Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

‘Targetes black’: Rato, condemnat a quatre anys i sis mesos de presó i Blesa, a sis anys

L’Audiència Nacional emet una sentència d’apropiació indeguda per als 65 acusats

L’Audiència Nacional ha condemnat els 65 acusats en el cas de les targetes Black per delicte continuat d’apropiació indeguda per l’ús de les targetes de Caja Madrid i Bankia entre els anys 2003 i 2012. La Secció Quarta imposa condemnes als expresidents, exconsellers i exdirectius que oscil·len entre els 3 mesos i els 6 anys de presó. Fixa les penes més elevades per als dos expresidents executius: Miguel Blesa (6 anys de presó), de Caja Madrid, i Rodrigo Rato (4 anys i 6 mesos), de Bankia.

‘Targetes black’: Rato, condemnat a quatre anys i sis mesos de presó i Blesa, a sis anys
AFP

A Rato i Blesa el tribunal els considera autors del delicte continuat d’apropiació indeguda. Els altres acusats són condemnats com a col·laboradors, tret de l’exdirector general de Mitjans Ildelfonso Sánchez Barcoj (2 anys i 6 mesos), a qui es considera col·laborador i còmplice de l’operativa desenvolupada, que va contribuir a minvar el cabal de l’entitat bancària. Als tres se’ls absol del delicte d’administració deslleial de què també estaven acusats.

En la sentència, de 259 folis, la Secció Quarta es remunta a l’any 1988 per explicar que durant la presidència executiva de Jaime Terceiro al capdavant de Caja Madrid es va acordar dignificar les retribucions dels consellers a través d’una targeta VISA que complementaria les dietes que ja rebien. Amb aquesta targeta s’habilitava per disposar de diners, dins d’un límit, com a compensació als esforços i dedicació a l’entitat. Posteriorment, el 1995, amb la incorporació de nous consellers, el president Terceiro va informar que aquestes targetes VISA eren exclusivament per a despeses de representació en l’acompliment de la seva funció de consellers.

Els fets provats de la sentència descriuen l’operativa dirigida per Blesa i després per Rato i que es va dur a terme pel llavors director general de Mitjans, Ildefonso Sánchez Barcoj. Ell comunicava els noms dels usuaris, els límits operatius mensuals i anuals, autoritzava les ampliacions d’aquests límits i dels que disposarien de codi PIN. Per aquesta raó el tribunal el considera no només col·laborador d’un delicte continuat d’apropiació indeguda, sinó també còmplice de la mecànica descrita. Li atribueix “contenir sota el seu control i al marge del coneixement de tercers diferents dels usuaris de les targetes de què gaudien els membres dels dos òrgans de govern a més dels seus presidents, igual que durant l’etapa de Bankia, que se’n va mantenir l’ús, i es va donar d’aquesta manera cobertura a la disminució del cabal de l’entitat per l’atenció als interessos lucratius dels seus beneficiaris”.

La sentència relata com una vegada que l’acusat Miguel Blesa es va col·locar al capdavant de l’entitat, per la seva condició de president executiu, va rebre dues targetes de crèdit, una d’empresa per a despeses de representació i una altra també de corporativa que es va atribuir a si mateix, “al marge de les seves retribucions convingudes contractualment, per dedicar-la a atencions netament personals, en detriment, amb l’ús que li va donar, del cabal de Caja Madrid”. I ell, com a president, “va propiciar” que als membres del Consell d’Administració i als integrants de la Comissió de Control se’ls facilités una targeta Visa d’empresa contra la qual podien disposar, sense justificació, de la despesa, “fent viable així una percepció dinerària que augmentava la de la dieta. No obstant això, constava que l’única autoritzada contra el patrimoni de Caja Madrid el constituïa aquesta última”.

MÉS INFORMACIÓ