_
_
_
_
_

Artur Mas es resisteix a deixar la primera línia política

Puigdemont busca acomodament per al seu predecessor com a ambaixador del procés sobiranista

Miquel Noguer
Artur Mas recollint les coses del seu despatx al Palau.
Artur Mas recollint les coses del seu despatx al Palau.

La sobtada retirada d'Artur Mas com a president de la Generalitat ha obligat el seu successor, Carles Puigdemont, i el seu partit, Convergència Democràtica, a buscar un acomodament per a qui, des d'aquest dimarts, passarà a allargar la llista d'expresidents. Mas ha insistit que abandona la presidència, però no la política. Ara, el Govern li dissenya un aparador que li permeti projectar el procés independentista fora d'Espanya sense deixar de banda el seu projecte de refundació de Convergència.

L'equilibri no serà fàcil, segons admeten fonts de la direcció de Convergència. “No veig Artur Mas obrint un despatx d'expresident i apartant-se de la primera línia”, explica un dirigent de la formació nacionalista. Mas encara no ha compartit amb la cúpula del partit a què vol dedicar-se exactament a partir d'ara, però tant Puigdemont com el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, han donat les primeres pistes.

Romeva ha assegurat aquest dilluns que el nou Govern català “aprofitarà” a fons el potencial que, segons ell, té Artur Mas dins del procés sobiranista català. En una entrevista aquest dilluns a Catalunya Ràdio, Romeva ha indicat que com a expresident “té un estatus que cal saber gestionar i aprofitar”, tot i que ha precisat que encara s'ha de decidir amb quin format.

Puigdemont ha estat més explícit els últims dies exposant que vol aprofitar l'experiència de Mas en l'àmbit internacional. Malgrat que des que va començar el procés sobiranista són molt pocs els caps de Govern que han accedit a entrevistar-se amb el líder nacionalista català, Mas manté contactes regulars amb ambaixadors i exhibeix un bon domini de llengua anglesa i francesa. A més, a ulls de la premsa internacional ha liderat gairebé en solitari la via independentista. Per aquest motiu no volen desaprofitar aquesta oportunitat.

El problema per Puigdemont pot arribar a l'hora de limitar l'intervencionisme de Mas sobre el dia a dia del Govern, sobretot tenint en compte que el fins aquest dimarts president té la intenció de seguir liderant Convergència i fins i tot estudia tornar a presentar-se a les eleccions d'aquí 18 mesos.

L'oposició ja va tirar en cara a Puigdemont, durant el debat d'investidura, els seus dubtes sobre l'autonomia real que tindrà el nou president. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, va arribar a assegurar que, en realitat, “el Parlament està investint Mas”.

Despatx d’expresident

L'equip de Mas ha volgut donar aquest dilluns una imatge de retirada, almenys temporal, distribuint a les xarxes socials una insòlita imatge de l'encara president empaquetant els seus estris personals al seu despatx del Palau de la Generalitat. Al partit encara no saben on treballarà a partir d'ara més enllà del despatx que sempre ha tingut a la seu de Convergència i que, d'altra banda, canviarà aviat, quan la formació traslladi les seves instal·lacions a un nou edifici.

El que és clar és que Mas no tindrà un despatx d'expresident, segons asseguren fonts del seu entorn. Això no significa que necessàriament renunciï a prerrogatives a les quals té dret, com un servei de secretaria, comunicació i seguretat personal.

Mas només ha garantit que no acceptarà cap càrrec dins del nou Executiu sense aclarir si deixarà l'acta de diputat. Això no va formar part de les negociacions d'última hora amb la CUP, que es van limitar a deixar clar que Mas ja no seria president de la Generalitat.

El paper que Mas sí que s'ha reservat explícitament és el de liderar la refundació de Convergència. Els escàndols que esquitxen el partit, començant pel del seu fundador, Jordi Pujol, obligaran aquesta formació fins i tot a canviar de nom.

De fet, un dels principals motius que expliquen la renúncia de Mas és que les males expectatives electorals de Convergència desaconsellaven anar a uns nous comicis. Això es va veure especialment el 20 de desembre passat, quan Convergència va quedar en quarta posició a Catalunya, per darrere de la confluència catalana de Podem, Esquerra Republicana i els socialistes. La necessitat d'evitar unes altres eleccions es va accentuar quan Esquerra Republicana va mostrar absolut desinterès la setmana passada a repetir la coalició electoral Junts pel Sí.

Sense socis, sense un partit renovat després dels casos de corrupció i amb una popularitat ascendent de la via del referèndum que propugna Podem, Convergència no volia repetir les eleccions. Mas creu que té la clau per tornar a posar Convergència en forma. Té 18 mesos per fer-ho.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_