_
_
_
_
_

El Suprem rebutja la denúncia d’Homs contra Rajoy per desobeir sentències del Constitucional

La Sala II no ha admès a tràmit, per no ser els fets constitutius de delicte, l'acusació de l'exconseller català per delictes de desobediència o prevaricació contra el president del Govern

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'exconseller i exdiputat Francesc Homs.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'exconseller i exdiputat Francesc Homs.MARTA PÉREZ (EFE)

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit la denúncia de l'exconseller i exdiputat del PDeCAT Francesc Homs contra el president del Govern, Mariano Rajoy, per delictes de desobediència o prevaricació. Homs denunciava Rajoy per negar-se a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional però el Suprem no els considera constitutius de delicte.

Más información
El Suprem condemna Homs a un any i un mes d’inhabilitació pel 9-N

En una interlocutòria, la Sala II indica que a la denúncia d'Homs no s'aporta cap indici sobre el suposat delicte de desobediència. Homs sostenia en la seva denúncia que el Govern espanyol s'havia negat a acatar pronunciaments del Tribunal Constitucional i citava dues sentències, del 2016 i 2017, la primera referida a la competència de la Generalitat sobre beques universitàries. El denunciant també al·ludeix a negatives de la Fiscalia General de l'Estat i de tribunals de justícia a acatar pronunciaments de la jurisdicció constitucional.

La sala afirma que el contingut de les resolucions del Tribunal Constitucional que se citen pel denunciant no permeten donar suport, ni tan sols per indicis, a la comissió per part del president del Govern d'un delicte previst i penat en l'article 410 del Codi Penal. “De fet, ni s'adverteix ni es concreta en la denúncia quins actes concrets imputables a aquell serien subsumibles en el citat precepte”, indica el Suprem.

El Suprem va condemnar Homs el març passat a 13 mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu en la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. L'exconseller cita ara aquesta sentència en la qual s'establia que per a aquest delicte no era necessari un requeriment o prevenció expressa al desobedient, ni tampoc reiteració.

Sobre les al·lusions genèriques a la Fiscalia, la interlocutòria assenyala que “la falta de precisió sobre qui serien els càrrecs governamentals o judicials —o membres del Ministeri Fiscal— així com sobre les suposades conductes que se li imputen —més enllà d'aquesta suposada negativa general a acatar les sentències del Tribunal constitucional— impedeix qualsevol anàlisi sobre si aquestes conductes poguessin o no ser constitutives de delicte, per la qual cosa necessàriament, en aquest extrem, la denúncia ha de ser inadmesa, sense més consideracions”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_