Brussel·les creu que el procés “no afavoreix” la candidatura de Barcelona per a l’Agència del Medicament
La consulta de l'1-O coincidiria amb les dates en les quals cal decidir la ubicació de la institució europea
El procés independentista català segueix candent als carrers. Han aparegut les primeres desavinences en el si de l'Executiu autonòmic, però el possible referèndum ocupa bona part de l'agenda política espanyola. I així i tot el procés amb prou feines té tracció a Europa: ningú a Brussel·les vol parlar obertament de Catalunya; com a molt, els líders mussiten, preferiblement en veu baixa, diverses variants de les últimes declaracions del president francès, Emmanuel Macron: “Només tinc un interlocutor, que és Espanya”. Mitja dotzena de fonts consultades en les institucions repeteixen amb insistència que “Catalunya és un assumpte intern d'Espanya”. Amb dues acotacions. Una: gairebé ningú a Brussel·les creu que el referèndum acabi celebrant-se. I dos: tot aquest soroll pot tenir una derivada perjudicial per a Barcelona. “El pols entre els nacionalistes i el Govern espanyol no afavoreix la candidatura de Barcelona a l'Agència del Medicament”, afirma una alta font europea a aquest diari sota l'estricte off the record habitual en aquests assumptes.
“Aquesta agència es ressitua perquè un soci, el Regne Unit, ha decidit marxar de la Unió Europea; que la ciutat presentada per Espanya, si guanya, pugui provocar una segona reubicació no beneficia, ni de bon tros, les possibilitats de Barcelona”, expliquen fonts diplomàtiques europees. Altres fonts subratllen que el mateix Govern espanyol ha establert indirectament aquest vincle amb clares conseqüències polítiques: “Si al final hi ha referèndum, que coincidiria pràcticament amb les dates en les quals cal decidir la ubicació de l'agència [a l'octubre d'aquest any], el desincentiu és evident”. “Espanya ofereix un al·licient a Catalunya, que parla dels beneficis de pertànyer a un estat membre de la UE. I de passada deixa un missatge clar per a la comunitat internacional amb l'objectiu d'acabar amb l'absurda idea que Rajoy és una espècie d'Erdogan i Puigdemont, una mena de Martin Luther King”, ironitza la font citada.
Barcelona està a punt per acollir l'Agència del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), amb gairebé un miler d'alts funcionaris en plantilla, que ha de traslladar-se des de Londres a una ciutat de la UE com a conseqüència del Brexit. El Govern espanyol i la resta d'institucions involucrades han defensat les bondats de la candidatura a Brussel·les: una ciutat fascinant, amb una seu atractiva –la Torre Agbar–, una oferta hotelera i d'infraestructures de primer nivell i, sobretot, una densa comunitat científica, farmacèutica i d'investigació biomèdica. La Comissió ha engegat un procés basat en criteris suposadament tècnics, i ningú té dubtes que amb aquest barem Barcelona entra dins de les ciutats favorites, juntament amb Copenhaguen, Amsterdam, Dublín, Milà, Viena o, per altres raons, Bratislava (amb menys pedigrí, però en un país de l'Est i ben connectada amb Viena).
El buit institucional de Puigdemont a Brussel·les
Però Brussel·les s'ha especialitzat en els últims temps a disfressar amb tecnicismes decisions que són eminentment polítiques. I aquí Barcelona té les de perdre: “Des de l'etapa de Prodi, la consigna és que si un país es trenca, la regió que se'n va passa a ser un país tercer. Tothom té això al cap. El procés en si amb prou feines té ressò a Brussel·les, però és clar que el soroll no ajuda i les consultores ja s'han encarregat de destacar-ho en els seus informes”, subratlla un alt funcionari comunitari. El Consell comparteix aquesta opinió, encara que ningú vol expressar-se públicament per no avivar, encara més, el foc. L'ambaixador d'Espanya davant la UE, Pablo García Berdoy, va assegurar recentment en un acte celebrat a Barcelona que la convocatòria de referèndum “no ajuda”. Però fonts espanyoles subratllen que ningú a les institucions europees ha dit absolutament res sobre aquest tema.
El procés és l'elefant a l'habitació de la candidatura de Barcelona. Però hi ha una institució que sí que parla obertament d'això: les veus més audibles es troben al Parlament Europeu. El líder del Partit Popular Europeu, l'alemany Manfred Weber, és taxatiu: “És obvi que les regions que han obert un debat que els obligaria a marxar de la UE tindrien possibilitats molt limitades si es fes amb les agències que cal ressituar”. A l'altre extrem, Ramon Tremosa, liberal del PDeCat, subratlla que l'única cosa que pot perjudicar Barcelona com a seu de l'EMA “és la falta de voluntat política del Govern espanyol i que Espanya posi per sobre altres objectius, com recuperar la cadira al consell de govern del BCE perduda el 2012”. L'eurodiputat socialista Javi López subratlla que la situació política “no ajuda”, però afegeix que així i tot Barcelona té possibilitats d'èxit perquè “totes les administracions, espanyola, catalana i municipal, han anat de la mà, sense fissures”. Ernest Urtasun, d'ICV, destaca també aquest aspecte: “S'ha donat una imatge d'unitat que pot afavorir Barcelona”.
Sobre la firma
