_
_
_
_
_

El radicalisme de l’Estat Islàmic es fa un lloc en barris catalans

Joves sense recursos travessen Europa i donen la vida per l'Exèrcit a Síria

El barri de Ca n'Anglada
El barri de Ca n'AngladaCristobal Castro

Ca n’Anglada és un barri de la ciutat barcelonina de Terrassa. Un lloc en què sempre hi ha hagut immigració. Als anys setanta van ser les onades internes provinents d'Andalusia i Extremadura. Aquests nous catalans van ser substituïts a la fi dels anys noranta per la immigració d'origen magrebí. La crisi ha fet tot la resta. La setmana passada van tenir notícies de Taufik M., un veí detingut a Bulgària amb dues persones més quan pretenien travessar mig món per anar a Síria a lluitar a les ordres de l'Estat Islàmic. Als veïns de Ca n’Anglada no els va estranyar ni l'intent d'allistament, ni la detenció, ni l'escorcoll que van dur a terme els Mossos d'Esquadra a la casa de Taufik, situada en un humil àtic ocupat —pertany a un banc—, del carrer de Mossèn Àngel Rodamilans. “El radicalisme ja s'ha ensenyorit del barri i aquí ni l'imam ni les 29 associacions de musulmans que hi ha inscrites diuen absolutament res”, assegura Amin Iharchain, un jove marroquí de 31 anys que fa 12 que viu a la zona. “No només és Ca n’Anglada, també és l'Hospitalet de Llobregat, Badalona... És l'atur, la pobresa, el sentiment d'inferioritat unit a un missatge radical”, sentencia Rachid Ali, un periodista marroquí que viu a Terrassa des de fa més de 15 anys.

La setmana passada, l'Audiència Nacional va ordenar la detenció de tres joves de 18, 24 i 27 anys. Feia tres dies que viatjaven amb cotxe i van ser arrestats a Bulgària quan pretenien arribar a Síria. En l'operació es van escorcollar quatre pisos, un a Monistrol de Montserrat, un altre a Sabadell i dos a Terrassa. Un d'aquests últims era el pis de Taufik.

Ningú no hi ha tret el cap des de la setmana passada. Els Mossos van rebentar la porta i així es va quedar, oberta. La veïna del pis del costat ni tan sols sap per què va venir la policia: “Aquests joves feia un any i mig que hi vivien, no feien cap soroll però tampoc no saludaven”. La dona sempre va desconfiar de Taufik: “Anava vestit com si fos Bin Laden”.

En aquest pis, no era estrany veure-hi Kaike, un jove brasiler que hi anava per rebre l'alliçonament del seu líder. Kaike es va convertir a l'islam, va canviar el seu nom pel de Hakim i va ser detingut la setmana passada amb Taufik quan els faltaven només uns dies per poder lliurar la seva vida a l'Estat Islàmic.

El mes de juliol passat el jove Mustapha va abandonar Terrassa i se'n va anar al Marroc. Mustapha és un jove reservat i desconfiat que no parlava amb ningú. Va abandonar la dona al país natal. Dies més tard li va trucar des de Síria convertit en un soldat de l'Estat Islàmic.

Mustapha va ser el primer de molts altres. “Van a la mesquita i allà els mostren tot un radicalisme que han après gràcies a les xarxes socials; els imams no diuen res perquè ningú no sap quin poder tindrà en un futur l'Estat Islàmic; així comença la captació”, Rachid Alí té molt clar com és el procés que es duu a terme dins de les mesquites.

Taufik té antecedents penals i fins i tot havia estat alguna temporada a la presó per problemes relacionats amb les drogues. Internet i la seva relació amb la mesquita el van convertir en el captador de l'Estat Islàmic a Terrassa. “És una veritable generació perduda. No tenen feina, ni diners i l'Estat Islàmic els dóna la possibilitat de venjar-se contra Occident, que és la font de tots els seus mals”, denuncia Rachid Ali.

Des de la mesquita de Terrassa no es fa cap declaració. Al barri, tampoc, ningú no es posiciona. Hi ha por, la joventut està disposada a tot. Amin Iharchain té clar que hi haurà més casos: “Jo fa tres anys que no tinc feina i tinc un fill, però no em deixaré enganyar”. Molts dels missatges radicals arriben abans a la gent “amb problemes i als nous conversos”, creu Rachi Ali.

Les carnisseries i bars de Ca n’Anglada estan atapeïdes d'homes que callen.

Els nous conversos

“El problema és molt més greu del que es percep en l'àmbit polític, social o fins i tot policial”. Així de radical és un subinspector d'un cos policial que prefereix mantenir-se en l'anonimat però que fa una dècada que investiga el terrorisme islamista.

Segons la mateixa font, Catalunya, el Llevant espanyol, Ceuta i Melilla fa anys que estan radicalitzats i el ressorgiment de l'Estat Islàmic els ha donat un impuls ideològicament per lluitar. “A més, l'alternativa no només és anar a Síria, sinó que fins i tot poden cometre actes puntuals a Europa, sense armes i sense explosius, atropellant amb un cotxe o apunyalant persones”, destaca.

El subinspector fa ressalta que des de fa anys hi ha un veritable problema de radicalització amb els que ell denomina sud-americans conversos. “Són un grup molt actiu i molt perillós que estan disposats a tot pels seus ideals” destaca.

El policia també tem l'existència de joves nascuts a Europa que no se senten “ni d'aquí, ni d'allà” i que s'apropen al discurs dels radicals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_