Llengua i immigració
Una llengua de natalitat baixa, com la catalana, només pot créixer per mitjà de la d’immigració
Llengua
Llibres
La comèdia sinistra del pujolisme
En la novel·la d’Ibáñez Fanés, el president Capgràs admet, com Pujol, tenir diners a Andorra
Entrevista | Carme Junyent
“El llenguatge inclusiu és una imposició, i ja n’hi ha prou”
La lingüista i professora feminista Carme Junyent edita el llibre ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou’, un al·legat contra l’escriptura i la parla no sexista
Arrenca el Pacte per la Llengua
Es preveu obrir un procés participatiu en què tota la ciutadania es pugui implicar pel català
Quan 60 llibres són una sola peça
Antidogmatisme i racionalisme marquen l’obra de Fuster, amb títols cabdals
Joan Fuster, el segle del centaure
Amics i estudiosos valoren, arran del centenari, la vida i l’obra de l’erudit i literat de Sueca, amb una dimensió política que a voltes va eclipsar la seua brillant escriptura
El nínxol trencat
Avui la percepció és que el català ja no és necessari per trobar feina ni per interactuar amb els locals
Llibres
La literatura se’n va de copes a ‘Allí donde nos encontramos’
L’escriptor Gonzalo Torné compila, en temps de restriccions i passaports sanitaris, 27 fragments de la història de la literatura marcats per brindis, reunions i abraçades
ENTREVISTA | GUSTAU MUÑOZ
“Hi ha una visceralitat contra Joan Fuster que fa pensar”
L’editor i escriptor valencià publica ‘Espill d’un temps’, recull de textos en què també traça retrats de grans intel·lectuals coetanis seus
Canet i el 50%
Si l’Estat liquida la normalització, el català podria perdre àmbits relatius a la condició de llengua pròpia
Immersions
Aquest imperialisme treballa sobre tres supòsits ideològics fonamentals: que les llengües són eines, que les eines són intercanviables i que parlar espanyol és, d’alguna manera, l’estat natural de les coses
Literatura
Montserrat Roig, la tornada de l’escriptora total
A la recuperació de l’obra en català de l’autora barcelonina, morta als 45 anys, s’hi suma ara una antologia dels seus articles en castellà
El diccionari creix
Les novetats del DIEC porten la covid com a nova malaltia i un canvi sensible en la definició del bilingüisme
El col·loquial està de moda
L’últim llibre de Pau Vidal, ‘Nivell Ç’, pretén donar confiança al parlant de la llengua en els usos informals
Els pressupostos de la llengua
El foment del català experimenta una sensible millora en els nous comptes de la Generalitat
Més sobre el cànon
El criteri dels que saben què és la literatura és tècnic i de qualitat estètica i poètica, i s’aparta de fets i modes puntuals
La paraula que em va parir
Segons l'Academia de Lunfardo existeixen més de 6.000 mots que només s'utilitzen a l'Argentina
El vot decisiu de Pumares
La dreta està preocupada perquè Astúries pot enterrar tota una concepció lingüística d'Espanya
El treball en grup castellanitza
La innovació educativa ha fet que les dinàmiques d’intercanvi pròpies del pati hagin entrat a l’aula
Puntada endavant
ERC donarà suport als comptes de Sánchez a canvi d’una quota pel català que s’ha de concretar
BROU DE LLENGUA
Ja podem dir ‘botellot’
Sovint el Termcat actua com un mini-IEC de formes de la llengua general
El llibre blanc de la ruptura catalana
El Congrés de Cultura Catalana va voler reactualitzar el catalanisme sincronitzant-lo amb la Transició. Un estudi analitza l’impacte del que pot ser un mirall crític per reformular avui la nova catalanitat
Fotogaleria Cartells del Congrés de Cultura Catalana
L'esdeveniment generà una gran i rica cartelleria, entre d’altres d’artistes com Subirachs o Tàpies
La llengua de l’imperi
El castellà s’estén a Amèrica per tres factors: conquesta, colonització i assimilació lingüística
El geni de la llengua
Un polític, encara que només sigui un alcalde, és oficialment molt més important que un professor de lletres. Però l’estatus no el fa més valent davant de gent inferior, sinó que continua sent cagacalces
Hi ha camp per córrer en el Pacte Nacional per la Llengua
Llàstima que en l'acord no hi sigui el PP, s’hauria desmarcat de forces tel·lúriques
ENTREVISTA | Francesc Xavier Vila
“El Pacte ha de desconflictivitzar el foment de la llengua”
El sociolingüista i nou secretari de Política Lingüística assumeix el càrrec amb l’objectiu de bastir un gran acord polític i social pel català
LA CRÒNICA
La cal·ligrafia és art, no repressió
Deixar el mòbil. Oblidar-se de la pantalla. Enfrontar-se al full en blanc amb tinta natural i una ploma construïda a mà
A la Belgradenca
Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls
I què hi diuen els metges?
Fer canviar de llengua el pacient no sembla d’entrada una teràpia gaire benigna
La Setmana del Llibre en Català tanca amb vendes similars al 2019 i uns 50.000 visitants
Mentre s’esperen les dades definitives, “la ficció per a adults segueix un increment notable de vendes, mentre que baixen les de literatura infantil i juvenil"
La gramàtica no pot ser un armari
La creixent visibilitat del no binarisme topa amb les limitacions de la mateixa morfologia
Cosa de totis
L’ús d’un morfema en -is per al no binarisme sacseja la gramàtica, però visibilitza un col·lectiu
Llibres
El pessimisme irònic
El dubte, la perplexitat, el malentès pesen més que la pretesa bonhomia en els relats de Josep Carner
Un revulsiu per a la informalitat
La gramàtica ha permès a escriptors i traductors alliberar-se de cotilles i cursives