Lluitar contra l’orgull
“Sé amb exactitud on fracasso”, es debatia sovint amb ella mateixa i el seu estil Katherine Mansfield
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Idiomes
Memòria de barri
Guillamon traspua vitalitat de cap a peus a pesar que es destil·li una sordidesa que fa mal
Els asturians fan coses
La mobilització per l’oficialitat de l’asturià ha de ser model per al foment de la llengua catalana
La importància de saber anglès
Brilla ara la imatge d’un Pedro Sánchez estrenant-se com a president del Govern davant d’un mandatari estranger parlant sense intèrpret
El bibliobús de Quim Monzó
L'escriptor barreja intimitats de la seva infantesa amb la situació política en el lliurament del 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’horror de ‘per’ o ‘per a’
La nova gramàtica normativa ha aprofundit les dificultats per (a) triar davant d’infinitiu
Mapa per als últims versos
Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura ofereixen una mostra antològica amb 232 poetes des del Maig del 68 fins avui en ‘Mig segle de poesia catalana'
Mor Màrius Sampere, referent de la modernitat poètica
L'escriptor, que va barrejar el fet quotidià amb una senzilla metafísica, és autor d'obres com ‘Demiúrgia’ o ‘Les imminències’
El bilingüisme és un humanisme (1)
Pujol i Giráldez entenen la literatura com un carnaval que ha de capgirar-ho tot, disfressar-se per fingir el que un no és, i exercir la bufonada contra el poder
El poder de la ficció
'La novel·la de Sant Jordi' convida a una lectura vertiginosa gràcies a la capacitat de Serra per dominar el temps narratiu
Llibres
Més que tots els versos
Margarit ha perdut la vanitat pueril de l'orgull de poeta i ha guanyat la humilitat de reconèixer-se en molts poemes, sí, però no en tots
Llibres
Una odissea ordinària
Josep Maria Espinàs va viatjar amb camioners professionals per informar-se sobre les condicions i el caràcter de la vida a la carretera
Llibres
Capellans i brams
Des de 1860 va haver-hi una guerra cultural entre els diferents nuclis autoproclamats lliurepensadors
L'escrita
Cataglotismes
Un 'cataglotisme' era un petó amb llengua, una morrejada amb intercanvi de saliva
El .cat perd dominis per primera vegada en un any de “crisi institucional”
El tancament de pàgines web del referèndum de l'1-O passa factura a la Fundació puntCAT
Amb Iglesias hem topat
Mentre la dreta castissa es queixa d’imposicions, l’esquerra cosmopolita es mira les llengües des del costumari
Atzavara, capsigrany, pampallugues, papallona i pessigolles, les paraules triades per la redacció d’EL PAÍS
La gràcia de l’experiment rau a determinar quins són els mecanismes que fa que triem unes paraules i no unes altres
La ganyota del malestar
La protagonista del llibre 'Permagel', d'Eva Baltasar, viu reclosa darrere d'un mur inaccessible de gel
Ara li toca al valencià
Després de fracassos a Aragó, Balears i Catalunya, el PP porta a València la batalla de la llengua
Les xarxes socials trien les 10 paraules més boniques del català
Xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta i atzavara són les escollides
80.000 alumnes de sisè de primària comencen les proves de competències
L'examen avalua el nivell de català, castellà, llengua estrangera, matemàtiques i medi natural, i a la Vall d'Aran, aranès
“Abril eixia i maig entrava”
Anton Maria Espadaler edita el trobador Ramon Vidal de Besalú amb documentació exhaustiva i intel·ligència de bon lector
I les mules eren sabatilles
Cal disposar d’informació prèvia per descodificar paraules en altres llengües
Entitats pel bilingüisme porten la immersió catalana al Parlament Europeu
L'Assemblea per una Escola Bilingüe denuncia la discriminació dels castellanoparlants per la política lingüística de la Generalitat
Tarragona desaprofita Sant Jordi per promocionar els Jocs Mediterranis
A les parades han destacat 'El somriure del viking', de Jordi Tiñena, i 'Cartes impertinents', de Maria Aurèlia Capmany
El dol i el diner
Manuel Vilas va començar escrivint poesia de tons cernudians fins que va donar un gir radical a la seva obra
Jordi Sierra i Fabra: “Soc una màquina d’escriure”
L’escriptor presenta la novena novel·la de l’inspector Mascarell, 'Deu dies de juny', la més dura de la sèrie, sobre un capellà pederasta als anys cinquanta
El poema minvant
El poeta Josep Pedrals fa un símil entre les fluctuacions del trànsit i el ritme dels versos
El vertigen de la fuga
Amb 'Els vulnerables', Julià de Jòdar transporta els lectors a la Barcelona de 1929 i la lluita de classes en el context de l'Exposició Universal
Les reines de la foto
L’ús del femení plural per a Letícia i Sofia no deixa de reflectir un llenguatge sexista
La cultura de l’independentisme
El sentiment ultranacionalista no està en relació de causa i efecte amb la voluntat de comprar i llegir llibres en català
Llengua i política de blocs
El ministre ha reconegut que l'article 155 no li permet canviar el model d'immersió lingüística. Per fer-ho ha de canviar la llei i no té majoria
Lliçons d’un mestre
Josep Fontana reclama que la Història no esdevingui "adoctrinament patriòtic i social"
Pors i tempestes
Llucia Ramis circula per un dels camins més fèrtils de la creació autobiogràfica contemporània
Terenci del Nil no va ser un somni
L'empremta de Moix en l'interès de la societat per Egipte i la seva història es manté
Testimoni sobre una trilogia nonada
L’acadèmic Pere Gimferrer recorda el rescat d’‘El sexe dels àngels’
Rebel·lió i violència
El llenguatge jurídic limita el sentit de les paraules i obliga a interpretar els fets
Vídeo
L’última professora de fenici
Maria Josep Estanyol, de 67 anys, en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fenícia a la Universitat de Barcelona. És l'última docent d'aquesta especialitat que hi ha en actiu a Espanya