Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem condemna Homs a un any i un mes d’inhabilitació pel 9-N

El diputat, absolt de prevaricació, haurà de pagar una multa de 30.000 euros

Antonio Hernando i Francesc Homs, dimecres al Congrés.
Antonio Hernando i Francesc Homs, dimecres al Congrés. EL PAÍS

El Tribunal Suprem ha condemnat aquest dimecres a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern (en l'àmbit estatal, autonòmic o local) a l'exconseller de Presidència Francesc Homs per un delicte de desobediència greu en la consulta del 9-N, que es va celebrar malgrat que havia estat suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional. La condemna suposa que Homs haurà d'abandonar l'escó que ocupa en el Congrés com a diputat del Partit Demòcrata Català (PDeCAT), ja que les resolucions del Suprem són fermes des que es notifiquen. La Sala penal li ha imposat també una multa de 30.000 euros. La sentència l'absol del delicte de prevaricació administrativa del qual l'acusava el fiscal. El Suprem entén que aquest delicte queda absorbit en el de desobediència.

El criteri dels magistrats del Suprem coincideix amb el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el passat 13 de març va condemnar a l'expresident Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel mateix delicte i els va absoldre de la prevaricació, del que també els acusava el Ministeri Públic.

En el cas d'Homs, els magistrats adverteixen que la sala s'ha "limitat" a pronunciar-se sobre els dos delictes dels quals la fiscalia va acusar l'exconseller (desobediència i prevaricació). "No es qüestiona si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, té o no rellevància penal", adverteixen els jutges en relació amb la possible comissió d'un delicte de malversació, del que finalment el fiscal va decidir no acusar-lo.

Respecte al delicte de desobediència, la sentència explica que la providència del Tribunal Constitucional, de 4 de novembre de 2014, en la qual s'acordava la suspensió de les activitats relacionades amb el procés de participació, era de fàcil comprensió i ordenava Francesc Homs que es paralitzessin les activitats ja engegades i que s'abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N.

En aquest sentit, indica que Homs sabia "perfectament" quin era l'objecte de la impugnació i que en el contingut de la providència del Constitucional s'al·ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació.

"La idea que l'excessiva amplitud del mandat enfosquia l'àmbit del prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho abasta tot, en realitat no abasta res, manca de sentit", afirma el tribunal en la seva sentència, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.

El Suprem considera que "la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, no pot resultar indiferent al dret pena". Sobretot, afirma la Sala, quan el legítim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a través de la providència de suspensió del Tribunal Constitucional, va ser desatès pels seus principals destinataris. "I la claredat d'aquesta idea, cridada a actuar com a pressupost de la convivència pacífica, no pot ser enfosquida mitjançant la voluntarista al·legació feta per l'acusat que va ser ell, en compliment de la seva responsabilitat com a governant, qui va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís al requeriment del Tribunal Constitucional.

La prevaricació, absorbida en la desobediència

La sentència argumenta que no es donen els requisits exigits per dictar una condemna per un delicte de prevaricació, que en aquest cas, segons apunta el tribunal, hauria d'aplicar-se en el tipus de prevaricació per omissió (la decisió d'Homs de no fer res per complir el mandat del Constitucional). El Suprem raona que cadascuna d'aquestes omissions són seqüències d'una desobediència més àmplia, la que va impulsar a Homs a menysprear el mandat del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, indica que condemnar per un delicte de prevaricació, suposaria "fragmentar artificialment una conducta omissible que només s'explica per la seva unitat".

"Les diferents omissions no són sinó manifestacions de la contumàcia de l'acusat, de la seva resistència a sotmetre's al mandat del Tribunal Constitucional. Si bé es mira, la injustícia d'aquestes omissions només podria recolzar-se, si escau, en la conducta desobedient que ja ha estat objecte de punició", assevera la Sala. És a dir, condemnar-lo per prevaricació per omissió seria sancionar dues vegades la mateixa conducta, la qual cosa no està permès en l'ordenament jurídic.

La sentència fa referència a la carta enviada per Homs a T-System, una de les empreses adjudicatàries dels preparatius del 9-N, a la qual el llavors conseller de la Presidència va donar el vistiplau per seguir endavant amb els treballs una vegada que la consulta ja havia estat vetada pel Constitucional. El fiscal considerava que aquesta carta era una resolució administrativa que donava lloc al delicte de prevaricació. Per al Tribunal Suprem, no obstant això, no n'hi ha prou d'acreditar l'existència d'una resolució administrativa per condemnar per un delicte de prevaricació, sinó que, a més, es precisa que aquesta sigui injusta. En aquest sentit, detalla que la carta, si arribés a titllar-se com una resolució injusta, ho seria perquè mitjançant el seu contingut es desobeeix el resolt pel Tribunal Constitucional. Però això és precisament, indica la sentència, "la qual cosa ha servit a la Sala de supòsit per al judici de tipicitat que permet la condemna d'Homs com a autor d'un delicte de desobediència".

Sobre la participació de voluntaris en el procés, la Sala no qüestiona el seu protagonisme, però assenyala que la seva presència no es pot invocar com a argument exoneratori per convertir el que va ser un procés tutelat i dirigit des del Govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional.

Finalment, també rebutja que tingui valor la proposta de la defensa, d'anteposar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al criteri assumit per la Fiscalia General de l'Estat d'interposar una querella. Això suposa, segons la sentència, donar la volta "al disseny constitucional del Ministeri Fiscal i implica confondre el principi de dependència jeràrquica amb un extravagant format assembleari en el qual l'opinió dels Fiscals del TSJC s'imposa a la de la Fiscal General de l'Estat".

El tribunal va jutjar l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs el passat 27 de febrer per delictes de prevaricació i desobediència per participar en l'organització de la consulta del 9-N quan ja estava suspesa pel Tribunal Constitucional.

El tribunal va estar format per Manuel Marchena (president i ponent) i sis magistrats: José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

MÉS INFORMACIÓ