El clàssic, línia per línia

Dissabte (18.00, Canal+) Reial Madrid i FC Barcelona tornaran a mesurar les seves forces sobre la gespa del Bernabéu en un clàssic farcit de matisos futbolístics. Des de les pissarres d'Ancelotti i Luis Enrique fins al recanvi que farà servir l'italià per pal·liar la més que probable absència d'última hora del velocista gal·lès. I, per descomptat, la irrupció de Luis Suárez. Una dosi extra de pebre.

Ancelotti i Luis Enrique: La pausa i el nervi

Després de l'agitat pas de José Mourinho per la banqueta de Chamartín, el Madrid exigia un cop de volant per atenuar l'efervescència. Florentino Pérez va apostar per Carlo Ancelotti, un guanyador en essència, un pacificador que des de la seva arribada ha dotat el club de la pau institucional que demanava. Hàbil en la gestió dels egos, l'italià envia sempre un missatge de seny i normalitat. La seva figura aporta la pausa. Tot el contrari que Luis Enrique, pur nervi, una guindilla al vestidor. Anquilosat, el Barça va trobar en el preparador asturià l'estímul necessari per reactivar una plantilla anestesiada, acomodada en el cas d'alguns futbolistes. Entregat a la valentia dels joves (Munir, Sandro o Rafinha), sense fer concessions, ha recuperat la cultura de l'esforç.

Porteria: El símbol (qüestionat) i un ‘Zamora’ novell

Sota els pals blancs, Iker Casillas. Un clàssic dels clàssics, el símbol madridista, sota la lupa ara en cadascuna de les seves intervencions. Malgrat la divisió de la graderia, en què les veus discordants reclamen un relleu i la presència de Keylor Navas, compta amb la confiança d'Ancelotti. Eclipsat en els últims duels contra el Barça –Diego López va ser titular a la Lliga el curs passat i abans del mur aixecat per Mourinho–, aquesta temporada alterna bones aturades amb alguns errors importants. En el marc blaugrana, es consolida Claudio Bravo. Excel·lent en el control amb els peus, el xilè encara no ha encaixat cap gol en aquesta campanya (acumula 720 minuts d'imbatibilitat), però encara s'ha de veure quin serà el seu rendiment en un escenari de tan important com el d'un clàssic.

Defensa: Formigó sec i diversos assajos

Carvajal, Sergio Ramos (encara amb molèsties al soli), Pepe i Varane conformen una rereguarda molt consolidada, segellada per Marcelo, Arbeloa i Coentrão al carril esquerre. La defensa blanca, un dic de formigó que, malgrat tot, ha encaixat fins ara nou dianes a la Lliga (sis equips presenten un bagatge defensiu millor), reuneix velocitat, agressivitat i joc aeri. A l'equip contrari, Luis Enrique ha aprofitat el tram inicial del curs per assajar amb diverses parelles de ball. Mathieu, que s'acaba d'incorporar a l'equip, és el defensa amb més minuts de joc (630), seguit d'Alves (540), Alba (540) i Piqué (405). Mascherano és una alternativa molt ben valorada pel tècnic i la presència d'altres jugadors és testimonial (Bartra, Adriano) o gairebé nul·la (Montoya i Douglas).

Mig camp: Talent, pulmons i un nou registre

Amb Modric i Kroos com a passadors, Ancelotti maneja un ventall polièdric de solucions per rematar el centre del camp. Si opta per una línia de tres homes, James Rodríguez és a priori el predilecte per acompanyar els dos cacics; Isco seria una altra opció, encara que l'absència més que probable de Bale (baixa contra el Liverpool per una lesió al múscul piramidal del gluti dret) pot concedir-li també un lloc. L'entrenador italià exigeix sacrifici i recorregut als seus migcampistes, una cosa que sembla haver captat l'atacant andalús: contra el Llevant va ser, després del colombià (10,51), el futbolista que va recórrer més distància (10,22). Pel que fa als blaugrana, Busquets, Rakitic i Iniesta semblen fixos, encara que ni el pivot ni el manxec estan del tot inspirats aquesta temporada. Sí que ho està el croat, versàtil, un pulmó que aporta a Luis Enrique un nou registre a la medul·lar i xut des de la mitja distància. En les últimes dates pressiona amb el seu joc Xavi, un altre classicòman.

Davantera: El vendaval blanc i una gran incògnita

La baixa de Bale condiciona el plantejament d'Ancelotti. Si el gal·lès finalment no pot jugar, Cristiano i Benzema serien les dues dagues blanques a la punta d'atac. El Madrid, davant de la porteria, és un vendaval (30 dianes, més que cap altre equip). El portuguès aterra al duel amb un registre realitzador escandalós (15 gols, la meitat dels del Madrid, en set partits) i el francès és un mannà d'assistències per als seus companys; juga i fa jugar. Al Barça la gran incògnita és Luis Suárez. Vençuda la seva sanció per la mossegada a Chiellini al Mundial, l'uruguaià, inèdit de blaugrana, pot ser un as a la màniga. Messi i Neymar són fixes. L'argentí intimida al Bernabéu i apunta al rècord històric de Zarra (amb 250 gols, pot atrapar a l'artiller basc); el brasiler, mentrestant, ha aconseguit arrancar. Amb vuit punts, és el golejador més prolífic dels catalans al campionat.