Mas fa servir el suport popular pel 9-N per intentar aconseguir la investidura

El president de la Generalitat, Artur Mas, acudirà aquest matí a declarar com a imputat per un delicte de desobediència greu per haver impulsat la pseudoconsulta independentista del 9 de novembre. No hi acudirà sol. Malgrat la queixa del Consell General del Poder Judicial per les pressions, les associacions independentistes han convocat una concentració de suport davant el Tribunal Superior de Justícia, on també es manifestaran fins a 400 alcaldes. Mas compareixerà després al Palau de la Generalitat en un intent de realçar el seu perfil independentista mentre negocia amb la CUP per conservar la presidència.

L'entorn de Mas ha preparat amb cura no només la declaració judicial, sinó tot el que l'envoltarà. El fet que la citació coincideixi amb el 75è aniversari de l'afusellament de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys ha donat ales al nacionalisme per sacralitzar la jornada de demà. De fet, Mas començarà la jornada fent l'ofrena floral al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. A les deu ha de ser al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La declaració de Mas estarà precedida d'un bany de multituds del president català. Més de 400 alcaldes s'han citat davant les dependències judicials per donar suport al president català. Hi acudeixen convocats per l'Associació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis per la Indepèndencia. L'altra gran entitat independentista, l'Assemblea Nacional Catalana, ha convocat també una concentració davant del jutjat malgrat les queixes dels jutges, que veuen en aquestes protestes una amenaça a la seva independència. Mas rebrà un altre bany de masses abans a la sortida del TSJC per dirigir-se després al Palau de la Generalitat, on farà una compareixença pública.

Mitja hora abans de la declaració de Mas està previst que, també a les portes del TSJC, el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, atengui els mitjans. El sindicat ultra va impulsar la querella contra Mas i exerceix l'acusació popular en la causa.

Tot el Govern català expressarà el seu suport a Mas acompanyant-lo fins a la porta de les dependències judicials. Està previst que també ho facin el conseller d'Interior, Jordi Jané i el de Justícia, Germà Gordó. El primer es manifestarà malgrat que Convergència Democràtica sempre ha defensat que els consellers responsables de la seguretat pública han d'abstenir-se de participar en protestes públiques. El segon també acudirà a la porta dels jutjats malgrat ser l'interlocutor habitual entre l'administració de Justícia i la Generalitat. Aquesta gesticulació del Govern català ha provocat avui dures crítiques de l'oposició, especialment de Ciutadans, del PSC i del PP.

Mas preveu una breu declaració "política" davant el jutge

Tot i que formalment Mas separa aquesta escenificació de les negociacions que manté amb la CUP per repetir com a president de la Generalitat, Junts pel Sí confia que la declaració del president de la Generalitat com a imputat realci el seu perfil més independentista i faciliti la seva investidura. La CUP segueix insistint que no votarà Mas com a futur president. “Les declaracions pel 9-N no ens fan moure'ns de les nostres posicions”, ha dit avui la diputada electa Anna Gabriel. No obstant això, tot segueix obert i de moment no està convocada ni tan sols la constitució de la cambra autònoma. Hi ha temps per a això fins al 26 d'octubre.

Encara que Mas tregui pit al carrer i davant dels seus, haurà d'estar més moderat davant el jutge. El president afronta el mateix dilema que Irene Rigau i Joana Ortega, però amb més intensitat: ha d'afirmar que va ser qui va treure les urnes al carrer i qui va comandar l'organització de la consulta i, al mateix temps, defensar que entre el 4 i el 9 de novembre —quan la consulta ja estava vetada pel Tribunal Constitucional— no la va impulsar. La consellera d'Ensenyament i l'exvicepresidenta van intentar salvar aquest escull dient que el procés de participació es va posar llavors en mans dels voluntaris. En Mas concorre, a més, una diferència clau per dirimir si va haver-hi desobediència: ell sí que va rebre la notificació del Constitucional.

Decidir si va haver-hi desobediència greu a una resolució judicial i si aquesta és constitutiva de delicte és la clau del cas, coincideixen fonts consultades. Del delicte de desobediència —l'únic pel qual, formalment, el TSJC va admetre la querella— pengen els altres delictes dels quals els acusa la Fiscalia: malversació, prevaricació i usurpació de funcions. Sense l'un no hi ha els altres. I aquesta disquisició és, sobretot, jurídica.

El Govern català en ple acudirà a acompanyar de nou el president, imputat per desobediència

Més enllà del jurídic, el president català preveu fer una breu intervenció de contingut polític a l'inici de la seva declaració. Posteriorment, respondrà les preguntes del jutge instructor, Joan Manel Abril. Rigau i Ortega es van negar a respondre les preguntes de la Fiscalia per haver “canviat de criteri” a l'hora de presentar la querella. El president tenia previst seguir aquest mateix camí, encara que no pot descartar-se, segons fonts judicials, que sí que declari als fiscals. Els imputats tenen dret a no contestar totes o algunes de les preguntes que els formulen. El silenci de Rigau i Ortega, no obstant això, ha generat malestar en sectors de la Fiscalia, que el consideren una falta de respecte institucional perquè la decisió no es basa en l'exercici del dret de defensa sinó en motivacions polítiques.