejant si es declara unilateralment la independència. Enmig de l'estampida, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va assegurar aquest dijous a La Sexta que “no hi haurà una fugida d'empreses de Catalunya”. I afegia: “Vaticinis d'aquest tipus s'han fet altres vegades i, de moment, no s'han complert mai”.
La confiança en l'economia triga molt de temps a construir-se. Però pot esvair-se en qüestió de minuts. El missatge de l'FMI s'uneix al d'institucions com el del Banc d'Espanya, que advertia la setmana passada que aquesta incertesa podria incidir “eventualment en la confiança dels agents i en les seves decisions de despesa i condicions de finançament”. O al del think tank econòmic Funcas, que sostenia que Catalunya és el principal "risc polític" que encara l'economia espanyola. “Si s'allarga indefinidament, l'impasse acabaria afectant les primes de risc i augmentaria la càrrega financera que suporten tant el sector públic com el privat a causa de l'elevat endeutament", afirmava en una nota de mitjan setembre. En una clara referència a Catalunya, l'Autoritat Fiscal apuntava aquest dijous que el deute públic podria esdevenir insostenible si empitjoren les condicions financeres.
Agències de qualificació com Standard & Poor’s i Moody’s també han avisat aquests dies que la situació catalana pot acabar afeblint el creixement i perjudicant les condicions de finançament. Dijous a la nit, Fitch posava en perspectiva negativa la qualificació de Catalunya perquè depèn del finançament d'Espanya.
Els diners tenen els peus ràpids. I nombrosos representants empresarials s'han prodigat amb advertiments sobre el perill d'una aturada de les inversions a Catalunya. El president de la Cambra de Comerç dels Estats Units, Jaime Malet, ja havia alertat fa unes setmanes que Catalunya podria perdre moltes seus i inversions. Malgrat no citar casos concrets, el president de la patronal catalana, Joaquim Gay de Montellà, i el president del Cercle d'Empresaris, Javier Vega de Seoane, han assenyalat que ja s'estan aturant inversions. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, fins i tot va explicar que una multinacional de l'automòbil havia interromput la seva entrada a Catalunya, tot i que es mostrava convençut que aquest bloqueig podria reconduir-se. En definitiva, si aquest problema s'enquista, el consens és que la recuperació econòmica podria ressentir-se en aturar-se decisions de compra i d'inversió. I l'FMI és l'últim organisme que ho ha apuntat.
Sobre la firma
