‘Merlí’, uns alumnes massa crescuts

Nova i última temporada de Merlí. Els alumnes, en aquest primer capítol, pràcticament són els mateixos. Hi ha més novetats a l’equip docent. Un joveníssim professor de Llengua i Literatura Castellana i la Silvana, professora d’Història, amb un ganxo equiparable al del Merlí. Esperem que la seva arribada no es desaprofiti, com va succeir l’any passat amb la Coralina. Prometia molt, tenia molt mala bava... però l’aplicava equivocadament. Finalment, la van castigar amb una mort accidental, que és una manera molt bèstia de justificar la seva absència en el nou curs. Com que som a la darrera temporada potser no farà por que Merlí ensopegui amb un altre professor carismàtic que li faci una mica, una miqueta d’ombra.

Ja passava en l’anterior temporada, les escenes domèstiques de tots els personatges són molt millors que les de l’institut. Primer, perquè cada cop és més visible que els actors no tenen edat per estar fent encara segon de batxillerat. Molts tenen 22, 23, fins i tot 24 anys. I això introdueix una inversemblança que no es cura infantilitzant les seves conductes escolars. Encara sort que tota la tropa són bons actors i que es mereixen que els puguem veure als teatres, com vam veure l’Elisabet Casanovas fent una magnífica Zerafina de la Rodoreda del TNC (“Zí, zenyora, zoc la minyona nova”). Si es volgués fer una quarta temporada... hauria d’aparèixer una nova fornada d’alumnes.

La Silvana no només altera la població escolar, sinó que posa dels nervis les parelles dels professors, temoroses d’un robatori sentimental. Això fa que l’Eugeni, el director de l’institut, visqui un autèntic assalt eròtic de la seva companya perquè no pensi en d’altres. Una escena que coincideix –les coses van molt de pressa a l’Àngel Guimerà– amb la rebolcada entre el Merlí i la Silvana, que deixa la classe penjada, jugant amb una bola del món com nens que no són, per aprofitar l’estona amb el professor de Filosofia. Òbviament això portarà complicacions al Merlí amb la seva companya actual, la presidenta de l’AMPA.

Davant de clímaxs ridículs com aquesta doble fornicació a l’institut, quan Merlí surt d'aquesta institució i el relat se centra en la peripècia familiar, econòmica o sentimental dels estudiants, aquests poden créixer i les històries agafen un gruix i una credibilitat que s’enyora quan fan el ximplet a les aules.