La borsa o la revolució
Un nou llibre explica la transformació de les elits barcelonines. La globalització, l’estat del benestar i l’hegemonia del nacionalisme català en són les causes
PdeCat
Treure el país de les crisis
La confecció dels pressupostos serà un instructiu test d’estrès per valorar si la idea d’Aragonès de treure el país de les crisis amb una mà mentre l’altra culmina la independència resulta viable
Un republicà per sortir de la ressaca
L'elecció d'Aragonès representa el canvi d'hegemonia en l'univers nacionalista català. ERC aconsegueix el que no havia aconseguit durant la llarga hegemonia de Convergència
CUP s’escriu amb C de Convergència
Sembla clar que el partit s'ha convertit en aquesta esquerra amb la qual somia qualsevol dreta
O d’esquerres o amb Junts
L’agònica resistència a investir Aragonès revela la dificultat de la dreta nacionalista per assumir una posició subordinada després de dècades d’hegemonia
La humiliació d’Aragonès
ERC i Junts negocien un pacte de legislatura, però de moment el que hi ha són dos mesos llargs de submissió dels republicans a la dreta
La batalla independentista pel control de TV3 dispara les alarmes de la plantilla
Els treballadors es neguen a ser com una “conselleria” i recorden que cal complir la llei de l'elecció de la seva governança
La victòria de la desafecció
Es miri com es miri, l'única victòria realment indiscutible de la nit del 14-F va ser la de l'abstenció. I és molt probable que no tota l'abstenció es pugui atribuir a la pandèmia
L’independentisme reforça la seva majoria malgrat el triomf del PSC
Vox entra al Parlament com a quarta força i Ciutadans confirma el seu daltabaix amb només sis diputats, amb el 98% escrutat
A Junts busquen votants de classe alta
Els ha traït el subconscient i no han pogut dissimular els seus orígens i quan han tingut l'oportunitat s'han adreçat als rics i, després, els han demanat diners
El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts
Joan Canadell és l'abanderat de les posicions més extremes de la formació de Puigdemont
Un candidat alfa per a un futur incert
Puigdemont argumenta que encapçalarà la candidatura de JxC per donar suport a Laura Borràs i aconseguir així que una dona sigui la pròxima presidenta de la Generalitat. Però si és així, per què no va de segon?
Provocacions
Sobre els sobres i les sobres
Tots els noms que han vingut darrere Convergència han conservat, renovant-los del tot, els mètodes cleptocràtics
El somni d’ERC és el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'aliança independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposició
Una informació important
El fracàs o l’èxit de la candidatura de Laura Borràs orientarà al voltant de quina és la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no té cap intenció de sortir de la polarització generada pel procés
La utopia no està disponible
La idea d’independència ha decaigut com a projecte i s’ha convertit en una mera identitat política i electoral
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
La irritació d’Aragonès
El seu lideratge provisional és un caramel enverinable. L'exposició pública pot repercutir en el bon o en el mal sentit
Eixamplant l’esquerda
Les diferències estratègiques entre els partits independentistes també inclouen l’àmbit lingüístic: Junts és hereu de l’ideari de Prat de la Riba i ERC assumeix el castellà com a element social i cultural
Els incondicionals del processisme
Els partidaris de Puigdemont continuen creient que la declaració unilateral d'independència és possible malgrat veure's contrariats des del 2015
Unitat per retenir el poder
La guerra oberta entre Junts per Catalunya i ERC fa poc creïble que puguin tornar a governar junts sense tensions. És raonable pensar que una victòria independentista ens portarà al mateix
El dèficit de legitimitat
Fonamentar la causa independentista sense dividir la societat, com defensava Artur Mas, suposa assumir la via eslovena, que implica tenir més del 50% del cens, no dels votants