Selecciona Edició
Connecta’t
Cronologia

Tres anys de repte independentista

El nomenament de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat manté amb vida el procés sobiranista

El Parlament després d'aprovar la resolució independentista el 9 de novembre.
El Parlament després d'aprovar la resolució independentista el 9 de novembre.

Junts pel Sí i la CUP han arribat a un acord perquè el nou president de la Generalitat sigui l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Amb aquesta decisió, els partits eviten haver de concórrer a unes noves eleccions a Catalunya i mantenen amb vida el procés sobiranista. Així s'ha arribat fins aquí. 

3 de gener del 2016. Després de tres mesos de negociacions, la CUP pren la decisió definitiva: mantenir el veto a Mas i apostar per un candidat alternatiu. Els dirigents de la formació anticapitalista ho acaben decidint després d'una assemblea que acaba en un empat entre els partidaris i els contraris a cedir els vots a Mas. Catalunya sembla abocada a unes noves eleccions, però comencen els moviments per trobar una alternativa que eviti les urnes.

9 de novembre del 2016. El Parlament vota la declaració de ruptura, que marca l'inici del procés sobiranista. Una concessió de Junts pel Sí a la CUP per assegurar-se la investidura d'Artur Mas que no rep res a canvi. Els anticapitalistes aguanten el veto al president en funcions, que no aconsegueix la investidura ni en la primera votació, el mateix dia 9, ni en la segona, el dia 12.

27 d'octubre del 2015. Junts pel Sí i la CUP registren al Parlament una proposta de resolució que anuncia "l'inici del procés de creació de l'Estat català independent", que, afegeix, tindrà "forma de república". La intenció dels grups independentistes és que la seva aprovació al Parlament serveixi per començar a negociar els termes de la independència amb el Govern espanyol –que no li dóna cap validesa– i la Unió Europea.

21 d'octubre del 2015. Si Mas volia aprofitar la declaració davant del TSJC per convèncer la CUP de la investidura, el segon escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de CDC (el primer havia estat a l'agost) desmunta els seus plans. La policia arresta el tresorer del partit per suposades comissions del 3% en obres públiques, un cas que també afecta les adjudicacions de l'Executiu de Mas.

15 d'octubre del 2015. Mas és citat a declarar al TSJC com a imputat per l'organització de la consulta. El president converteix la seva citació en una manifestació en suport seu, que li val el retret del Poder Judicial, que veu qüestionada la seva independència. El líder de CDC es fa acompanyar d'alcaldes que avalen el procés, i envolta l'acte de simbolisme en coincidir amb el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys.

27 de setembre del 2015. Junts pel Sí, la coalició de CDC i ERC, venç les eleccions, tot i que no obté la majoria absoluta. L'independentisme guanya en escons (amb la CUP sumen 72 diputats, quan la majoria es fixa en 68), però no en vots. Malgrat tot, Junts pel Sí i la CUP es veuen legitimats per seguir endavant amb el procés, amb un escull: la formació anticapitalista vol la renúncia de Mas. Les dues formacions es posen a negociar el full de ruta independentista i el pla social abans d'abordar la investidura.

11 de setembre del 2015. Per quart any consecutiu, la Diada es converteix en una exhibició de força de l'independentisme, que omple la Meridiana de Barcelona. Encara que menys nombrosa que altres anys, la marxa torna a superar les expectatives i reforça les expectatives dels independentistes per a les eleccions. La manifestació coincideix amb el primer dia de la campanya electoral.

14 de juliol del 2015. Després de la ruptura amb Unió, CDC i les entitats sobiranistes forcen ERC a configurar una llista conjunta per a les eleccions del 27-S. La Candidatura d'Unitat Popular, l'altra formació independentista, se'n desmarca. El pacte entre CDC i ERC inclou que l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva lideri la llista, tot i que Mas aspira a la reelecció com a president des del quart lloc. El programa inclou mesures socials i la promesa de fer efectiva la independència en 18 mesos. La candidatura es nodreix d'independents, com l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell.

18 de juny del 2015. Convergència i Unió trenquen el seu matrimoni polític després de 37 anys de relació. L'avanç del procés sobiranista força la ruptura, que comporta la sortida dels consellers democristians del Govern. Mas celebra que, amb la marxa dels càrrecs d'Unió, l'Executiu és plenament independentista.

24 de maig del 2015. Les eleccions municipals suposen un gerro d'aigua freda per a CiU i Esquerra. La federació nacionalista perd l'alcaldia de Barcelona en favor de Barcelona en Comú, la nova formació d'Ada Colau, i ERC es queda molt lluny de ser alternativa. El discurs social venç el sobiranista en aquests comicis.

14 de gener del 2015. Mas convoca eleccions per al 27 de setembre, en un nou avançament electoral. El seu objectiu és que els comicis es converteixin en un plebiscit sobre la independència. Després de setmanes de picabaralla amb ERC, enrarides pel cas Pujol, CiU i els republicans pacten anar per separat, tot i que amb un programa comú. El debat desgasta les opcions d'Oriol Junqueras per fer el sorpasso a Mas.

9 de novembre del 2014. Després de setmanes d'incertesa, en què la Generalitat renuncia a buscar empara legal a la consulta i opta per un "procés participatiu" amb ajuda de voluntaris, Catalunya celebra la votació sobiranista, amb una participació del 33%. Dels 2,3 milions que voten, 1,8 ho fan a favor de la independència. La Generalitat celebra la jornada com un èxit.

