Selecciona Edició
Connecta’t
9a JORNADA DE LLIGA | EL GRAN CLÀSSIC

Luis Suárez contra Luis Suárez

El clàssic de dissabte ofereix un catàleg extens d'encanteris i paradoxes

Luis Suarez somriu en un entrenament. Ampliar foto
Luis Suarez somriu en un entrenament. Getty Images

Mai falten estímuls en el sublim clàssic del futbol espanyol. El de dissabte que ve ofereix un catàleg extens d'encanteris i paradoxes: un Madrid desfermat, amb el Cristiano més apoteòsic just quan Messi, reconvertit en una eminència com a assistent, és a dos gols de superar el rècord absolut en Lliga de Zarra, l'inoblidable ariet de l'Athletic després de la Guerra Civil. A l'altra punta de cada equip, hi ha censures per a Iker Casillas i elogis per a Claudio Bravo, imbatut, i en aquesta mena de trobades tot es mira amb lupa. Arguments, aquests i molts d'altres, perquè aquest pols episòdic i infinit quedi per a la posteritat. Per exemple, per a l'uruguaià Luis Suárez, l'altre gran somni del cartell, entre reixes des que va mossegar Chiellini. Per a ell, de nom evocador i cognom blaugrana, no serà un partit a vida o mort, sinó molt més que això. Com a mínim Bill Shanklyde, ideòleg etern del seu estimat Liverpool, l'hi hauria explicat d'aquesta forma tan hiperbòlica.

Són molts els comptes pendents que Luis Suárez té amb Luis Suárez. Després del multimilionari i arriscat fitxatge fet pel Barça, caldrà comprovar el seu estat de forma, el seu rang entre Messi i Neymar i, sobretot, si ha exorcitzat la bèstia que porta dins. Per més que dissabte expiri la seva condemna oficial, estarà en llibertat vigilada durant molt temps. Qui sap si tota la seva carrera. L'hi recordaran insistentment les aficions rivals, li buscaran les pessigolles els jugadors adversaris i no hi haurà cap àrbitre que no el jutgi amb zel.

Després de mil perdons i quatre mesos a les masmorres, amb la dessuadora a coll i proscrit per al joc, resulta intrigant saber com administrarà el celeste el seu nivell d'ansietat. Que la fi de l'arrest sigui precisament contra el Reial Madrid, en un duel que sempre dispara el voltatge, multiplica les incerteses. Luis Suárez haurà de subjectar Luis Suárez enmig d'una caldera. És natural que vulgui endollar-se immediatament al futbol i, sobretot, al Santiago Bernabéu, però li convindrà mesurar amb exactitud l'estat dels cables. Per molt menys que una mossegada han saltat espurnes en clàssics no gaire llunyans, encara que per a la seva tranquil·litat, durant els últims sembla que s'ha subscrit un armistici. Diuen que les armes les carrega el diable...

Amb Luis Suárez alliberat, el repte mesurarà les dues millors davanteres del planeta. En aquest apartat mana el Madrid, amb vuit gols més que els blaugrana (30 per 22), a la qual cosa ha pogut contribuir la baixa de l'uruguaià. Ja es veurà. El del Reial Madrid, en atac és espectacular, està en projecció d'uns 140 gols, increïble. I encara més l'exuberància de Cristiano, la fertilitat del qual no té precedents. Des d'Echevarría a l'Oviedo (temporada 43-44), ningú havia fet bingo 15 vegades en vuit jornades. És tan espectacular el prodigi que el portuguès, sense anar més lluny, ja hauria estat pitxitxi a la Lliga 68-69 (14 gols d'Amancio i Gárate) i estaria a un pas de ser-ho en moltes més. Cristiano i Messi, Messi i Cristiano, el gol per bandera. Des del 2011, tots dos han colonitzat el trofeu de màxims anotadors amb una mitjana superior a un gol per partit. Ara, Luis Suárez se suma a aquest tauler.

És cert que el Madrid ha enfortit el mall, però sempre ha estat un equip amb un xut descomunal. En canvi, misteris d'aquest joc, el Barça ha posat el cadenat amb Bravo i Ter Stegen d'estrena, Alves i Piqué a la baixa, Mascherano saturat com a manetes per a tot, Bartra sense quallar i Mathieu amb una motxilla d'interrogants per edat i preu.

Si el Barça esperava Luis Suárez per igualar la productivitat golejadora del Madrid, l'equip blanc ha millorat la bastida defensiva en la mesura en què s'ha assentat el seu mig camp, experimental a l'inici del curs després de les baixes de Xabi Alonso i Di María. Kroos ha agafat el lloc, cosa que ha alleujat els de la trinxera. La zona que gestionen Sergio Ramos i Pepe. Luis Suárez també s'enfronta a aquest tauler. Però ningú li ha clavat mai un cop de peu més fort que el que, de forma reincident, es va clavar a si mateix amb Chiellini de testimoni. Aquest Luis Suárez és la por més gran de Luis Suárez. Chamartín, plaça major com n'hi ha poques, serà el primer pas per a l'absolució. Depèn d'ell.