70 espanyols combaten a les files de l’Estat Islàmic a Síria
La captació de prosèlits ja no es fa a les mesquites, sinó per Internet
Setanta espanyols o estrangers amb residència a Espanya estan actualment combatent a les files de l'organització terrorista Estat Islàmic, sobretot a Síria, segons experts policials. A més, els analistes han detectat la “creixent incorporació” de dones —en nombre no determinat— així com almenys una dotzena de menors. La xifra de gihadistes espanyols que lluiten a Síria o Mali és molt inferior al que aporten altres països europeus, però constitueix una de les principals preocupacions del Ministeri de l'Interior pel risc de “contagi” que comporta la possible tornada d'aquests combatents a Espanya.
Durant l'any 2014, la policia i la Guàrdia Civil van detenir 47 presumptes gihadistes com a resultat de 12 operacions encaminades a desarticular cèl·lules dedicades a captar combatents per a la seva integració en organitzacions islamistes.
Després de l'anàlisi de l'activitat policial, els experts extreuen diverses conclusions noves: que el poder de reclutament de l'Estat Islàmic supera amb escreix al d'Al-Qaeda; que la captació ja no es fa a les mesquites, sinó a través d'Internet i, a més, com a fet més nou, l'aparició de dones disposades a desplaçar-se a les zones de conflicte per convertir-se en esposes dels combatents i així “colonitzar” els territoris conquistats.
Actualment, l'Estat Islàmic o DAESH (acrònim d'Al Dawla al Islamiya fil Irak wal Sham) és l'organització gihadista que rep i entrena fonamentalment voluntaris d'Espanya i el Marroc. Els analistes han constatat que tant DAESH com el Front Al Nusra han modificat la seva estratègia de captació: aquestes organitzacions ja no estan interessades a reclutar combatents per lluitar a Síria, sinó a convèncer els seus adeptes perquè cometin atemptats als seus propis països de residència. “Això comporta un seriós problema per les dificultats que hi ha per detectar i neutralitzar aquests terroristes”, segons afirma un veterà expert del Cos Nacional de Policia.
Aquest canvi de tàctica podria respondre, segons els analistes, a la falta de capacitat de l'Estat Islàmic per acollir nous voluntaris, a causa dels bombardejos que han patit els seus campaments d'instrucció per part de la coalició internacional que combat a Síria i l'Iraq.
3.000 europeus, enrolats a les files del terror
El conflicte armat de Síria, iniciat el 2011, ha atret més de 15.000 combatents estrangers de totes les parts del món, sobretot d'Europa, els Estats Units, països àrabs, el sud-est asiàtic i el Caucas. La majoria estan integrats a l'Estat Islàmic o DAESH, a les files del qual militen el 80% dels europeus (al voltant de 3.000 individus).
Segons fonts dels serveis antiterroristes, Rússia és el país d'on procedeixen la majoria dels combatents estrangers (almenys 1.300). La segueixen França (1.200); Alemanya (550); el Regne Unit (500); Geòrgia (440); Bèlgica (entorn de 210); Àustria (164); els Països Baixos (123); Albània (90); Suècia (90); Itàlia (53); Noruega (28); Suïssa (27) i Portugal (6).
Les organitzacions islamistes tenen gran interès a captar militars o policies per aprofitar així els seus coneixements. A l'Operació Javer, desenvolupada al maig del 2014 per la policia i la Guàrdia Civil, va ser desarticulada una cèl·lula dedicada a la captació, adoctrinament i preparació física de nous gihadistes per enviar-los a Mali.
Aquest grup, que actuava a la mesquita Assalam de Melilla, tractava d'enrolar militars musulmans establerts a Espanya. Així van aconseguir que almenys quatre joves desertessin per incorporar-se a les activitats del grup terrorista, i un altre, agent del Cos Nacional de Policia, va seguir els seus passos. Dos militars més van ser enviats a lluitar a Mali.
Les batudes policials realitzades a Espanya han deixat al descobert que els detinguts tenien contactes al Marroc, Luxemburg, Bèlgica, el Regne Unit, Holanda, els Estats Units, França, Bèlgica, Tunísia, Turquia, Egipte i, fins i tot, alguns països sud-americans.
Al costat d'aquestes crides a perpetrar atacs en territori europeu, els Governs estan seriosament preocupats pel fenomen dels combatents retornats, sobretot a països magribins. Al Marroc s'han detectat 120 retornats, a Tunísia, uns 400 i a Líbia, vora un miler. A España l'inquieta especialment el retorn de combatents al Marroc, on l'any passat es va produir la tornada d'una mitjana d'una desena al mes, segons els experts.
La tornada de gihadistes al Marroc suposa una inquietud de primer ordre per al Govern espanyol, tenint en compte els enormes vincles existents entre tots dos països i, sobretot, per l'existència de fronteres comunes a Ceuta i Melilla. “La previsió a curt termini és que aquesta amenaça s'incrementi”, segons recalquen els experts antiterroristes.
Durant el 2014, la policia i la Guàrdia Civil van detenir 12 retornats, tots ells procedents de Síria, excepte un que ho feia de Mali. El primer d'aquests detinguts va ser Abdalouahid Sadik Mohamed, de 30 anys, que va ser interceptat el 5 de gener del 2014 a l'aeroport de Màlaga. Aquest individu va sortir de Ceuta i, després de ser entrenat a Síria, va participar presumptament en l'alliberament de 1.500 presoners a la presó de Abu Graib (l'Iraq).
L'intercanvi d'informació entre les policies europees els permet afirmar que han tornat a casa uns 500 gihadistes. “La influència que aquests retornats exerceixen en el si de les seves respectives comunitats pot accelerar els processos de radicalització i reclutament entre alguns dels seus membres, cosa que eleva exponencialment el risc d'atemptats”, segons els serveis antiterroristes. Alhora, aquests tenen informació que els indueix a creure que entre aquests nuclis hi ha plans latents per a la comissió d'atemptats.
L'Estat Islàmic, que lidera Abu Bakr al-Baghdadi, està demostrant la seva extraordinària eficàcia en l'ocupació de les noves tecnologies, cosa que li està reportant un increment dels recursos i del nombre de reclutats. “Aquest grup terrorista lidera la iniciativa de reconduir els seus seguidors cap a l'ús de les xarxes socials, fonamentalment Twitter, o alternatives a Facebook o YouTube com Friendica, que s'adapten molt millor a la utilització de dispositius mòbils com telèfons intel·ligents o tauletes”, segons els experts. A més, la policia té la sospita que aquesta organització terrorista —molt hàbil en el maneig de la propaganda més sagnant— està desenvolupant les seves pròpies aplicacions de missatgeria instantània.
