Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Per què Artur Mas no pot ser candidat?

Un article de la llei electoral del 2003 prohibeix escollir condemnats per desobediència tot i que la sentència no sigui ferma

L'expresident Artur Mas (dreta) amb el president Carles Puigdemont, dilluns.
L'expresident Artur Mas (dreta) amb el president Carles Puigdemont, dilluns. EFE

Si Artur Mas decideix, finalment, presentar-se com a candidat pel PDeCAT (l'antiga Convergència) a la presidència de la Generalitat, serà la llei electoral –i no el Codi Penal– la que l'hi impedeixi. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'ha condemnat a dos anys d'inhabilitació no s'executarà fins que sigui ferma, o sigui, fins que es pronunciï el Tribunal Suprem, perquè les defenses de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja han anunciat que hi recorreran. La condemna per inhabilitació per exercir càrrecs públics, doncs, roman paralitzada. Però existeix una altra via que, derivada de la sentència, frena el futur polític de Mas: una reforma de la llei electoral inclosa en una modificació legislativa més ambiciosa que, el 2003, va aprovar el Govern de José María Aznar per lluitar contra el terrorisme.

Les comunitats autònomes tenen competències per regular les seves pròpies normes electorals. Catalunya, no obstant això, no ha fet ús d'aquesta prerrogativa, per la qual cosa regeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), aprovada el 1985. El Govern d'Aznar va introduir, l'any 2003, una reforma normativa que va alterar l'article 6 de la llei, que fa referència a les circumstàncies per les quals una persona és "inelegible". Fins llavors, no podien ser candidats els condemnats a penes de presó per sentència ferma.

La reforma va introduir nous impediments en l'article 6.2. Són inelegibles "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma" a penes d'inhabilitació per una sèrie de delictes: "delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració pública o contra les institucions de l'Estat". La desobediència, per la qual Mas i les exconselleres han estat condemnats, està integrada en el capítol sobre delictes contra l'Administració pública del Codi Penal. L'article de la norma electoral especifica que la pena d'inhabilitació pot ser "especial" i ha d'al·ludir a l'exercici d'"ocupació o càrrec públic". I aquest és, precisament, el text de la sentència del TSJC.

La reforma de l'article 6 va ser una de les mesures incloses en la llei orgànica "per garantir la democràcia als ajuntaments i la seguretat dels regidors", aprovada durant el mandat d'Aznar. En l'exposició de motius, la norma assenyala que la defensa de la Constitució i la democràcia "obliguen a modificar determinades normes del nostre ordenament jurídic" per "aïllar els terroristes". Per aquesta via es van modificar parcialment el Codi Penal, la llei de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, la llei d'enjudiciament criminal, la llei de finançament de partits polítics, la llei de bases del règim local, així com una vintena d'articles de la LOREG.

I què passa si Mas es presenta? "En aquest cas, la Junta Electoral pot actuar d'ofici o a instàncies d'alguna part, com l'Advocacia de l'Estat; és una qüestió d'ordre públic", recorda el president de la secció de dret constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Tomás Gui. "La llei electoral és clara i subratlla que la inhabilitació opera com a causa d'inelegibilitat, tot i que es pot presentar un recurs contra la sentència", afegeix. Gui recorda que les sentències "no són fermes fins que són executives i no s'hi pot presentar cap recurs".

Sentència “poc motivada”

La via de la llei electoral discorre en paral·lel a la penal. És a dir, tot i que a Mas se li impedís accedir a una llista electoral, això no afectaria pròpiament la seva condemna d'inhabilitació. Els dos anys de condemna només "s'engegarien" a partir del moment en què la sentència sigui ferma, afegeix Gui. El TSJC ha notificat avui personalment la sentència a Mas, Ortega i Rigau.

Les parts (acusacions i defenses) disposen de cinc dies per presentar recurs. La Fiscalia no té, en principi, intenció de fer-ho perquè, tot i que ha quedat fora el delicte de prevaricació, les seves tesis sobre la desobediència en l'organització del 9-N han quedat ratificades pel tribunal. Les defenses ja han dit que sí que hi recorreran. Els advocats creuen que tenen prou marge per qüestionar la sentència del TSJC perquè, al seu parer, peca de falta de motivació jurídica.

L'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, creu que el tribunal no ha fonamentat l'existència del delicte de desobediència i que la sentència "s'aparta de la jurisprudència tradicional" sobre aquest tema. El lletrat de l'exvicepresidenta Joana Ortega, Rafael Entrena, assenyala per la seva banda que hi ha "defectes i incongruències" en la resolució. Per exemple, que els motius que porten a concloure que no hi ha prevaricació són els mateixos que, no obstant això, porten a la condemna en el cas de la desobediència.