La victòria de la desafecció
Es miri com es miri, l'única victòria realment indiscutible de la nit del 14-F va ser la de l'abstenció. I és molt probable que no tota l'abstenció es pugui atribuir a la pandèmia
PdeCat
L’independentisme reforça la seva majoria malgrat el triomf del PSC
Vox entra al Parlament com a quarta força i Ciutadans confirma el seu daltabaix amb només sis diputats, amb el 98% escrutat
A Junts busquen votants de classe alta
Els ha traït el subconscient i no han pogut dissimular els seus orígens i quan han tingut l'oportunitat s'han adreçat als rics i, després, els han demanat diners
El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts
Joan Canadell és l'abanderat de les posicions més extremes de la formació de Puigdemont
Un candidat alfa per a un futur incert
Puigdemont argumenta que encapçalarà la candidatura de JxC per donar suport a Laura Borràs i aconseguir així que una dona sigui la pròxima presidenta de la Generalitat. Però si és així, per què no va de segon?
Provocacions
Sobre els sobres i les sobres
Tots els noms que han vingut darrere Convergència han conservat, renovant-los del tot, els mètodes cleptocràtics
El somni d’ERC és el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'aliança independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposició
Una informació important
El fracàs o l’èxit de la candidatura de Laura Borràs orientarà al voltant de quina és la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no té cap intenció de sortir de la polarització generada pel procés
La utopia no està disponible
La idea d’independència ha decaigut com a projecte i s’ha convertit en una mera identitat política i electoral
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
La irritació d’Aragonès
El seu lideratge provisional és un caramel enverinable. L'exposició pública pot repercutir en el bon o en el mal sentit
Eixamplant l’esquerda
Les diferències estratègiques entre els partits independentistes també inclouen l’àmbit lingüístic: Junts és hereu de l’ideari de Prat de la Riba i ERC assumeix el castellà com a element social i cultural
Els incondicionals del processisme
Els partidaris de Puigdemont continuen creient que la declaració unilateral d'independència és possible malgrat veure's contrariats des del 2015
Unitat per retenir el poder
La guerra oberta entre Junts per Catalunya i ERC fa poc creïble que puguin tornar a governar junts sense tensions. És raonable pensar que una victòria independentista ens portarà al mateix
El dèficit de legitimitat
Fonamentar la causa independentista sense dividir la societat, com defensava Artur Mas, suposa assumir la via eslovena, que implica tenir més del 50% del cens, no dels votants
Simple qüestió de supervivència
Tant la gestió de la pandèmia com la remodelació del Govern han fet evident fins a quin punt l'actuació de JxCat està orientada a mantenir-se en el poder a costa dels interessos del país
L’Ajuntament de Barcelona reprova el paper del Govern espanyol en la marxa de Joan Carles I
Colau s’absté en el ple extraordinari impulsat pels partits independentistes per retirar la Medalla d’Or al rei emèrit
Lincoln, Prat de la Riba i el pròxim govern
Els comicis catalans, que són urgents, seran també una oportunitat. El pròxim executiu hauria d'atreure perfils capacitats i compromesos al marge del seu ideari. Perquè n’hi ha
L’enèsima mutació de Convergència
El trànsit de CDC a Junts per Catalunya és la història d’un intent per mantenir l’hegemonia
La reencarnació convergent
Els hereus del pujolisme proven d'articular una força política que els permeti prolongar el control de la Generalitat exercit durant 33 anys
Empresa força el canvi a Circuits de Catalunya malgrat el rebuig de Junts
Joan Fontseré és rellevat de la Direcció General, com demanava Esquerra, i assumeix el càrrec José Luis Santamaría
La nova etapa al circuit de Montmeló
Aquesta setmana, Circuits de Catalunya s'enfronta a canvis en la direcció i a una polèmica junta d'accionistes
Entrevista
Marta Pascal: “No anirem contra Espanya per obtenir vots”
La secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya defensa que la lluita pel referèndum no paralitzi el dia a dia de la gestió
