_
_
_
_
_

L’agent que col·laborava amb Nisman podrà revelar els secrets d’espia

El Govern de l'Argentina autoritza Antonio Stiuso a explicar "tot el que sap, va fer o va veure" des que va ingressar a la Secretaria d'Intel·ligència el 1972 fins que es va jubilar el 2015

Francisco Peregil
La fiscal Viviana Fein abandona el departament del fiscal Alberto Nisman el 27 de gener passat.
La fiscal Viviana Fein abandona el departament del fiscal Alberto Nisman el 27 de gener passat.STR (AFP)

Viviana Fein, la fiscal que investiga la mort del fiscal Alberto Nisman, va citar l'espia jubilat Antonio Horacio Stiuso, àlies Jaime, de 61 anys, per declarar com a testimoni. Fein va prendre la decisió dimecres a la nit, després de comprovar que entre les últimes trucades que va rebre Nisman n'hi havia un que pertanyia a un telèfon assignat a Stiuso. La citació de l'agent estava prevista per a les 11 del matí a Buenos Aires. Hi havia molta expectació a l'Argentina davant la possible compareixença de l'home que ha manejat bona part dels expedients secrets d'aquest país en les últimes dècades.

Finalment, va anar-hi el seu advocat, Santiago Blanco Bermúdez, que es va presentar el migdia de dijous davant la fiscal Viviana Fein. Va aclarir que el document de la citació havia estat enviat a un domicili erroni perquè el cognom Stiuso s'havia escrit amb dues esses (Stiusso) en lloc d'una. El lletrat va explicar que, en qualsevol cas, la llei d'intel·ligència nacional impedeix a Stiuso i a qualsevol agent revelar informació sobre la seva feiona, fins i tot encara que s'hagi retirat del servei. Al cap d'uns minuts, el Govern va prendre una decisió sense precedents i va decidir alliberar Stiuso de l'obligació de mantenir la boca tancada.

Más información
El fiscal Nisman analitzava demanar l’arrest de la presidenta de l’Argentina
Centenars d’argentins reclamen justícia davant les restes de Nisman

El nou cap de la Secretaria d'Intel·ligència, Oscar Parrilli, que va assumir el càrrec el desembre passat, va anunciar que la presidenta li havia ordenat alliberar Stiuso de l'obligació de guardar els secrets d'Estat als quals havia tingut accés. "Rellevem Stiuso de guardar secrets entre el 1972 i el 2015", va assenyalar Parrili. "Això té a veure amb moltes coses, no només amb la causa; té a veure amb empresaris, amb mitjans de comunicació, volem que ho expliqui tot".

Stiuso s'ha convertit en un factor clau en el cas Nisman des que la presidenta, Cristina Fernández, va suggerir en les seves dues cartes de Facebook que Stiuso va ser qui va preparar la denúncia a Nisman i li “va plantar” dades falses. La teoria de la presidenta és que la mort de Nisman formava part d'una operació gestada des de la Secretaria d'Intel·ligència que presumptament tenia com a objectiu perjudicar-la a ella. Fernández no va dir de forma explícita que Stiuso fos qui dissenyés aquesta operació contra el seu Executiu, però en la seva segona carta a Facebook va apuntar fins a vuit vegades cap a Stiuso. I la tasca d'assenyalar Stiuso de forma més precisa va quedar a càrrec d'altres membres de l'Executiu.

Aquesta setmana, el secretari de Presidència, Aníbal Fernández, va titllar Stiuso de “personatge sinistre” que ha intentat “perjudicar i posar pals a les rodes al Govern”. “Aquesta és una maniobra de Stiuso: això està pensat i diagramat i sostingut per Stiuso”, va afegir en referència a la denúncia de Nisman.

Rellevarem Stiuso de guardar secrets entre el 1972 i el  2015. Això té a veure amb moltes coses, no només amb la causa; té a veure amb empresaris, amb mitjans de comunicació, volem que ho expliqui tot” Oscar Parrilli, cap de la Secretaria d'Intel·ligència

Stiusso va treballar durant 32 anys als serveis secrets de l'Estat i va estar en alts llocs directius durant la gestió de diversos presidents. Era el veritable home fort de la Secretaria d'Intel·ligència fins que Cristina Fernández va escapçar la cúpula el desembre passat i Stiuso va ser retirat. Des de llavors, se'n sap poc. Ni tan sols el seu advocat, Santiago Blanco Bermúdez, assegura conèixer-ne el parador.

El lletrat de Stiuso va declarar en diverses emissores argentines que no té constància que Nisman i Stiuso s'haguessin comunicat en les últimes hores de Nisman. “Stiuso tenia una flota de telèfons al seu nom i pot ser que algú n'utilitzés algun per parlar amb Nisman”, va assenyalar.

Diversos diputats opositors han qualificat de cínica l'actitud de la presidenta cap a Stiuso, ja que durant més de set anys l'agent va treballar al seu servei.

D'altra banda, la jutgessa a càrrec de la investigació de la mort de Nisman, Fabiana Palmaghini, va autoritzar aquest dijous l'obertura d'una caixa de seguretat que Alberto Nisman tenia al Banco Ciudad. La jutgessa va autoritzar a la fiscal Fein el “segrest de qualsevol element probatori d'interès per a la perquisició”.

Fins ara, Fein i Palmaghini només han imputat una persona: l'informàtic Diego Lagomarsino. Es troba imputat només per haver deixat l'arma que va posar fi a la vida del fiscal. Prestar una arma està castigat a l'Argentina amb penes de fins a sis anys de presó. Pel que fa a la resta de les persones vinculades a Nisman, com les seves custodis o l'exdona, Sandra Arroyo Salgado, només han declarat com a testimonis.

Dos dels agents que custodiaven Nisman van ser apartats temporalment de la Policia Federal, després d'incórrer en contradiccions a les declaracions que van fer davant la fiscal. I un altre, Rubén Benítez, el que feia més anys que escortant el fiscal, també va ser apartat de manera temporal després que revelés que dissabte Nisman va entrar en el departament de Nisman i el fiscal li va demanar consell sobre quina classe d'arma podria comprar. Benítez no va informar d'aquest fet als superiors.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francisco Peregil
Redactor de la sección Internacional. Comenzó en El País en 1989 y ha desempeñado coberturas en países como Venezuela, Haití, Libia, Irak y Afganistán. Ha sido corresponsal en Buenos Aires para Sudamérica y corresponsal para el Magreb. Es autor de las novelas 'Era tan bella', –mención especial del jurado del Premio Nadal en 2000– y 'Manuela'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_