27 de setembre del 2014. Mas convoca la consulta sobiranista del 9-N signant el decret que dóna llum verda a preguntar sobre la independència. El Parlament havia aprovat dies abans la llei de consultes, amb la qual la Generalitat volia donar empara legal al text. El Constitucional triga dos dies a suspendre la consulta per unanimitat però Mas, forçat pels seus socis, decideix seguir endavant.

11 de setembre del 2014. Els dubtes sobre la celebració de la consulta marquen la Diada, que per tercer any consecutiu es converteix en un clam independentista. Aquesta vegada, una manifestació en forma de V creua les dues principals artèries de Barcelona, amb centenars de milers de persones que reclamen a Mas que organitzi el 9-N digui el que digui el Tribunal Constitucional. La demanda la resumeix la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, en una frase: "President, posi les urnes".

30 de juliol del 2014. Rajoy i Mas es reuneixen per última vegada a la Moncloa, sense arribar a cap acord. El president català lliura un document al cap de l'Executiu espanyol amb 23 propostes que resumeixen les queixes de Catalunya. Rajoy promet estudiar-les, però la Generalitat lamenta que mai ha rebut resposta.

25 de maig del 2014. El descens de CiU que anunciaven els sondejos posteriors als comicis del 2012 es concreta en una derrota electoral: Esquerra Republicana guanya les eleccions europees a Catalunya. La victòria no canvia res al Govern, que continua liderant Mas, però si que dóna inici a un procés de tensió entre ambdues formacions, enfrontades pel lideratge del procés sobiranista.

8 d'abril del 2014. El Congrés diu no a la consulta. Els diputats del Parlament Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC), i Joan Herrera (ICV) presenten a les Corts una petició perquè l'Estat cedeixi les competències sobre referèndums a la Generalitat, una via per fer la consulta legal. El rebuig és rotund, però la decisió no frena les intencions del Govern.

12 de desembre del 2013. Després de mesos de negociacions, CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP pacten que la consulta serà el 9 de novembre del 2014 amb dues preguntes: “Vol que Catalunya es converteixi en un Estat? Sí o no”. A continuació, i en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent? Sí o no”. El PP i el PSOE responen que la consulta no es farà perquè és inconstitucional.

11 de setembre del 2013. Segona gran manifestació independentista: una cadena humana creua Catalunya de punta a punta, cobrint 400 quilòmetres de recorregut. L'exigència dels manifestants és que els partits favorables al dret a decidir arribin a un acord per fixar una data i una pregunta per a la consulta. Els intents de Mas i de Rajoy per trobar una sortida al conflicte –a finals d'agost s'havien reunit en secret– queden en no-res. Tampoc els advertiments de la UE, que avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió, frenen l'independentisme.

8 de maig del 2013. El Tribunal Constitucional suspèn la declaració de sobirania del Parlament en admetre a tràmit el recurs del Govern espanyol. Després de gairebé un any de deliberació, l'alt tribunal sentencia que la proclamació de Catalunya com a "subjecte sobirà" és il·legal, tot i que accepta que el concepte del "dret a decidir" pot tenir encaix en la Constitució.

12 d’abril del 2013. Mas crea el Consell Assessor de la Transició Nacional, encarregat de dissenyar l'Estat català. L'ens, presidit pel magistrat Carles Viver Pi-Sunyer, redacta 18 informes sobre com ha de ser la Catalunya independent.

23 de gener del 2013. El Parlament aprova un text en el qual proclama la "sobirania jurídica i política del poble català". El text, que marca el camí cap a la consulta sobre la independència sense fixar-ne la data, s'aprova per àmplia majoria amb 85 vots a favor (CiU, Esquerra, Iniciativa i un diputat de la CUP), 41 en contra (PSC, Partit Popular, Ciutadans) i dues abstencions (la resta de la CUP).

18 de desembre del 2012. CiU i Esquerra arriben a un acord per assegurar la investidura d'Artur Mas. Els republicans decideixen quedar-se a l'oposició però serviran de suport al Parlament. El programa fixa que el Govern es compromet a convocar un referèndum sobre la secessió per al 2014, a canvi de votar el pla econòmic de Mas, caracteritzat per les retallades.

25 de novembre del 2012. Les eleccions catalanes resulten en una majoria dels partits que defensen la consulta sobre la secessió però suposen una garrotada per a Mas. El president aspira a majoria absoluta i perd 12 escons. La majoria van a Esquerra Republicana, amb una clara defensa de la secessió.

20 de setembre del 2012. Artur Mas i Mariano Rajoy es reuneixen per parlar d'un model de finançament anàleg al concert basc. La trobada acaba sense acord i Mas decideix avançar les eleccions amb la promesa de convocar un referèndum sobre la independència. "O acceptes el pacte fiscal o t'atens a les conseqüències", avisa Mas a Rajoy, segons el relat del president del Govern espanyol.

11 de setembre del 2012. Un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten a Barcelona reclamant la independència. La marxa, organitzada per una Assemblea Nacional Catalana (ACN) acabada de néixer, desborda les previsions. El president de la Generalitat, Artur Mas, que governava amb la promesa d'un pacte fiscal, proclama que és el moment que Catalunya tingui estructures d'Estat.