
Baudelaire i París
No és clar que el poeta professés l’odi ‘profanum vulgus’: tant s’extasia amb la massificació com la detesta
No és clar que el poeta professés l’odi ‘profanum vulgus’: tant s’extasia amb la massificació com la detesta
Em pregunto fins a quin punt el nostre mercat es pot permetre aquestes extravagàncies de fer una doble traducció de l'obra monumental de Proust a les editorials Viena i Proa
El tarragoní és un idioma en avançat estat d’extinció, que s’ha fos entre les pressions del català estàndard i del castellà
Després d’uns anys testimonials, ara toca congratular-se pel desembarcament del català en el món del còmic
L’argument és aparentment senzill: una jove barcelonina deixa la seva parella i viatja a l’estat d’Iowa atreta per un nom ple de vocals
Un dels episodis més remarcables de ‘Posseït’ és el retrat que Albert Roig fa de Miquel Bauçà a partir de la correspondència inèdita amb una noia, Núria Masip, amb qui no es va veure mai. En reproduïm uns paràgrafs
Cada un dels cent contes s’obre amb una breu reflexió metaliterària, uns preàmbuls que poden ser llegits com un seguit de màximes
Al seu nou llibre, reivindica els poetes majors que enllacen amb la seva poètica i sacseja amb duresa la línia Margarit. Per ell, la poesia és un foc intern que desfossilitza el llenguatge
Arnau Barios converteix ‘24 contes’, de Txékhov, en un text sensacional que fa oblidar del tot que llegim una traducció: un lèxic ajustat i una sintaxi natural, fluida i eficaç
Uns quants traductors competents de l’alemany al català han començat a fer noves versions de Kafka
Els relats van des del Dylan Thomas infant al jove periodista, i retraten la vida provinciana de Swansea i els seus voltants mentre s’endinsen en l’esperit atònit del futur poeta
És una novel·la densa, plena de giragonses arravatades que reclama una lectura lenta
'El llibre d’Elionor' d'Antònia Carré-Pons és duna extraordinària bellesa i, alhora, un llibre complex i profund que dialoga amb la literatura sapiencial
Sí, encara que exercim, hauríem de mirar d’assemblar-nos als prudents aspirants. Saber que, quan llancem el nostre text a l’aire, ningú l’espera amb les mans esteses
L'escriptor és avui desconegut a tot arreu menys a França, on el seu llibre encara s’edita en format de butxaca
'L'amansi(pa)ment de les fúries', de Carla Rovira, és una crítica dura, irònica i canyera dels valors dels clàssics que no haurien de perdurar
Jordi Estrada sacrifica la força de qualsevol peripècia per beneficiar l’evidència, la permanència i la necessitat d’escriure bellament a ‘Lilinne i les bombolles de sabó’
L'escriptor s’aventura per uns llocs que no havia freqüentat, com si hagués decidit deixar una mica de banda la ironia i l’humor a favor de l’excés i el desvari
Menjar-se els llibres és una activitat apreciada en una sèrie de textos de l’Antigor, quan els savis ho eren tant
Joan Esculies s'ha convertit en l’historiador més ben preparat per traçar un relat omnicomprensiu del president, desfer malentesos i oferir un primer judici equilibrat sobre el seu pensament i actuació
Les narracions dels successos, conegudes com a true crime, han desdibuixat la línia entre la informació i l’entreteniment. On és el límit?
Professionals vinculats a El País, Ser Catalunya i As feliciten el Dia del Llibre
Cinc dies abans que Joan Manuel Serrat comenci la gira de comiat al Beacon Theatre de Nova York, el cantant i compositor de Manel exposa la seva vivència i interpretació d’una obra canònica a través de la qual es va descobrir la llibertat a Catalunya, a Espanya i a l’Amèrica Llatina