Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Mas, inhabilitat per desobediència

Les exconselleres Rigau i Ortega també han estat condemnades, com a cooperadores necessàries, a un any i sis mesos i a un any i nou mesos d'inhabilitació, respectivament

Artur Mas s’ha convertit aquest dilluns en el primer president autonòmic condemnat per desobeir una resolució judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imposat a Mas la pena de dos anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 malgrat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. L’expresident “va pervertir els principis democràtics” juntament amb dos càrrecs del seu Govern, també condemnades: la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Els tres han estat absolts, en canvi, del delicte de prevaricació. La condemna complica el futur polític de Mas, ja que la llei electoral li impedeix presentar-se com a candidat, fins i tot si la sentència no és ferma.

Rigau, Mas i Ortega.
Rigau, Mas i Ortega.

La sentència condemna Artur Mas a dos anys d’inhabilitació especial per exercir càrrecs públics de qualsevol classe, “ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal”. També li impedeix actuar, durant el mateix temps, en “funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic com en el de l’Estat”. La resolució també conclou d’aquesta manera, encara que amb menor temps de condemna, en els casos d’Ortega (un any i nou mesos) i Rigau (any i mig) com a “cooperadores necessàries” del delicte de desobediència. La fiscalia demanava 10 anys per Mas, a qui també acusava de prevaricació.

Com que la sentència no és ferma –les defenses ja han anunciat que la recorreran–, ara com ara no s’executarà. Això significa que Rigau (l’única que ocupa actualment un càrrec públic) podrà seguir exercint les seves funcions com a diputada de Junts pel Sí al Parlament.

La condemna, no obstant això, és d’aplicació immediata per al cas que algun d’ells pretengui concórrer a unes eleccions. És el cas de Mas, que sospesa presentar-se com a candidat del PDECat en les properes eleccions autonòmiques a Catalunya. La Llei Orgànica del Règim Electoral General estableix (article 6.2) que són “inelegibles” els “condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat” a penes d’inhabilitació. El delicte de desobediència s’emmarca, en el Codi Penal, en els delictes contra l’Administració pública.

Multes als tres

De 10 a 2 anys i sense incloure prevaricació

La sentència imposa a Mas la màxima pena que el Codi Penal preveu per desobediència: dos anys d’inhabilitació. La fiscalia demanava una pena conjunta de 10 anys per desobediència i prevaricació, encara que aquest últim delicte ha estat desestimat pel Tribunal. No hi ha fets que “excedeixin o desbordin” els propis de la desobediència al Tribunal Constitucional. De manera que no ha d’imposar-se, raonen els magistrats, una pena afegida pel principi de non bis in idem, o sigui no castigar doblement una mateixa conducta.

A més de les penes d’inhabilitació, el Tribunal –compost pels magistrats Jesús Barrientos, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez– ha imposat als excàrrecs del Govern el pagament de multes: 36.500 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau.

La sentència, de 98 pàgines, atorga un paper central a Mas com a “autor material” de la desobediència. Ell va ser qui va convocar el “procés de participació” del 9-N, que va ser prohibit pel Constitucional el 4 de novembre i en el qual finalment van votar 2,3 milions de catalans. Mas tenia “perfecte coneixement del contingut i els efectes” de la resolució –entre altres coses, perquè va ser analitzada pels serveis jurídics de la Generalitat– i, així i tot, “no va fer res” per aturar la jornada de votació.

Mas no només “va ometre tota decisió”, sinó que “va disposar el necessari” per mantenir vigents “els contractes d’aprovisionament dels materials i equipament” necessaris per a la jornada del 9-N. En la vista oral, celebrada fa tot just un mes, va quedar provat –pels documents i per la declaració dels testimonis– que els treballs es van executar després del dia 4; alguns, fins i tot, el mateix dia de la votació. La sentència cita vuit casos: la pàgina web institucional, la campanya de publicitat, la correspondència oficial, el material per a la votació, els programes informàtics, la pòlissa d’assegurances per a voluntaris, la infraestructura material i fins i tot la instal·lació d’un centre de premsa a Montjuïc per donar els resultats del 9-N. El Tribunal desmenteix així la tesi dels acusats que, a partir del veto, la consulta va quedar en mans dels voluntaris.

El Tribunal rebutja els tres arguments esgrimits per Mas en la seva declaració. Un, que la resolució del Constitucional era “inconcreta”: no ho era, sinó que contenia un mandat “clar, exprés, concret i terminant”, diu la sentència. Dos, que no se li havia notificat personalment ni se l’havia advertit de les conseqüències. La tesi “no pot servir de coartada” perquè es tracta d’una resolució judicial “executiva per antonomàsia” que no necessita d’“additaments o amenaces”. A més, aquesta característica “li havia estat anticipada” a Mas pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El tercer argument té a veure amb la naturalesa política de la jornada del 9-N. En el judici, Mas es va presentar com un polític enfrontat a un dilema crucial. D’una banda, “haver d’atendre” la resolució del Constitucional; per l’altra, un deure que va jutjar com més important: obeir el “mandat parlamentari” i el “clam del carrer” per votar sobre la independència. “El Govern i el seu president havien d’estar a l’altura de les circumstàncies”, va dir.

Aquest conflicte “no és real” en opinió del TSJC, que de forma contundent diu que Mas “va pervertir els valors democràtics de divisió i equilibri de poders” en decidir pel seu compte quin dels deures era més important. L’expresident “va trencar una regla bàsica i imprescindible per a una convivència pacífica, la que passa indefectiblement per la submissió de tots a l’imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials”.

La sentència recorda que la causa del 9-N no versa sobre la convocatòria d’un referèndum “ni tampoc sobre la col·locació d’urnes, com interessadament s’ha volgut fer veure”. “Es jutja”, subratllen els jutges, “la desobediència d’una ordre del Tribunal Constitucional”.

Què significa la inhabilitació

L’article 410 del Codi penal pel qual ha estat condemnat Mas assenyala: “Les autoritats o els funcionaris públics que es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior dictades dins l’àmbit de la seva competència respectiva i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a qualsevol feina o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys”. La pena d’inhabilitació comporta la prohibició d’exercir com a càrrec públic local, autonòmic o estatal durant el període de condemna imposat, és a dir, dos anys en el cas d’Artur Mas, que no es podrà presentar com a candidat.

MÉS INFORMACIÓ