Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ANÀLISI

Hipersensibilitat

Les malalties de sensibilització central són unes patologies que acostumen a oscil·lar entre l'escepticisme dels qui ignoren el problema i el patiment dels qui el pateixen

Alguns mitjans es van prendre com una broma la convocatòria d'una roda de premsa al Departament de Salut de Catalunya en la qual es demanava als periodistes que evitessin l'ús de perfums i cosmètics. El conseller Antoni Comín es disposava a explicar el nou pla per tractar les anomenades malalties de sensibilització central —fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple— i aquests perfums podien perjudicar alguns dels malalts que assistirien a la presentació. La convocatòria es prestava a la sospita que Salut hagués triat aquest advertiment com a reclam per “estimular” la presència de periodistes. Però les coses aviat es van posar al seu lloc. Ho havien demanat les associacions de pacients i efectivament entre els assistents hi havia malalts amb màscara. Després poca broma amb aquesta patologia d'origen ambiental caracteritzada per una hipersensibilitat a certs productes químics.

Es tracta d'unes patologies que acostumen a oscil·lar entre l'escepticisme dels qui ignoren el problema i el patiment dels qui la pateixen. Són processos de causa desconeguda, mèdicament complexos, difícils de diagnosticar i amb simptomatologia molt variada. És a dir, tots els ingredients per a un llarg pelegrinatge abans d'aconseguir el diagnòstic. Els qui les pateixen són persones sotmeses a un doble suplici: el de la mateixa malaltia i el de la sospita. En el pitjor dels casos, se'ls ha tractat com a farsants que s'inventen excuses per agafar la baixa laboral. En el millor, com a persones desequilibrades que somatitzen els seus problemes mentals.

Amb freqüència se'ls ha despatxat amb un antidepressiu i només a força d'insistir han aconseguit finalment una etiqueta mèdica digna de ser tinguda en compte. Tant la fibromiàlgia com la fatiga crònica van trigar anys a ser reconegudes com a malaltia per l'OMS. La síndrome de sensibilitat química múltiple encara no ho ha aconseguit. Són per tant malalts cansats, per la mateixa malaltia, que els fa tenir molt mala vida, i per l'esforç d'haver de fer valer constantment la seva condició de malalts. De tant insistir, es tornen també susceptibles. Ahir es mostraven exigents i alguns desconfiaven de les promeses del conseller Comín. Tenen les seves raons. Altres promeses s'han incomplert. Però en aquest cas, el pla sembla l'adequat. Primer formar els metges, especialment els de l'assistència primària; segon, crear una xarxa d'equips interdisciplinaris que atengui aquestes patologies; i tercer, estimular que la ciència faci el seu camí: que n'investigui les causes i busqui la manera de tractar-les.