El fiscal Nisman analitzava demanar l’arrest de la presidenta de l’Argentina
La investigadora de la seva mort confirma que hi havia un esborrany amb aquesta idea
El fiscal argentí Alberto Nisman, que va ser trobat mort el gener passat, un dia de presentar en el Congrés unes presumptes proves contra la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, es va plantejar demanar-ne l'arrest. Nisman va sol·licitar la imputació penal contra Fernández; el seu ministre de Relacions Exteriors, Héctor Timerman, i un dels seus diputats, Andrés Larroque, per presumpte encobriment de funcionaris i exfuncionaris iranians acusats per l'atemptat terrorista contra l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) del 1994 a Buenos Aires, en què van morir 85 persones. Un document trobat a casa del fiscal revela ara que Nisman va redactar un esborrany en què sol·licitava, a més, l'arrest de Fernández, segons ha confirmat aquest dimarts la fiscal Viviana Fein, que investiga la mort de Nisman. Fein va aclarir que finalment la petició de detenció no va ser inclosa en l'acusació que el fiscal va presentar davant la justícia abans de morir.
Diumenge, el diari Clarín va publicar que la policia havia trobat en un cubell de residus de casa de Nisman l'esborrany amb la sol·licitud d'arrest, i que el document constava en la causa de la seva mort. La fiscal Fein i el Govern de Fernández van desmentir la informació publicada pel diari, enfrontat al kirchnerisme. Ahir dilluns, en la seva roda de premsa diària, el cap de Gabinet de Ministres, Jorge Capitanich, va trencar en públic les dues pàgines de Clarín en què hi havia la notícia. El polèmic gest va ser repudiat per part de la premsa i de l'oposició.
Aquest dimarts, la fiscal ha canviat d'opinió, i ha donat la raó als periodistes que signen l'article, Nicolás Wiñazki i Daniel Santoro. Fein va reconèixer un “error d'interpretació”. Va dir que en realitat ella havia desmentit que la petició d'arrest figurés en la imputació que el fiscal va presentar abans de morir, però va acabar confirmant que l'esborrany existia i que estava incorporat en la seva investigació. És a dir, aparentment Nisman va avaluar la possibilitat de demanar la detenció de Fernández, Timerman i Larroque, però finalment va desistir de fer-ho.
Amb les seves paraules d'avui, la fiscal ha deixat mal parat Capitanich i el seu gest contra els periodistes que van escriure la informació. Un d'aquests, Santoro, és un professional que ha estat guardonat amb premis com el Rei d'Espanya, el Moors Cabot i el de la Fundació García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà. Les seves investigacions van acabar amb l'arrest domiciliari durant uns mesos el 2001 de l'expresident argentí Carlos Menem (1989-1999) per presumpte contraban d'armes.
Nisman va presentar la seva imputació contra Fernández, el seu ministre, el diputat del col·lectiu juvenil kirchnerista La Cámpora i quatre persones més quatre dies abans de morir. No obstant això, juristes que van analitzar la seva acusació consideren que les escoltes telefòniques, paraules de funcionaris, cites d'articles periodístics i fets que cita i en què es basa difícilment podran convertir-se en prova d'un delicte, segons ha reconegut un article publicat per La Nación, un altre diari crític del kirchnerisme.
El secretari general de la Presidència i un dels set candidats presidencials kirchneristes per a les eleccions primàries de l'agost que ve, Aníbal Fernández, va criticar aquest dimarts Fein per les versions contradictòries: "El que ha fet la fiscal em preocupa perquè avui ha fet una paper ben galdós". En canvi, el fiscal del tribunal d'apel·lacions del cas Nisman, Ricardo Sáenz, va defensar Fein: va dir que s'atreveix a contradir a la mateixa Fernández i va opinar que el kirchnerisme la vol "treure de la causa". Davant de les seves declaracions, la fiscal va reaccionar negant condicionaments: "Ni el Govern, ni ningú no ha exercit mai cap pressió sobre la meva activitat. Jo sóc una persona independent. I el dia que rebi alguna pressió seré la primera a dir-ho".
Aquest dimecres s'espera una manifestació a Buenos Aires per reclamar l'esclariment de l'atemptat contra l'AMIA i la depuració dels serveis d'intel·ligència de l'Argentina, sota sospita des de llavors i fins a la mort de Nisman. La Central de Treballadors de l'Argentina (CTA) Autònoma, l'Associació d'Exdetinguts Desapareguts, el Servei Pau i Justícia (Serpaj) del Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, la Fundació La Alameda i legisladors, dirigents i partits d'esquerra, entre altres organitzadors, aniran des del palau del Congrés, d'on sortiran a les 17, fins a la plaça de Mayo.
