Qui hi guanya i qui hi perd amb la caiguda del preu del petroli?

El preu del petroli està en caiguda lliure. El barril de Brent, el cru de referència a Europa, ha passat de costar 115 dòlars a mitjans de juny als prop de 84 dòlars a què cotitza aquest dimecres, és a dir, més d'un 26% de baixada. El West Texas, la varietat de referència per als Estats Units, s'acosta als 82 dòlars. La franja de preus de tots dos productes és la més baixa des del 2010. Els motius de la caiguda són diversos, i van des de les noves tècniques d'extracció que eleven la producció (com la fractura hidràulica), a les exportacions recents dels EUA o una oferta més gran des de països com Líbia i l'Iraq. Més enllà de les causes, qui hi guanya i qui hi perd, amb la baixada de preus? Espanya és al bàndol guanyador. Tot i que compte: una baixada d'un 26% del cru no significa que la gasolina demà costi als espanyols un 26% menys.

Ara el petroli és barat?

És més barat que al juny. I que en els últims quatre anys: el preu mitjà del cru el 2011 era de 107 dòlars; el 2012, de 111 dòlars, i el 2012, de 110 dòlars. Però el seu cost ara tampoc no es pot considerar barat si es mira l'evolució amb més perspectiva: el 2008 el preu mitjà del barril era de 45 dòlars i aquest any va arribar a reduir-se fins als 36 dòlars. 

Els que més hi guanyen: els països importadors

Aquells països amb gran dependència energètica seran, en principi, els beneficiats principals d'unes factures entre un 20% i un 30% més barates. No és qüestió de quins països consumeixen més, sinó de quins es veuen obligats a importar més barrils i, per tant, a pagar-los a preus més cars. 

• Europa, la gran beneficiada. Per regions, Europa és la que més importacions de petroli des de l'exterior va fer l'any 2013: va comprar 9,3 milions de barrils de cru al dia i 3,3 milions més de barrils de productes petroliers, segons l'informe anual World Energy 2014. Encara que és necessari tenir en compte que els preus varien segons els productes, la procedència i les assegurances sobre preus de combustible, una baixada de preus de prop d'un 30% (d'aproximadament 110 dòlars a 80 dòlars per barril), es pot traduir en un estalvi conjunt mitjà de 370 milions de dòlars (280 milions d'euros al dia) en la matèria primera. 
• Espanya, al grup guanyador. Espanya consumeix de mitjana 1,2 milions de barrils de petroli al dia. I no en produeix pràcticament gens. Comprar aquests barrils als països productors a 80 dòlars en comptes de 110, si es mantingués aquest any el consum, significaria gastar 36 milions de dòlars menys al dia (28 milions d'euros) en la matèria primera del combustible. Hi haurà estalvi si es mantenen els preus baixos, encara que és molt difícil quantificar el seu import real, ja que el preu del cru fluctua cada dia i també ho fa el consum.
• Impuls per a la Xina i l'Índia. La factura energètica de dues de les economies més puixants del món és molt elevada. Tots dos països importen més petroli que tota Europa junta. La Xina compra a l'exterior 5,6 milions de barrils de cru al dia i 1,2 milions d'altres productes petrolífers. Les seves exportacions són mínimes. D'altra banda, l'Índia no exporta gens i es veu obligada a importar 3,8 milions de barrils de cru al dia.
• Els conductors? Potser en el futur. Si el barril val un 26% menys, significa que un ciutadà que reposti gasolina pagarà un 26% menys? No. Els espanyols no veuran reduïda la seva factura a la gasolinera a aquest nivell. De moment, de fet, no s'ha notat pràcticament gens a les gasolineres. La primera explicació està relacionada amb la composició del preu del combustible: el preu del cru és només una part del que paguen per cada litre de gasolina, ja que, a més de la matèria primera del petroli, la gasolina inclou el cost de refinat i transformació, així com un elevat percentatge d'impostos. La setmana passada el litre de dièsel a Espanya costava 1,40 euros, però més de la meitat (0,71 euros) eren taxes, segons el butlletí petrolier de la Unió Europea. A tot això, cal afegir també el pes de les divises: el petroli es paga en dòlars. Si l'euro es deprecia (com ha passat, ja que ha baixat d'1,36 dòlars a 1,28 des del juny), la compra de barrils per a països de l'euro surt més cara, i això pot esmorteir la baixada de la matèria primera. Arribarà a la gasolinera, almenys, una part de la baixada? Pot ser que depengui en part de les empreses gasolineres. De moment, des del juny, només s'ha abaratit dos cèntims. Potser és qüestió de temps, encara que les autoritats de la competència fa anys que denuncien l'efecte coet-ploma: significa que les gasolineres traslladen les pujades com un coet però les baixades es reflecteixen amb la velocitat de caiguda d'una ploma.
• Empreses industrials, aerolínies, transport per carretera... La factura energètica és una part essencial de les empreses i, a la indústria, un element bàsic de competitivitat respecte d'altres països. A més, el petroli s'utilitza com a matèria primera de multitud de productes químics. Per a les aerolínies, el cost del combustible suposa prop d'un 30% dels seus costos fixos, de manera que ara haurien de gaudir de descomptes. De la mateixa manera, totes les companyies dedicades al transport per carretera es podrien veure beneficiades d'un preu més barat del combustible, encara que en aquest cas dependrà de si s'acaba traslladant amb una incidència més gran als assortidors, una cosa que, de moment, no ha passat.
• Algunes companyies de cobertura de riscos per combustible. A les indústries en què el preu del petroli és clau, com a la indústria aèria, és habitual l'existència d'assegurances o cobertures, que les empreses contracten perquè, si el preu es dispara, tinguin almenys un percentatge d'aquesta pujada cobert. Els preus estan baixant i, per tant, les empreses que van pagar aquests contractes no activaran les assegurances, la qual cosa beneficia les empreses que les van emetre.

