_
_
_
_
_

Per què la gasolina no baixa tant com el petroli?

La rebaixa del cost del cru arriba esmorteïda als sortidors El cost de la matèria primera és només una part del preu final per al consumidor

Cristina Delgado
Un cotxe posa gasolina en una gasolinera.
Un cotxe posa gasolina en una gasolinera.EFE

El petroli Brent, de referència a Europa, que ara està en mínims, va arribar al seu preu màxim d'aquest any el 19 de juny. El barril costava als mercats internacionals 115,06 dòlars. Des de llavors, el preu del cru ha baixat un 32%, fins als gairebé 78 dòlars, als quals cotitzava aquest dijous, el seu mínim en quatre anys. Durant el mateix període, el combustible també ha baixat, però menys. La gasolina val ara 1,33 euros per litre, un 7,6% menys. El gasoil costa 1,26 euros, un 6% menys que fa gairebé cinc mesos. En cap cas és, ni de lluny, el seu preu mínim en quatre anys.

Per què no arriba amb tota la seva intensitat la caiguda del cru a les gasolineres? Les empreses productores justifiquen que el petroli, com a matèria primera, és responsable de menys del 40% del preu de la gasolina. Abans de convertir-se en gasolina, el cru recorre una llarga cadena en la qual totes les baules es queden un marge de benefici. Extracció, refinat, transport, comercialització a l'engròs, venda a les gasolineres... A més, la partida d'impostos suposa el 46% del preu final.

L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) defensa que prenent com a referència el preu mitjà del dièsel a l'octubre, d'1,28 euros el litre, 0,59 euros van ser a tributs. 0,16 euros se'ls van quedar els distribuïdors i comercialitzadors, entre altres. I només 0,52 euros és el que es va destinar a pagar la gasolina i el gasoil, tant la seva matèria primera —el que ha baixat a preus mínims en quatre anys— com el seu refinat.

“El sortidor segueix els moviments del cost d'aprovisionament, tant en les pujades com en les baixades”, assegura en la seva anàlisi de preus d'octubre aquesta patronal. Recorda, a més, que les estadístiques de preus de la Unió Europea que es publiquen fan referència a les dades recollides la setmana anterior, per la qual cosa les dades sobre gasolineres tenen retard pel que fa a les generades diàriament a les borses de matèries primeres.

L'última vegada que el cru costava 78 dòlars, fa quatre anys, el gasoil valia 1,08 euros. Ara costa 26 cèntims més. Per què? Les divises tenen també un paper important en els combustibles. Fa quatre anys, amb l'euro molt més fort, comprar barrils en dòlars abaratia els costos per a Europa.

Són llavors justos els preus? L'AOP dedica bona part de les seves comunicacions a defensar el sector de les sospites d'excés de marges, especialment des que Competència els va acusar el 2012 d'aplicar l'efecte coet-ploma: les pujades del petroli arriben com un coet als sortidors, però les baixades, a la velocitat de caiguda d'una ploma.

Más información
El petroli baixa dels 80 dòlars per primera vegada en quatre anys
L'oferta de cru escassejarà malgrat la major producció dels EUA (en castellà)
Qui guanya i qui perd amb la caiguda del preu del petroli?
Cap a un nou ordre petrolier global (en castellà)

Actualment el sector dels combustibles continua sent un dels principals focus del regulador, la CNMC. Per Setmana Santa va dedicar un informe a destacar el “tradicional repunt de preus” que apliquen les empreses durant les vacances. A l'abril, una altra anàlisi va denunciar que els marges que s'embutxaquen les gasolineres a Espanya han crescut en l'últim any mentre, a la resta de Europa, es van mantenir estables. I al maig va assenyalar que les empreses havien tornat a practicar l'anomenat efecte dilluns, és a dir, abaixar preus a l'inici de la setmana i apujar-los a mesura que avança.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristina Delgado
Es subdirectora y se encarga de la edición digital de EL PAÍS. Antes fue redactora jefa de Economía, sección en la que se incorporó al periódico, en 2008. Licenciada en Periodismo y en Comunicación Audiovisual, ha realizado el máster UAM-ELPAIS y posgrados de información económica y gestión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_