Selecciona Edició
Connecta’t
CAP DE SETMANA

La venjança de la nina trencada

L’exposició de Sophie Calle a la Virreina és un homenatge a les dones víctimes dels capricis dels homes

La venjança de la nina trencada

L'artista pot ser transmissor dels sentiments d'un col·lectiu. En el cas de Sophie Calle, ella és la vàlvula d'escapament de la força femenina davant la figura de l'home capriciós. Si el mascle és cruel, ella també ho pot ser. Si el mascle vol sotmetre-la, ella es rebel·la. Un dissabte de març al Palau de la Virreina coincideixo amb una majoria de dones que visiten la retrospectiva de Sophie Calle. Calculo que per cada vuit dones hi ha dos homes. Elles recullen cada detall de les emocions que s'hi exposen; ells ho observen desplaçats, com atemorits de cridar l'atenció i acabar dins d'una de les seves obres.

'Sophie Calle. Modus Vivendi' és una exposició meravellosa perquè t'ofereix la venjança de la nina trencada amb un embolcall d'innocència. Calle no ens diu quan es va trencar la seva nina. Quan tenia 6 anys i tornava de l'escola, segons una de les peces exhibides, s'anava despullant a l'ascensor. Quan arribava al replà de casa, la nena ja era nua i quan li obrien la porta, corria per ficar-se al llit. Amb 25 anys repetia aquest número treballant de ballarina en un club de striptease del barri on vivia la seva família. Es disfressava perquè no la reconeguessin. D'aquesta època en va crear una sèrie de fotos, una de les quals s'exposa a la Virreina.

El penis de Greg Shephard

Els trencaments de les relacions són una inspiració poderosa en la seva creació. El seu exmarit, el fotògraf Greg Shephard, és fonamental en la història de la nina trencada. Es reprodueix el curtmetratge del seu viatge junts a Las Vegas, el 1996, per casar-se. Amb prou feines es coneixien. El punt final a la relació el posa una fotografia en blanc i negre en què apareixen les mans de Calle agafant el penis de Shephard. Un text acompanya la imatge: “A les meves fantasies, sóc un home. Greg ho va descobrir ràpid. Potser per això un dia em va convidar a que jo pixés per ell. Es va convertir en un ritual: jo em posava al seu darrere, cegament li descordava la bragueta, li extreia el penis i feia el possible per apuntar bé. Després de la sacsejada de rigor, tornava el penis a lloc i cordava la cremallera. Poc després de la separació vaig demanar a Greg per una foto de record d'aquest ritual. Ell va acceptar. En un estudi de Brooklyn el vaig fer pixar en un cubell de plàstic davant la càmera. Aquesta foto va ser una excusa per posar les meves mans en el seu sexe una última vegada. Aquell vespre vam acordar divorciar-nos”. Milers d'espectadors recordaran d'aquell home el seu penis manipulat per Calle.

El cirurgià plàstic

Al costat del membre de l'exmarit, una altra venjança. Un primer pla del nas de Calle de perfil. És un nas gran, poc estètic segons els cànons de bellesa de les revistes. La foto també té un text –és un recurs habitual en Calle: “Quan tenia 14 anys els meus avis van suggerir que necessitava cirurgia estètica. Van concertar una cita amb un prestigiós cirurgià i es va decidir que m'estirarien el nas, que cobririen una cicatriu que tinc a la cama esquerra amb pell del cul i que les orelles havien de fixar-se cap enrere. Tenia dubtes, però em van reassegurar que fins a l'últim moment podia canviar d'opinió. Al final, però, va ser el Doctor F. qui va posar fi al dilema. Dos dies abans de l'operació es va suïcidar”.

El semental dominat

La gran obra exposada a la Virreina és ‘Cuidi’s molt’, el cim de la venjança femenina. Un amant talla la relació amb Calle amb un correu electrònic. L'artista fa llegir el missatge a 107 dones, i cadascuna ha d'interpretar el missatge des del seu vessant professional. La majoria de respostes són duríssimes. Una de les meves favorites són el vídeo d'una tiradora olímpica que fa pràctica de tir amb una fotocòpia del missatge. La còpia s'exposa a la Virreina amb els forats dels trets. L'altra és un lloro femella que es menja el paper i repeteix “t'estimo”. Hi ha una sala on es projecten vídeos de la lectura del missatge per part de les dones seleccionades per Calle. És una sala de tortures per a l'home que la va deixar.

Sophie Calle té una casa al camp. Des de la finestra de la seva habitació observa cada matí, quan es lleva, un ramat de toros. N'hi havia un que se li acostava per demanar-li menjar. Calle va fer una sessió de fotos amb el toro: ella nua es deixava llepar el cos per l'animal. Al menjador té dos caps de brau dissecats. El semental dominat per la bella. Quan va morir, al toro que la llepava el va enterrar davant de casa.