Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona afronta una dura competència per acollir l’agència del medicament després del ‘Brexit’

Rajoy ha enviat una carta a Brussel·les per formalitzar la candidatura de la capital catalana com a nova destinació quan se'n vagi de Londres

La Torre Agbar, una de les candidates a albergar l'agència del medicament.
La Torre Agbar, una de les candidates a albergar l'agència del medicament.

Brussel·les repeteix com un mantra que en el Brexit no cal parlar de vencedors i vençuts. Que es tracta d'un procés dolorós en el qual només cal minimitzar l'impacte perquè els danys siguin menors. Però més enllà de la dialèctica del perdre-perdre que suposa l'adeu del Regne Unit a la Unió Europea per a totes dues parts, hi ha botins puntuals davant els quals la posició unitària dels Vint-i-set cedeix davant dels interessos nacionals: pràcticament tots els Estats de la UE han mostrat interès per acollir la seu de l'Agència Europea del Medicament, actualment radicada al districte londinenc de negocis de Canary Wharf. La basa espanyola és Barcelona, que ja es va quedar a les portes de ser l'escollida quan es va crear l'organisme el 1992.

L'entitat s'encarrega d'autoritzar la comercialització de medicaments, i la seva presència és un negoci lucratiu per al país on s'estableix. "L'agència està avui en territori de la UE i després del Brexit haurà de seguir a la UE", advertien aquest divendres fonts comunitàries. En joc està a fer-se amb una institució que dona feina a uns 900 treballadors, atreu a les seves trobades 36.000 experts l'any i disposa d'un pressupost anual de 322 milions d'euros. Amb la seva marxa de Londres hi ha un perdedor clar, el Regne Unit, i un guanyador per dilucidar enmig d'una intensa competència.

El tema serà abordat per primera vegada pels mandataris europeus a la cimera dels Vint-i-set que se celebra a Brussel·les aquest dissabte, però fonts comunitàries assenyalen que els criteris que regiran la competència no se sabran fins al juny. Encara es desconeix la data que s'anunciarà la ciutat seleccionada, encara que s'espera que la decisió es prengui abans que s'acabi l'any.

Espanya va presentar formalment aquest dijous la candidatura de Barcelona mitjançant l'enviament d'una carta per part del president Mariano Rajoy. La capital catalana ha ofert la torre Agbar, un dels seus edificis més emblemàtics, com a seu de l'agència. La candidatura espanyola confia a guanyar aquesta vegada el pols que als noranta va perdre davant de Londres. Entre els temors de l'Executiu espanyol hi ha que una recrudescència de la confrontació amb els partidaris del referèndum independentista català li resti atractiu davant d'altres opcions, encara que la seva designació disposa del respatller de l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern central.

En les últimes setmanes, nombrosos Governs europeus han fet públiques les seves candidatures. Dinamarca ho va fer al febrer, fins i tot abans que la primera ministra britànica, Theresa May, activés l'article 50. En disputa estan desenes de ciutats, entre elles Lille, Milà, Copenhaguen, Amsterdam, Lisboa i Dublín. Cada país ha tractat de triar una única opció sobre la qual bolcar tot el suport, encara que Estats com Bèlgica, on les regions disposen d'una autonomia important, han estat incapaces d'arribar a un acord, i com a resultat competeixen entre sí tres alternatives: Brussel·les, Diegem i Lovaina.

Entre les qüestions a dilucidar hi ha qui afrontarà les despeses del multimilionari trasllat. L'agència del medicament va signar el 2011 un contracte de lloguer que no expira fins al 2039, i cap clàusula recull la possibilitat d'una rescissió anticipada. Segons l'Eurocambra, el cost de seguir pagant la renda de l'edifici fins a aquesta data serà de 347 milions d'euros a raó de 16 milions anuals, encara que sumat a altres càrrecs la factura final rondarà els 400 milions. Brussel·les espera que el Regne Unit es faci càrrec de la totalitat d'aquests pagaments com assenyala l'esborrany de mandat negociador de la Comissió.

I l'autoritat bancària?

L'altra institució rellevant de la UE amb seu a Londres, l'Autoritat Bancària Europea (EBA), on treballen 160 empleats, també haurà de traslladar-se a terreny comunitari una vegada el Regne Unit l'abandoni. Luxemburg és el país que ha demanat amb més vehemència convertir-se en la nova seu de l'EBA, però París també està entre les millor situades per ser la nova seu.

En el cas de la institució bancària sí que existeix una clàusula per trencar el contracte de lloguer de les seves oficines a Londres anticipadament. L'acord expira el 2026, però pot interrompre's en 2020 pagant una penalització de tres milions d'euros.

Brussel·les confia que les condicions del trasllat d'ambdues agències es fixin amb rapidesa per no entorpir el seu funcionament una vegada consumat el Brexit. Abans, la batalla entre socis europeus per erigir-se a la seva propera seu es preveu dura.

MÉS INFORMACIÓ