Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Tribuna

Barcelona està preparada i competeix amb els millors

El preu d'una mala decisió significa perdre talent, reduir eficàcia i posar en risc la nostra salut i seguretat farmacèutica

La Torre Glòries seria la seu de l'agència.
La Torre Glòries seria la seu de l'agència.

Dinou ciutats europees aspiren a acollir el trasllat de l'Agència Europea de Medicaments que com a conseqüència del Brexit, abandonarà Londres. Tenim dues bones notícies: Espanya ha presentat la seva carta més bona, Barcelona, i aquesta presenta la candidatura més completa i competitiva de totes.

L'Agència és una peça clau en la seguretat i salut dels europeus ja que en depenen la certificació de medicaments. Només a l'Agència, hi treballen més de 900 persones altament qualificades i un gran nombre d'avaluadors, tècnics i científics de tot Europa es reuneixen contínuament en les seves instal·lacions.

Per entendre la transcendència de la decisió, el primer que cal tenir en compte és que no es tracta de decidir on es crea una agència (que és el que es va fer el 1992 quan Barcelona va quedar finalista) sinó que el que es decideix és on es trasllada una agència ja existent amb el seu talent, els seus processos, la seva tecnologia i know how. El preu d'una mala decisió significa perdre talent, reduir eficàcia i posar en risc la nostra salut i seguretat farmacèutica.

En conseqüència, la decisió sobre on traslladar l'EMA hauria de basar-se en l'avaluació d'aspectes clau per al seu bon funcionament aportats per les ciutats candidates: (1) la capacitat per retenir el talent de l'agència; (2) l'ecosistema científic; (3) la connectivitat amb tot Europa i el món; (4) la disponibilitat d'escoles, habitatge i feina per a les famílies dels treballadors; (5) la qualitat de vida; (6) i la facilitat i immediatesa per al trasllat físic de l'agència.

Barcelona compleix amb escreix tots aquests criteris i a més a més és l'única ciutat que ha presentat un edifici preparat per acollir de forma permanent l'EMA: la Torre Glòries.

Com no podia ser d'una altra manera, Barcelona competeix amb els millors: Amsterdam posa en valor la seva connectivitat, el sistema educatiu en anglès, el cosmopolitisme i qualitat de vida, com ja saben els treballadors d'una altra gran agència situada allà: Europol. Copenhaguen, amb menys dimensió està fora de l'Euro però el seu bilingüisme, i la qualitat de vida no són menyspreables. Estocolm, també fora de l'Euro, amb un sistema sanitari i d'investigació molt competitiu és una altra gran candidata, com sempre ho és Viena per a institucions internacionals, però totes elles amb alts costos. Milà també estaria a la lliga dels millors si no fos que ja té a Parma, a escassos quilòmetres, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària. Lille, que és l'aposta d'un dels grans d'Europa, no és una ciutat amb les connexions ni l'ecosistema científic per a això, com tampoc Bonn. Brussel·les ja és capital europea i està saturada d'institucions comunitàries. Atenes té altres prioritats a resoldre, i no podem ni imaginar una agència d'aquesta importància instal·lada en ciutats escassament connectades, amb sistemes d'investigació poc madurs, o planta hotelera i de congressos escassa com Bratislava, Porto, Bucarest, Sofia, Hèlsinki, Varsòvia, Dublín, la Veleta, o Zagreb.

Ens enorgulleix que Barcelona estigui amplament preparada i que competeixi amb els millors. L'objectiu és possible i els que tenen la decisió a les seves mans haurien de prioritzar els criteris tècnics als polítics, com ja ha fet Espanya. El sistema de votació aprovat, no ens beneficia, però si que esperem que el sentit comú dels nostres líders faci que no juguem amb la seguretat i la salut dels europeus i escullin una ciutat que com Barcelona ja està preparada per dir "hola" a l'EMA i al seu talent.

Mateu Hernández és CEO de Barcelona Global.