Els que hi perden: exportadors i petrolieres

El mercat del petroli funciona, en principi, marcat per l'oferta i la demanda. Però també marcat per la previsió d'oferta i demanda, a causa de l'elevat pes en el sector dels contractes de futur i assegurances de cobertura. Per als països exportadors de petroli, una baixada de preus es tradueix en una reducció dels seus ingressos. La qüestió és si finalment alguns grans productors actuaran contra la baixada, reduint la producció per mantenir els preus.

• Els grans exportadors. Els 11 països de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) produeixen prop d'un 40% del cru del món. L'Aràbia Saudita produeix 11,5 milions de barrils al dia. L'Iran, 3,5 milions. Nigèria, 2,3 milions... La immensa majoria va a l'exportació i ara serà menys rendible. A més de l'OPEP, Rússia és un altre dels grans jugadors del món: produeix més de 10 milions de barrils al dia. Malgrat la reducció de preus, de moment, els exportadors tradicionals no han aplicat retallades a la producció per augmentar els preus i semblen apostar per mantenir quotes de mercat.
• Els nous productors. Hi ha països, com el Brasil, que s'han sumat en els últims anys a la llista d'exportadors, o àrees com Vaca Muerta (Argentina) on s'han multiplicat els treballs d'extracció, malgrat que aquestes tasques puguin ser més cares, perquè el preu de venda elevat compensa. Si la baixada de preus s'accelerés molt, podria desincentivar les tècniques extractives més cares.
  
• Les empreses petrolieres (també les espanyoles). Els comptes de les companyies petrolieres estan unides al preu internacional del cru, el de refinament i les troballes que fan en l'exercici. La baixada del preu del cru, si continua, pot tenir un impacte en els resultats de Repsol, Cepsa o BP. De moment, els inversors ja es mouen davant el possible efecte: les accions de Repsol han caigut un 16% des del juny. Les de BP, més d'un 20%.
  
• Un pessic a les arques públiques? Els fons públics dels països productors de petroli estan alimentats pels ingressos de l'exportació de cru. No obstant això, fins i tot als països importadors el preu del combustible està lligat als impostos. Dels 1,40 euros que costa a Espanya el litre de dièsel, 0,7 euros van a impostos. I, si baixa el preu, baixarà la recaptació. El Govern espanyol estima uns ingressos tributaris per hidrocarburs de 9.944 milions d'euros aquest any, i de 10.695 milions el 2015.  Segons les estimacions dels Pressupostos Generals de l'Estat, el preu mitjà del cru serà de 106,2 dòlars per barril aquest any i de 104,1 dòlars el que ve. Si són inferiors, es poden reduir una mica els ingressos tributaris, encara que els beneficis pel cost més baix compensarien.