El que costa i el que val la correcció
Com a usuaris de la llengua no estem disposats a abaixar els nostres nivells d’exigència
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Lingüística
L’horror de ‘per’ o ‘per a’
La nova gramàtica normativa ha aprofundit les dificultats per (a) triar davant d’infinitiu
Amb Iglesias hem topat
Mentre la dreta castissa es queixa d’imposicions, l’esquerra cosmopolita es mira les llengües des del costumari
I les mules eren sabatilles
Cal disposar d’informació prèvia per descodificar paraules en altres llengües
Rebel·lió i violència
El llenguatge jurídic limita el sentit de les paraules i obliga a interpretar els fets
Vídeo
L’última professora de fenici
Maria Josep Estanyol, de 67 anys, en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fenícia a la Universitat de Barcelona. És l'última docent d'aquesta especialitat que hi ha en actiu a Espanya
l'escrita
Entre la cura i la fetitxització
Museïficar la llengua no fa cap favor a la literatura; només ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals
I per què es parla el català?
L’èxit de la llengua catalana pertany a la gent i als mecanismes legals dels quals ens hem dotat
Pompeu Fabra, artífex del català literari modern
Aquest dimarts fa cent-cinquanta anys que va néixer qui va adaptar la llengua catalana a les necessitats expressives d’una societat moderna, urbana i avançada
“On he après a parlar castellà?”, es pregunta un jove en un vídeo viral
Un noi ironitza sobre la idea que té el Govern de Rajoy sobre l'ensenyament de la llengua castellana a les escoles de Catalunya
El Govern espanyol estudia incloure l’opció de triar castellà en la preinscripció escolar catalana
La Generalitat havia evitat fins ara donar a les famílies l'opció de triar una escolarització del 25% en castellà
Entrevista
“És normal que Fabra quedi com una figura històrica”
Jordi Ginebra, comissari dels actes de l’Any Fabra, parla del “seny ordenador de la llengua catalana” en el 150è aniversari del seu naixement, de la nova gramàtica i dels efectes del 155
Don Pelayo parlava asturià (o gairebé)
Tornen els clams contra la diversitat lingüística davant la proposta de fer cooficial l’asturià
2018, any Fabra
El 150è aniversari del Mestre ha de servir per aplegar adhesions al voltant de la llengua catalana
El neologisme de l’any: ‘piolín’
La votació per triar la paraula nova de l’any torna a proposar expressions que no són noves
Provocacions
Què en farem de la Secció Filològica?
Avui dia a ningú que no sigui un pallús cultivat no se li acudiria de dir o escriure una frase com 'Els ho diré'
La derrota de la filologia
Es pot exercir una professió relacionada amb la llengua sense trepitjar els estudis que se n’ocupen
Què és el bilingüisme?
La falta d’un sentit compartit sobre l’ús de dues llengües facilita la confusió i la barreja de conceptes
Macron, l’amic de les llengües?
És hora de veure si l’empatia del nou president francès per la diversitat lingüística va de debò
Elogi de la lletra ‘f’
De totes les lletres de l’alfabet, només n’hi ha una amb la qual és impossible fer faltes
La funció de boia
Els serveis de monitoratge escolar són la baula més feble de la immersió lingüística
Novetats a ca l’IEC
El diccionari normatiu s’adapta a la nova ortografia i continua amb la modernització de la llengua
Totes les lletres ben posades
La intervenció del corrector en els textos ha deixat de ser tirànica per buscar la complicitat
En braços de l’hecatonquir
La llengua catalana genera sempre un discurs coral, de vegades profitós, de vegades monstruós
Cap a un corredor mediterrani cultural
Catalunya, Balears i València subscriuen la Declaració de Palma per enfortir els seus llaços històrics i lingüístics
El placebo d’un carnet en bilingüe
Sonen campanes a favor del multilingüisme a Espanya des de les files del PSOE
L’educació lingüística
El tòpic dels nens que són com esponges fa empassar molts disbarats en el camp de les llengües