Política entre paraules i piròmans
La força, mal utilitzada, del terme democràcia és tal que converteix en cendres tot el que toca: la Constitució, l'Estatut, les lleis, els reglaments i el que faci falta
Partits polítics
La temptació Macron
L'univers polític apareix cada vegada més ple d'apostes efímeres que en arribar al poder no triguen a esvair-se en l'aire
Educació en la classe política catalana
La majoria dels 135 diputats del nou Parlament de Catalunya s'assemblen moltíssim entre ells
La victòria de la desafecció
Es miri com es miri, l'única victòria realment indiscutible de la nit del 14-F va ser la de l'abstenció. I és molt probable que no tota l'abstenció es pugui atribuir a la pandèmia
Tribuna
Eleccions catalanes: el camí de l’entesa
ERC presidirà la Generalitat i el PSC ha neutralitzat Ciutadans. A partir d’ara, la possibilitat d’avançar dependrà de l’evolució del diàleg i dels moviments a favor de la distensió
Vilamalla, el municipi al cor de l’Empordà on guanya Vox
La formació de Santiago Abascal venç a la localitat gironina, governada pels independentistes, amb 102 vots
7 dades a part dels vots per parlar de les eleccions de Catalunya
El PSC guanya en vots per tercera vegada des de 1980
L’independentisme reforça la seva majoria malgrat el triomf del PSC
Vox entra al Parlament com a quarta força i Ciutadans confirma el seu daltabaix amb només sis diputats, amb el 98% escrutat
És el torn de l’esquerra
Aquestes dretes són les que han dirigit la política a Catalunya i per a Catalunya en aquesta dècada i seva és la responsabilitat principal del desastre en què ha culminat
La identitat com a ideologia
Els furors identitaris creixen per tot arreu com a via per neutralitzar el malestar ciutadà sense afectar en allò essencial el neoliberalisme econòmic i els enormes desequilibris de poder. I així els conflictes identitaris proliferen i muten
Cifuentes i l’evanescència
L’única cosa que podria eximir-la és que un treball de màster ja no és res: la majoria estan copiats d’obres diverses
‘Qalunya’, el perill de la nit del 14-F
S’arriba als comicis amb la sensació estesa que la política llegeix a conveniència les dades sanitàries. I potser també que s’han omès mesures més dràstiques a temps per celebrar-les amb garanties de més seguretat
Democràcia o vida no és el dilema
A pesar d’aquesta urgència de canvi, em sumo als qui estan a favor que les eleccions no es facin el 14 de febrer
A Junts busquen votants de classe alta
Els ha traït el subconscient i no han pogut dissimular els seus orígens i quan han tingut l'oportunitat s'han adreçat als rics i, després, els han demanat diners
Eleccions catalanes
Un candidat de Junts dimiteix després de publicar insults a Colau
Josep Sort assegura que netejaran Catalunya d’espanyols i titlla Pedro Sánchez de "rata"
L’independentisme tem més Illa que el virus
Amb la suspensió de les eleccions, ERC intentava guanyar temps per desgastar el rival que ha posat en risc la seva opció a la primacia electoral
Quinze anys després
El procés no ha acabat i és urgent posar-li fi, no prolongar-ho amb tripijocs que no condueixen a resoldre el problema. El secessionisme no farà marxa enrere i se l'ha d'obligar a rectificar
L’efecte Illa i els seus límits
El PSC vol representar un salt de l’estancament a l’ambició fent presidenciable el ministre de Sanitat. I Pedro Sánchez dona el senyal d’apostar per la política i no només per la via judicial
Perfil
Un ‘lampista’ del PSC catapultat per la pandèmia
El ministre va ser clau per negociar el suport d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez
Tota la carn a la graella
Amb la candidatura del ministre Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, el PSC llança el missatge que vol i pot guanyar les eleccions autonòmiques del 14 de febrer
Necessitem un canvi
Necessitem un pacte de salut que coordini la lluita contra la covid-19 amb la resta de comunitats, i un acord entre partits i agents socials per gestionar els fons europeus de recuperació
El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts
Joan Canadell és l'abanderat de les posicions més extremes de la formació de Puigdemont
Un candidat alfa per a un futur incert
Puigdemont argumenta que encapçalarà la candidatura de JxC per donar suport a Laura Borràs i aconseguir així que una dona sigui la pròxima presidenta de la Generalitat. Però si és així, per què no va de segon?