provocacions
El silenci del rei Artur
La Rahola, amb un esforç inhumà d’intel·ligència, va arribar a la conclusió que era un silenci “de lleialtat”. I té raó: ha de ser molt complicat decidir-se entre tantes sigles i tants partits
Partit Nacionalista de Catalunya, “qué será, será…”
El nou partit no ha de convèncer a les elits sinó un elector ras, majoritàriament exconvergent, que es veurà amb la tessitura de decidir si votar el PNC, seguir en l’espai de Junts per Catalunya o quedar-se a casa
La trinxadora encara trinxa
El panorama és desolador. No es poden comptar els partits i agrupacions que es reivindiquen de la independència afectats per la destrossa
El nas dels alcaldes
Malgrat tot, a l’espai convergent no li ha anat pas tan malament. No només pels números al Congrés i al Parlament, sinó també per la seva presència al territori, en forma d’alcaldies i de regidors, especialment fora de l’àrea metropolitana de Barcelona
L’estat de l’independentisme
El suport social continua existint, les expectatives de vot no sembla que decaiguin, però hi ha desconcert estratègic i un alt nivell de confusió en l’espai polític independentista
De crisi en crisi
Ja no és creïble que Junts per Catalunya –si confirma el seu gir a l'esquerra– i ERC mantinguin la seva relació i picabaralles per amor al país ni pel gran objectiu incomplert fa tres anys
Ara, confluència nacionalista
L’aposta amb més possibilitats de trencar la base electoral de l’independentisme és la confluència de la dreta nacionalista que rebutja seguir Torra i Puigdemont
Patriotes corruptes
Laura Borràs es defensa amb lleugeresa al·legant que és “víctima d’una persecució política”
Divisió independentista a la irlandesa?
Episodis judicials com el de la pancarta del president Quim Torra es presenten com a batalles contra l’Estat, però en la pràctica són episodis de consum intern del moviment
Un any per recuperar l’honor de Jordi Pujol
Els fidels de l'expresident de la Generalitat aprofiten diverses efemèrides, entre elles el seu 90è aniversari, per destacar el valor del seu llegat més enllà dels casos familiars de frau fiscal
“Algú s’està enfrontant a algú...”
Els portaveus d’Esquerra i de Junts per Catalunya (JxCat) són com aquell detectiu pacifista de l'acudit de Gila que eludia el xoc frontal i treballava les indirectes
Quan caigui Gorbatxov
Torra eleva de 4.000 a 9.000 milions d’euros les peticions de la Generalitat a Sánchez per la pandèmia, mentre a JuntsxCat hi ha els qui esperen que un cop d’Estat faciliti la independència
De la moderació al maximalisme
A l’espai polític que abans ocupava CiU han emergit figures que difonen ràbia i sectarisme i intenten arrossegar el PDeCAT i ERC a la intransigència
la crònica
Un Govern confinat i divorciat
Torra intenta allargar la legislatura catalana en contra dels seus socis d'ERC. Junts espera que la crisi econòmica que s'acosta desgasti més Esquerra
És nacionalisme, estúpid
L'exhibició de força a Perpinyà té a veure amb la propera cita electoral a Catalunya, en què l'objectiu de Puigdemont és derrotar les reticències d'una part del PDeCAT i superar ERC
Guerra de posicions
ERC fa servir la paraula 'diàleg' assaborint-la amb fruïció, i Quim Torra se sent còmode amb els exabruptes de Ponsatí
Les aparences enganyen
Esquerra i Junts per Catalunya han coincidit en múltiples ocasions, saben que no poden anar dividits perquè l’independentisme en conjunt perdria força
La fràgil unitat de l’independentisme
ERC s'ha separat de Waterloo, però sap que ha de marcar Junts per Catalunya
Nacionalisme orfe
Quan Mas va ser president va voler fer circular un tren d'alta velocitat per vies d'ample ibèric sense proves prèvies
El partit del mig
Tot català conscienciat políticament sap que el pragmatisme avui està en mans d’ERC. D’aquí venen les trifulgues amb els socis ancorats en posicions més radicals. Extremes
Vides hipòcrites sota la capa del pujolisme
Impressionant debut al TNC de Guillem Clua amb ‘Justícia’
Autocrítica? No, gràcies...
Si es tracta d'esperar que hi hagi una reflexió crítica des de la classe política, no vindrà de cap comissió d'investigació ni de la majoria de discursos parlamentaris