Gavi i l’efecte Luis Enrique
El jugador del Barça agrada tant als que exigeixen intensitat com als que prefereixen el talent
Opinió
Art
Museu esdeveniment
El gran dubte de projectes com els que presenta la nova directora del Macba és si els museus són el lloc per a aquests canvis
Utopies de tota mena
Cap defensor del procés ha aclarit quin govern, sanitat o educació hi hauria en la imaginada república
El geni de la llengua
Un polític, encara que només sigui un alcalde, és oficialment molt més important que un professor de lletres. Però l’estatus no el fa més valent davant de gent inferior, sinó que continua sent cagacalces
Hi ha camp per córrer en el Pacte Nacional per la Llengua
Llàstima que en l'acord no hi sigui el PP, s’hauria desmarcat de forces tel·lúriques
L'escrita
El punt, el territori
Nicholson Baker té tota la raó: esperar a la mort d'un autor per parlar-ne és una covardia.
“Eventos” i aventura
Qui avui és incitat per les xarxes a sortir per anar a un “evento” és ben lluny d’una proesa clàssica
Beckett de guerrilla
Fel Faixedas i Carles Xuriguera tornen als escenaris amb 'Ni rastre de qui vam ser'
Antonio Bigatà i la mística del Barça
Adeu a una figura immensa del periodisme que em va fer entendre com tractar el club blaugrana
La factura de la llum
Potser els titulars dissimulen, però parlen d’un bé essencial, d’interès general. Ja no fa calor ni estem de vacances i arribarà l’hivern, com sempre passa
Dante i Catalunya
El llibre d’Alessandro Barbero sobre el poeta és un dels més ‘comprehensive’ editat al país, la nació i l’estat
PROVOCACIONS
Misèria
La idea antiliberal segons la qual un escriptor no pot elegir lliurement la llengua en què s’expressa està clarament incrustada en les consciències dels que s’engreixen amb la misèria moral
A la Belgradenca
Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls
Les masses i l’Onze de Setembre
L’èmfasi de Cuixart i Paluzie per la Diada mostra que Le Bon i Freud no erraven del tot
I què hi diuen els metges?
Fer canviar de llengua el pacient no sembla d’entrada una teràpia gaire benigna
MARGINALIA
La mort invisible
El poeta Rilke aconsellava a les famílies que obliguessin els nens de més de vuit anys a vetllar els difunts de casa
Cosa de totis
L’ús d’un morfema en -is per al no binarisme sacseja la gramàtica, però visibilitza un col·lectiu
Un revulsiu per a la informalitat
La gramàtica ha permès a escriptors i traductors alliberar-se de cotilles i cursives
El càstig
L'estiu va començar de manera atroç amb l’assassinat d’un noi, el Samuel, al crit de “maricón”. I amb el qüestionament de si és, o no, homofòbia que et matin al crit de “maricón”
PROVOCACIONS
Una modesta proposició
Potser la resposta més sensata a la llei 'trans' serà que tots els homes es declarin dones i totes les dones es declarin homes
Els diaris de Zweig
Stefan Zweig s’assembla a periodistes com Gaziel, Xammar o Pla, i dels seus ‘Dietaris’ en sortirien uns bons ‘homenots'
BROU DE LLENGUA
La pinça
El català perd presència a l’espai públic a causa de la pressió de dues ideologies antagòniques
La vida que no viu
El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots
El contraplà
Albert Serra és un dels millors directors del món, qui sap si l’imprevisible major, i el que més collona el gremi, que paradoxalment saboteja amb cada creació
Spinoza, maleït
La sentència que va patir el pensador és considerada una de les més severes en tota la història del judaisme
A la recerca de l’audiovisual perdut
L’oferta de televisió en català no pot dependre d’un sol canal o d’una sèrie
Música i missatge
Contra el presentisme, cal convocar altres títols d’anys enrere, absents naturalment de les llibreries
L’extintor
Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes
A la taula d’en Bernat
La Fira del Llibre Únic fressa el camí d’un sistema cultural menys pendent de l’últim crit
Llengües contra el sistema
La pressió del mercat sobre les llengües minoritàries genera cada cop més moviments de protecció
MARGINALIA
Un professor que sap llegir
Lluís Maria Todó escriu sobre Stendhal, Flaubert i Proust amb criteri i amor a la vida i a la bona literatura
Casa amb piscina
La il·lusió de la classe mitjana —que ara ja assumim que va ser poc més que un miratge— es formulava amb tota la seva gràcia i encants en aquests models d’habitatges
L'ESCRITA
Imaginaris nacionals
Hi ha alguna cosa important en la construcció d’un 'true crime' nostrat' perquè suposa un petit combat, una petita resistència, a l'arrogància imperial i esborradora de les Fàbriques dels Somnis
PROVOCACIONS
Geps postissos
És d’agrair que Els Joglars hagin tornat a Barcelona havent-se encomanat a Rusiñol amb la sàvia invocació de Ramon Fontserè
El dret que ni se t’adrecin en català
La justícia ha donat la raó als sectors bilingüistes que no volen veure el català ni en pintura
MARGINALIA
L’eclipsi de l’humor a Catalunya
Amb el 'procés', l’humor s’ha esfumat. En canvi, al Decret de Nova Planta es va respondre dient ‘felipa’ la comuna...
Un art de la memòria
Ressons de la història i la sensibilitat en el conceptuals de la col·lecció Tous al Macba
Provocacions
Pobra Rahola
La prova de la rectitud de la Rahola, pobreta, és que ja li han donat suport la Borràs i en Puigdemont. Quan gent així et dona suport, és que vas per bon camí
Ínclita Llucieta Canyà
En la seva obra és fàcil distingir el dogma del pur sentit comú: avui, en el debat del feminisme, això costa de trobar
L'escrita
Carta a un vell escriptor
Amic meu, la literatura no deixarà de produir-se, en ruta i en pòsit, per no dir que té la potestat de sobreviure’ns
La independència no és una estratègia
Hi ha estratègies que no siguin fum i deliris? Abans que res, cal el redreçament de la salut i de l’economia dels ciutadans, és a dir, vacunar tothom i invertir correctament els fons de recuperació europeus. A la vegada, naturalment, els indults i la taula de diàleg
Els catacumbistes de Waterloo
A Catalunya el 70% de la població té una mare o un pare o uns avis nascuts fora de Catalunya. I amb aquesta base, el país ha estat un exemple d'integració social i cohesió
Ésser català no és gens fàcil
L'influx de la política irlandesa, que ha irradiat durant un segle llarg sobre els moviments nacionalistes de tot Europa, ha fet que el catalanisme de diferent pelatge cometi molts errors
L'escrita
Aigua i sabó
Si la meva amiga vol dir collons per què hauria de dir culleres? Ni les paraulotes la duran a l’infern ni les parauletes l’eximiran de culpa
La guerra i la pau
Tolstoi oscil·là entre la mala consciència de pertànyer a l’aristocràcia russa i una moral anarquista ‘beat’
Provocacions
Desastres íntims
És fàcil estar d’acord amb el que deia Kafka: “Em trobo més bé perquè he llegit Strindberg... Aquestes pàgines aconseguides gràcies a la força d’uns cops de puny!”