Obama i nosaltres
La publicació de les memòries del president demòcrata, en paral·lel als últims dies de Trump, desfà molts equívocs sobre la victòria electoral del 2007
Provocacions
Sobre els sobres i les sobres
Tots els noms que han vingut darrere Convergència han conservat, renovant-los del tot, els mètodes cleptocràtics
Junts i Esquerra blinden el seu model de TV3 sense consens
L’últim ple de la legislatura del Parlament aprovarà divendres una resolució que determina la filosofia i l’esperit de la televisió autonòmica per als propers anys
La palla als ulls dels altres
Quan els nivells d’incoherència arriben al clímax és quan l'esbombada exigència esdevé sinònim de xantatge, que serveix per a l’estira de bloquejar negociacions i l’arronsa de trencar acords
Dues republicanes aspiren a ser les primeres diputades trans del Parlament
La direcció d’ERC definirà si Fina Campàs i Clara Palau ocupen llocs de sortida a les llistes per al 14-F
El somni d’ERC és el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'aliança independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposició
L’escopeta de tots
M'ha alegrat que aquest dimecres l'hemicicle s'hagi convertit per un instant en un cineclub
Una informació important
El fracàs o l’èxit de la candidatura de Laura Borràs orientarà al voltant de quina és la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no té cap intenció de sortir de la polarització generada pel procés
Anormalitat democràtica
En qualsevol democràcia madura el mal govern rep el càstig dels electors. Catalunya pot anar a l’inrevés: hi ha un risc molt elevat que torni a governar la mateixa coalició que ha rebut d'una manera tan clara i reiterada la desaprovació dels ciutadans
Una excusa oportuna
Fa temps que els nostres polítics van perduts. Les seves cabòries i pors els bloquegen, ja sigui per por de fallar en les seves tàctiques a falta d’estratègia o bé per la seva pròpia inestabilitat laboral i econòmica
Asimetries de poder
De cara a l’acció política, la lectura de les asimetries de poder entre actors és una assignatura molt difícil d’aprovar, i no sempre hi ha el que abans s’anomenava “convocatòria de setembre”
La utopia no està disponible
La idea d’independència ha decaigut com a projecte i s’ha convertit en una mera identitat política i electoral
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
Esquerra, l’eterna frontissa
Els republicans poden tenir la clau de dos possibles governs: independentista o d’esquerres. Els dubtes sobre la seva política d’aliances estenen el nerviosisme
Catalunya flexibilitza la desescalada i permetrà obrir bars i restaurants fins a les 21.30
El Govern rebaixa les restriccions del seu pla inicial després de diverses pressions i una crisi interna
La irritació d’Aragonès
El seu lideratge provisional és un caramel enverinable. L'exposició pública pot repercutir en el bon o en el mal sentit
Empatia lingüística
El PP i Cs saben que la immersió lingüística és un tema que toca la fibra. Quan les enquestes electorals no van de cara, ajuda a pal·liar els mals resultats que anuncien
Dues estratègies, un sol objectiu
Puigdemont vol convertir la independència en una qüestió d'honor, desafiar l'Estat sense desmai; ERC, aprofitar la debilitat del Govern de Madrid, corroir-lo per dins, fins a destrossar-lo
Societat Civil Catalana i ANC: antagònics d’un procés en hores baixes
L’entitat constitucionalista acaba l’any planejant aixecar l’ERTO als seus treballadors i la independentista pateix la dimissió de set dels seus 73 secretaris nacionals
La distensió desinfla Ciutadans
La mitja legislatura catalana ha estat la gran ocasió perduda perquè el partit d’Arrimadas s’afirmés com a dirigent de l’oposició al Parlament
Eixamplant l’esquerda
Les diferències estratègiques entre els partits independentistes també inclouen l’àmbit lingüístic: Junts és hereu de l’ideari de Prat de la Riba i ERC assumeix el castellà com a element social i cultural
La gran confusió
L’espectacle de les últimes setmanes en què ens despertem sense saber el que ens prohibiran al migdia és desolador. I no beneficia ningú: ni la ciència, ni la política, ni la ciutadania