El TSJC replica a Mas que el 9-N no és una “causa política”

La causa del 9-N segueix avançant sense fissures. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la interlocutòria del jutge, que veu indicis de delicte per jutjar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. La sala civil i penal del TSJC ha desestimat el recurs presentat pels advocats de Mas i de les altres dues investigades –l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau– en una interlocutòria contundent, en la qual rebutja que la del 9-N sigui una "causa política".

El TSJC considera que els fets s'han de dirimir al judici, però, en qualsevol cas, creu que hi ha prou indicis que Mas va cometre els delictes de desobediència i prevaricació. El Tribunal Constitucional va vetar la jornada de participació organitzada per la Generalitat quatre dies abans que se celebrés. I ho va comunicar al Govern català. Malgrat tot, Mas, Ortega i Rigau "van continuar realitzant actes oposats al mandat rebut" del Constitucional. Les defenses han al·legat que no era un "mandat exprés". Però el tribunal no comparteix aquesta visió. La redacció del TC era "clara i comprensible per a un ciutadà mitjà", assenyala en la interlocutòria, contra la qual no es pot presentar un recurs.

El passat 28 de juny, el magistrat instructor del cas, Joan Manel Abril, va donar per tancada la fase d'investigació. Va concloure que hi havia indicis per anar a judici i va demanar a les acusacions que remetessin els seus escrits per obrir judici oral. Les defenses, no obstant això, van presentar recursos contra aquesta decisió. L'argument repetit pels advocats de Mas, Ortega i Rigau és que el procés del 9-N està "instrumentalitzat políticament". El TSJC ho ha rebutjat de ple.

"Per més que es repeteixi en alguns entorns", recorden els magistrats, la causa "no se segueix ni per haver convocat el Govern, sense tenir les competències corresponents, un procés de participació ciutadana per conèixer l'opinió dels habitants de Catalunya sobre el seu futur polític, ni perquè s'hagi celebrat un procés d'aquesta naturalesa gestionat per voluntaris". El procediment va ser incoat per "un presumpte delicte de desobediència". "No es tracta", afegeixen, "d'enjudiciar actes polítics ni tampoc convertir la causa en política".

Les defenses també havien al·legat que la jurisprudència exigeix un "requeriment previ" perquè hi hagi delicte de desobediència. La sala civil i penal recorda que no sempre és així i que, en qualsevol cas, la conducta de Mas va ser tan "singular" que impedeix "trobar-ne exemples anàlegs". L'expresident català, recorda la resolució, "es va responsabilitzar públicament d'haver impulsat" el procés de participació malgrat el veto del TC.

El TSJC sosté que la interlocutòria d'Abril s'ajusta al dret i deixa ara Mas a un pas del judici. En els propers dies, la Fiscalia i les acusacions populars hauran de presentar els seus escrits d'acusació. En descartar el delicte de malversació, la Fiscalia no demanarà penes de presó per a l'expresident i les conselleres, però sí d'inhabilitació. La interlocutòria del TSJC arriba, a més, pocs dies abans que Francesc Homs, exportaveu del Govern i diputat al Congrés, declari com a imputat davant del Tribunal Suprem.